eldiario.es

Menú

Objectiu, matricular-se en valencià

Les universitats són algunes de les poques entitats públiques que defenen el valencià front a l'abandonament del PP

La Universitat de València aposta per la docència en valencià per a afavorir la normalització i la igualtat lingüística

- PUBLICIDAD -
Alumnes en una classe de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la UV

Alumnes en una classe de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la UV

Arribar al 50% de classes en valencià el 2022. Aquest és un dels objectius de la Universitat de València per a contribuir a la igualtat lingüística i aconseguir que els futurs graduats siguen competents en les dues llengües oficials. Una aposta ambiciosa de la universitat que ja està recollint els seus fruits: des que es va llançar el Pla d'increment de la docència en valencià el curs 2012-2013 s'ha passat d'una oferta de crèdits en valencià del 26,5% a una oferta del 36,7% prevista per al pròxim curs.

El Pla va sorgir arran d'un estudi elaborat el 2011 per les universitats públiques valencianes i per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, en el qual s'evidenciava la necessitat d'una “reglamentació institucional de suport a la llengua subordinada” en les universitats. La Universitat de València es va ficar a treballar en aquesta direcció i va aprovar aquest pla de foment de la docència en valencià amb un ampli consens dins dels seus òrgans de govern.

Per a fomentar la matriculació en valencià, la universitat també promou xarrades en instituts adreçades als futurs universitaris, on s'expliquen els avantatges que té estudiar en aquesta llengua. “La idea principal que transmetem és que si a més d’estudiar farmàcia, filosofia o economia ho fas en valencià i en alguna altra llengua més, en acabar el grau no sols tindràs una titulació universitària, sinó que estaràs capacitat per a treballar en dues o tres llengües, cosa que farà que tingues més possibilitats i que estigues millor preparat”, assegura Rafael Castelló, director del Servei de Política Lingüística de la UV i expert en sociolingüística.

Aquestes xarrades són impartides per voluntaris, en la majoria dels casos per estudiants o graduats de la UV com Mauro Blanquer, graduat en Periodisme en aquesta universitat. Mauro és un dels 120 voluntaris que en 2014 s'han encarregat de fer xarrades en 299 instituts de tota la Comunitat Valenciana, arribant a més de 14.000 alumnes de batxillerat. “Vaig decidir fer-me voluntari perquè sentia que havia de fer alguna cosa per la meua llengua, ja que les institucions públiques no fan tot el que seria necessari per a normalitzar-la i mantenir-la útil i viva. Més bé al contrari, tanquen els pocs mitjans públics en valencià que tenim i redueixen les ajudes a les entitats que la promouen”, assegura Mauro, que considera que promocionar el valencià en la universitat és fonamental per a la normalització de la llengua: “Crec que una llengua està normalitzada quan s'utilitza en tots els àmbits de la nostra vida, no només a casa sinó en l'àmbit acadèmic, administratiu, empresarial o d'investigació”.

Les xarrades han arribat al 67% dels 447 instituts de la Comunitat Valenciana, amb resultats “positius i una bona acollida” segons Castelló, que assegura que el principal repte del valencià és que els estudiants troben que el valencià serà útil i necessari per al seu futur professional. “Si trobes que aprendre una llengua, un ofici o qualsevol cosa és útil i necessari, no tens cap dubte, i en això les polítiques lingüístiques de la Generalitat ajuden poc, quan no és el cas que perjudiquen”, afirma Castelló, que també critica que el govern valencià no valore la competència lingüística del valencià en la mateixa administració pública o en l'àmbit jurisdiccional, sense tribunals que treballen en valencià.

Acte durant les Trobades d'Escoles en Valencià de 2015, organitzades per Escola Valenciana.

Acte durant les Trobades d'Escoles en Valencià de 2015, organitzades per Escola Valenciana.

“Sempre trobes el típic argument per part d'un sector de l'alumnat que consideren el valencià com una llengua amb poca utilitat, que prefereixen aprendre una llengua estrangera de cara al mercat laboral i consideren la llengua pròpia com una cosa antiga i poc utilitzada”, reconeix Mauro, que no obstant assegura que majoritàriament les noves generacions “tenen assumit que el valencià forma part de la seua cultura i és un avantatge dominar-la, tant a nivell personal com a nivell professional”.

Per a la Universitat de València llengües com l'anglés no són una amenaça per al valencià, sinó un aliat més. La política lingüística de la UV parteix del coneixement de les dues llengües oficials, i tracta d'introduir una altra en la docència, fonamentalment l'anglés. L'objectiu final del Pla és que els graduats siguen competents en valencià, castellà i anglés. “En acabar la seua titulació, un estudiant serà competent tant en la seua matèria, com en tres llengües. Això millora la seua ocupabilitat, és un valor i no cap càrrega”, assegura Rafael Castelló, que també opina que les universitats privades haurien de dedicar més esforços a la promoció de la docència en valencià.

El govern del PP abandona el valencià

La Universitat de València ha sigut històricament una institució que ha dedicat molts esforços a la normalització i promoció del valencià, una implicació que Castelló troba “molt” a faltar per part de la Generalitat Valenciana, l'entitat que per llei i competències hauria d'impulsar aquesta llengua: “En l’ensenyament, especialment en secundària i batxillerat la presència del valencià com a llengua vehicular és molt pobra. Només un terç dels estudiants del País Valencià tenen l’ensenyament en aquesta llengua. I això que l’ensenyament és on millor estem. Si mirem altres àmbits com els mitjans de comunicació, els serveis, el món econòmic, l’oci, etc. la presència del valencià és ben minsa i el Govern valencià no en fa res per afavorir-la; fins i tot, amb actuacions que perjudiquen la presència del valencià, com ara als mitjans de comunicació”.

En la mateixa línia el president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, considera que l'actual govern valencià, “lluny de promoure i normalitzar, ataca i margina el nostre màxim tret d'identitat, el valencià”, i assegura que davant la inacció de l'administració són les entitats i els col·lectius socials com Escola Valenciana els que estan impulsant la normalització lingüística amb les Trobades d'Escoles en Valencià i amb altres projectes relacionats amb la música en valencià, el cinema o el voluntariat lingüístic. “El que cal sobretot és una administració valenciana que s'agafe el tema seriosament”, afegeix. Mauro coincideix amb Moreno i opina que el govern no ha fet tot el que podia fer per a promocionar la llengua. “El govern del PP sempre ha tingut una actitud de menyspreu cap a la nostra llengua. La majoria dels responsables polítics a les nostres institucions no saben parlar-la”, assegura Mauro, que també critica la falta de suport als mitjans en valencià.

En les dues dècades de govern del PP en la Comunitat Valenciana s'ha reduït notablement l'ús del valencià i la capacitat per part de la població d'entendre i parlar aquesta llengua, segons els estudis més recents de 2005 i 2010. Si no canvien les polítiques, tot indica que aquesta tendència es mantindrà en un futur. Per a Castelló és necessari que es fomente la utilitat de la llengua per a revertir aquesta tendència: “És necessari que el valencià siga una llengua útil i que siga percebuda com a tal. Només així podrem arribar a una normalització plena. Si només serveix per a parlar amb els familiars i en cercles privats i no per a anar a comprar a uns grans magatzems o per a treballar en una empresa o en l’administració pública, continuarem tenint una llengua de segona”.



- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha