València comença a empadronar les 754 persones sensellar censades per facilitar-los l’accés a serveis socials

Les 754 persones sensellar censades per l’Ajuntament de València ho tindran més fàcil per a accedir a determinats serveis com ara abonaments de transport, ajudes d’emergència, habitatges municipals o fins i tot la futura renda d’inclusió social que prepara la Generalitat Valenciana.

Segons ha informat el regidor d’Hisenda, Borja Sanjuán, ja s’ha iniciat el procés d’empadronament de totes, una iniciativa que va anunciar el consistori el 2017 però que s’havia anat retardant per diferents qüestions tècniques.

“Ja estem empadronant persones que no tenien domicili com a tal i el que s’ha acordat és inscriure-les en els centres municipals de serveis socials. Aquests expedients ja estan tramitant-se, com també els de les persones que són immigrants i no tenen títol per a poder justificar la residència. Estan fent-se informes de residència gràcies a la col·laboració de la Policia, que acredita el lloc en què viuen i se’ls empadrona”, ha explicat l’edil socialista.

La delegació de Serveis Socials va presentar fa poc els resultats de l’últim cens de persones sensellar a la ciutat de València, que dona desigualtats de gènere. El recompte, dut a terme la nit del 15 de desembre, va registrar 754 individus en aquesta situació. La majoria són homes (79%), de nacionalitat estrangera (61%) i amb una edat mitjana d’uns 41 anys.

En el cas de les dones, el 20% han sigut víctimes d’agressions sexuals i, segons un primer cribratge, el 60% de les que tenen parella pateixen violència de gènere. El document recull que més de la meitat dels afectats no tenen allotjament des de fa menys d’un any a causa de les conseqüències econòmiques de la pandèmia. L’Ajuntament posarà en marxa dos centres nous per a persones sensellar a la ciutat, que inclouran entre 15 i 20 apartaments.

La regidora de Serveis Socials, Isabel Lozano, va informar de les xifres del registre municipal, que es va començar a fer el 2019 amb el “compromís” d’actualitzar-lo cada dos anys. Això amb l’objectiu de conéixer el nombre, les característiques i el context de les persones sensellar a la ciutat, visibilitzar aquesta realitat i traçar les línies d’acció per abordar-la des de les administracions públiques i el tercer sector. L’edil va estar acompanyada per la professora de la Universitat de València Mercedes Botija i la representant de les entitats participants, Pilar Descalzo.

En total, s’han comptabilitzat 754 persones: 402 en albergs i 350 que pernocten al carrer. Són un 9,3% menys que en el cens anterior, elaborat a l’octubre del 2019, tenint en compte que enguany estava en marxa l’Operació Fred, però no la campanya de faena de temporers. El 55% estan sense allotjament des de fa menys d’un any i, d’aquests, la meitat des de fa menys de tres mesos, cosa que es relaciona amb els efectes de la covid. En l’altre extrem, el 26,7% no tenen domicili des de fa més de tres anys, cosa es coneix com a sensellarisme de llarga duració. D’altra banda, una quarta part dormen a la intempèrie, sobretot al Jardí del Túria i al barri del Botànic.

Quant a les característiques sociodemogràfiques, el 79% són homes; el 61%, estrangers, i el 30%, espanyols. Hi ha persones sensellar a València des de 18 fins a 81 anys, encara que la franja d’edat més nombrosa és la que comprén de 45 a 64 anys (40%). Pel que fa als motius que desencadenen la pèrdua o l’absència de domicili, destaquen els econòmics (24,9%), els laborals (18%) i els relatius a la documentació (11%).

El 41,5% dels enquestats asseguren haver patit robatoris; el 21,5%, agressions físiques, i un 33,3%, insults. Una quarta part no tenen targeta sanitària i, per tant, tenen dificultats per a rebre atenció mèdica, i el 15% afirmen que tenen un diagnòstic crònic de salut mental. Pel que fa a la font d’ingressos, tres de cada deu reben un sou o una remuneració per alguna activitat i una de cada cinc percep una ajuda econòmica. Només el 6,7% cobren la renda valenciana d’inclusió.

Igualment, s’han anotat 35 persones acompanyades de mascotes, concretament gossos. D’elles, l’11% resideixen en centres i el 89% a la intempèrie, ja que la presència d’animals de companyia és un obstacle per a accedir als recursos d’allotjament públics.

Recursos municipals

La regidora de Compromís va comentar que l’Ajuntament destina dos milions d’euros a l’any a “fer convenis per a recursos d’allotjament”. En aquest sentit, va destacar les 666 places habilitades durant l’Operació Fred, el centre d’atenció a emergències socials que gestiona Creu Roja i el Servei d’Atenció d’Urgències Socials (SAUSS), que funcionarà les 24 hores els 365 dies de l’any amb el nou contracte que el consistori adjudicarà pròximament.

La responsable de Serveis Socials va anunciar tres accions més impulsades des del govern municipal “que permetran avançar de manera decidida en l’abordatge del sensellarisme a la ciutat”.

En aquests moments està elaborant-se l’Estratègia d’Intervenció Social per a Persones Sensellar 2022-2027, en col·laboració amb les entitats del tercer sector, que serà “la guia d’acció per als pròxims anys”. També hi ha projectats dos centres multifuncionals per a sensellar. La redacció del projecte està prevista per a enguany. Aquests espais, va explicar l’edil, oferiran serveis externs per a facilitar l’endreça personal, llavar roba, deixar pertinences o menjar, i inclouran entre 15 i 20 apartaments perquè els usuaris i usuàries puguen “iniciar un recorregut de vida independent”.

Així mateix, es crearà una càtedra sobre sensellarisme juntament amb la Universitat de València per “enriquir el coneixement d’aquesta realitat a la nostra ciutat”.

Elaboració del cens

El segon cens municipal de sensellarisme és fruit de la faena conjunta entre l’Ajuntament, la Universitat de València i 14 entitats socials (Accem, Bokatas, Càritas, Casa Caridad, Cepaim, Comité Antisida València, Creu Roja, Fundació Salut i Comunitat, Metges del Món, Natania, Missatgers de la Pau i Missió Evangèlica Urbana de València, Rais Llar Sí i Sant Joan de Déu).

La nit del 15 de desembre de 2021, 518 voluntaris i voluntàries van recórrer tots els carrers de València i van emplenar una fitxa d’observació per identificar les dades bàsiques de les persones localitzades i un qüestionari tipus del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 a què s’han afegit tres preguntes relacionades amb la violència de gènere, la tinença de mascotes i la salut mental.

El mes d’octubre vinent, el grup de treball de la Universitat de València que ha intervingut en el recompte presentarà un informe exhaustiu durant un congrés específic sobre aquesta temàtica.