Tamador Akel, cooperant palestina: “La situació humanitària és molt pitjor del que es mostra en els mitjans”

La crisi humanitària a Gaza ha arribat a un punt de fractura que ja no admet matisos. Des d’octubre del 2023, després de l’ofensiva militar israeliana, els bloquejos de les fronteres i la destrucció massiva d’infraestructures, més de dos milions dels palestins depenen de les ajudes humanitàries per a sobreviure. Però fins i tot aquestes ajudes, en les condicions de guerra prolongada per Israel, a penes aconsegueixen obrir-se pas. Els camions que aporten ajuda humanitària s’han frenat, unes quantes vegades en fronteres tancades, els preus es disparen en un mercat inestable i les organitzacions que treballen sobre el terreny s’enfronten a diversos desafiaments. “Tenim molts obstacles a causa de la situació i al bloqueig per a entregar subministraments”, diu Tamador Akel, directora d’Emergències de l’organització palestina PARC (Comité Palestí d’Ajuda Agrícola), una de les entitats locals que continua operant dins de la Franja, malgrat les condicions extremes.

Tamador Akel va viatjar a València el mes d’octubre passat per a participar com a ponent en la jornada “Sobirania humanitària: cap a una participació transformadora i una localització real”, organitzada per Assemblea de Cooperació per la Pau (ACPP). “La situació humanitària és molt pitjor del que es mostra en les notícies” adverteix Akel. La seua afirmació es basa en el dia a dia dels 72 treballadors i més de 300 voluntaris que PARC manté en el terreny, distribuïts en dotze punts d’intervenció entre el nord i el sud de la Franja. Operen en un entorn de desplaçament massiu, 1,7 milions de persones forçades a abandonar les seues llars, la destrucció total amb el 80% dels habitatges arrasats i escassetat extrema d’aliments, aigua potable i articles bàsics. “Quasi 2 milions de persones han sigut desplaçades per força, la major part han perdut les cases i han sigut desplaçats més de 10 vegades”, reclama Akel.

Aquesta crisi s’intensifica encara més a causa dels bloquejos imposats per l’Estat israelià per al transport d’ajuda humanitària. “A causa del bloqueig i el tancament total de les fronteres, després de trencar el primer alto el foc, des de març fins al començament d’octubre va haver-hi una falta completa d’ajuda i assistència humanitària per als desplaçats interns a Gaza” , adverteix. A més, l’escassetat de materials també complica més la tasca de PARC. “Quan redactem un projecte, potser el preu d’un article era de 100 euros, però pels canvis en el terreny, cada dia aquest preu es duplica”, relata Akel. S’hi sumen els riscos de la seguretat dels empleats. “És una àrea molt insegura per a treballar, encara que som una organització local i coneixem el lloc”, diu. Abans de la guerra, Akel “podia anar del seu poble a Ramal·lah en una hora”, ara, després del 7 d’octubre, ha de creuar tres llocs de control, cosa que pot multiplicar el seu temps de viatge fins a tres hores i complicar encara més la seua faena. “Ets com un ocell aletejant, però no tens llibertat, no pots pensar amb claredat: ‘D’acord, he d’anar a treballar, llavors, hi vaig’, però no és així”, diu.

En aquesta guerra d’Israel contra els territoris palestins, les dones i els xiquets són les principals víctimes de la guerra a Palestina, afrontant una crisi humanitària brutal, amb una infància marcada per la pèrdua, la desnutrició i el trauma. “En aquesta situació, les persones més afectades són les dones, els ancians i els xiquets”, subratlla Akel. La prioritat per a PARC durant l’emergència és garantir que les dones, especialment les dones caps de família i solteres, estiguen representades i escoltades dins dels mecanismes comunitaris de resposta. “En primer lloc, intentem assegurar la seua inclusió en les nostres activitats i en les nostres intervencions” explica. “Els nostres comités locals i el Comité de Protecció Comunitària han de tindre equilibri de gènere, perquè les dones siguen presents, participen i puguen expressar les seues necessitats”, afig. “En segon lloc, donem prioritat a les que tinguen persones amb discapacitat.

Una guerra a Gaza que no para i genera moltes incerteses

Malgrat l’alto el foc entre Israel i Hamas, la tensió i la incertesa continuen dominant la realitat a Gaza. “Esperem que dure”, diu Akel. Però fa només tres dies la treva va estar a punt de trencar-se per les violacions d’Israel. “Tenim esperança, però també por”, adverteix. Aquesta ambivalència reflecteix la por compartida per moltes organitzacions que operen sobre el terreny i també els civils. Akel recorda que una de les principals dificultats després de la primera pausa en els combats va ser, precisament, “el bloqueig de l’ajuda humanitària: no es van poder implementar intervencions, perquè faltaven aliments, lots d’higiene, aigua, refugis”.

En aquest context, el suport internacional és un element clau per a la població gaziana, que observa amb especial atenció les posicions de països com Espanya. “És important per a nosaltres veure aquest suport sòlid cap als palestins, especialment des del govern espanyol”, afirma Akel, convençuda que aquest tipus de reconeixement “pot influir de manera significativa tant en la situació sobre el terreny com en la consolidació de l’alto el foc”. Més enllà de l’impacte polític, aquest suport té un efecte emocional immediat, “permet a la gent sentir que no està sola”. Però, adverteix, aquest acompanyament ha d’aprofundir-se. “Necessitem més: més del govern espanyol, de la societat i d’altres governs”, insisteix, subratllant que l’esforç internacional actual, encara que valuós, continua sent insuficient davant la magnitud de la crisi.

Dues dècades de cooperació entre ACPP i PARC

La visita de Akel a València forma part de la col·laboració de més de dues dècades entre PARC i ACPP. El Comité Palestí d’Ajuda Agrícola (PARC), fundat el 1983 per agrònoms palestins a Cisjordània, va nàixer per a fer costat a les famílies agricultores amb menys recursos. “Amb PARC vam començar a treballar el 1999”, explica Amaia Camacho, referent de l’àrea de l’Orient Mitjà en ACPP, destacant que aquesta aliança permet combinar “projectes de desenvolupament sostenible” amb “assistència d’emergència”, com la desplegada després dels atacs d’octubre del 2023, i respondre també a la crisi creixent a Cisjordània.

L’Assemblea de Cooperació per la Pau treballa en cooperació internacional, acció humanitària i educació per a la transformació social, i col·labora amb organitzacions locals a Palestina per a visibilitzar la situació i reforçar l’assistència. Per a Silvia Tusón, coordinadora d’ACPP al País Valencià, aquesta col·laboració és estratègica: “Treballem amb organitzacions de base, perquè ningú coneix millor la seua pròpia realitat que els que la viuen. Les sòcies locals són essencials per a construir canvis duradors”. Tusón subratlla a més la importància de la incidència política i la sensibilització social, així com de les visites com la d’Akel: “Aquestes visites són fonamentals per a reunir-nos amb mitjans de comunicació i societat civil, perquè es coneguen de primera mà les realitats que viuen a Palestina i podem, en la mesura que siga possible, canviar les regles del joc”.