El Suprem confirma la condemna a un policia per no frenar un altre agent que va agredir un detingut en el calabós

Un any de presó com a autor d’un delicte contra la integritat moral, a més de dos anys d’inhabilitació especial per a l’exercici d’ocupació o càrrec públic com a agent policial o de seguretat. És la pena que ha confirmat la secció primera de la Sala Penal del Tribunal Suprem (TS) per a un agent de la Policia Nacional que va presenciar l’agressió d’un company a un detingut en el calabós del complex de Sapadors, a València, i no va fer res per impedir-ho.

L’apartat de fets provats de la decisió inicial, dictat per la secció tercera de l’Audiència Provincial de València, ressenya que la matinada del 29 d’agost de 2019 un home va ser detingut al carrer de Sant Vicent de la capital del Túria per la seua presumpta implicació en un delicte contra la salut pública i en un furt. “Sense que el detingut hi oposara cap mena de resistència o acte violent”, va ingressar cap a les 5.01 en la dependència policial coneguda com a “precalabós”.

El detingut va manifestar repetides vegades que necessitava orinar, a causa del seu estat d’embriaguesa, i un dels uniformats li va demanar paciència fins que acabara la paperassa de l’arrest. Un quart d’hora després, “com que no es podia aguantar, es va acostar a la porta de la dependència i va orinar en terra”.

“Tot just passar això”, un dels agents condemnat li va etzibar uns quants colps al cap, una punyada al costat esquerre i, agarrant-lo per la part posterior del coll, va tirar a terra el detingut i li va amollar un puntelló a l’altura del costat esquerre, a més de colps al cap amb les mans. Tot això “sense que ,ni abans ni durant el desenvolupament de l’agressió, el detingut haguera provocat o intentat defensar-se d’alguna manera”.

L’agressió va durar “aproximadament un minut”. L’altre agent condemnat va presenciar l’escena i “va mantindre una actitud passiva, merament contemplativa i sense fer res per evitar l’agressió del seu company al detingut”, a qui no va auxiliar en cap moment. La víctima va patir una fractura de tres arcs anteriors costals esquerres que va requerir tractament farmacològic i va tardar 45 dies a curar.

El company de l’agressor, que va presenciar l’agressió sense fer-hi res, també va ser condemnat a un any de presó i a l’abonament a la víctima d’una responsabilitat civil de 3.000 euros en concepte d’indemnització per perjudici moral, la mateixa pena imposada al policia que va atacar el detingut. L’uniformat va recórrer contra la condemna i la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) va desestimar el recurs d’apel·lació.

En el seu recurs de cassació davant el TS, la defensa de l’agent retreia que no s’havia tingut en compte la declaració d’un testimoni, un tercer policia, segons la qual el condemnat va dir a l’agressor: “Prou, prou, ja està bé!”.

No obstant això, la sentència de l’alt tribunal, de què ha sigut ponent el magistrat Manuel Marchena, considera que els fets provats “han sigut proclamats amb precisió i exactitud”.

L’agent va al·legar “la llei del mal menor”

L’agent al·legava en defensa seua que “va decidir no impedir l’agressió per raons de prudència basades en la perillositat del recinte i en la corpulència i l’excitació del seu company, cosa que hauria originat un enfrontament físic entre policies totalment desaconsellava en un precalabós, que el detingut podria haver aprofitat per a fugir”.

L’uniformat va optar per la “la llei del mal menor”, tot i que, segons el TS, “en realitat el que hauria d’haver fet, tan prompte com el seu company va iniciar l’agressió del detingut, va ser llançar-se sobre aquest per impedir que continuara”. A més, en les gravacions de les càmeres de seguretat, reproduïdes durant el judici, no s’observa que s’encarara amb l’agressor, “molt al contrari” es va quedar “immòbil durant tot el succés”.

La gravació mostra el detingut, després d’haver pixat, assegut en un banc d’obra del calabós. “Sense donar temps a reaccionar de cap manera”, el policia el colpeja mentre l’home es protegeix amb els braços. Una vegada en terra, en posició fetal, l’agent el xafa i, fent amenaça d’anar-se’n, “retrocedeix i li pega dos colps més al cap” al detingut.

L’agressor va dir que estava “obcecat”

L’agressor va al·legar que no es va poder controlar perquè estava “obcecat” i preocupat per la seua filla, que estava “uns quants dies malalta”. També va adduir que va demanar a l’oficial del torn entrant del matí que traslladaren la víctima al metge. No obstant això, la sentència de l’Audiència de València que va condemnar els dos policies en primera instància destaca el “tractament pròxim a la clandestinitat” que van donar a l’incident, que inicialment no va ser “degudament documentat”.

La sentència del TS sosté que les proves practicades van ser d’“inqüestionable legitimitat i d’inequívoc signe incriminatori”. “No Hi havia cap raó, vinculada a la perillositat objectiva de l’episodi que estava desenvolupant-se en la seua presència, que impedira o desaconsellara una intervenció eficaç que deslegitimara la conducta del seu company i subordinat”, conclou la sentència, que també rebutja la pretensió del condemnat que la inhabilitació es limitara exclusivament a les funcions de custòdia i conducció de detinguts i presos i no a la més genèrica de l’exercici d’ocupació o càrrec públic com a agent policial o de seguretat.