Els 'pirates del Carib' que van enfonsar la CAM en un pou de 28 milions a força de pilotes amb hotels de luxe
Aquesta setmana, l'Audiència Nacional ha fet un pas més per a seure en la banqueta els responsables de la trama immobiliària de l'antiga Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM). La jutgessa Carmen Lamela investiga suposades il·legalitats de l'entitat en inversions en el Carib. L'acte apunta a operacions de crèdit presumptament irregulars entre la CAM i la societat Valfensal per a l'adquisició d'hotels i parcel·les en la República Dominicana, Mèxic i Tenerife per un total de 1.011 milions d'euros, que ha ocasionat un perjudici de 28 milions al Fons de Garantia de Dipòsits (FDG), personat en la causa.
L'ordre de processament ha tornat a l'actualitat els suposats excessos protagonitzats per la que va arribar a ser quarta caixa d'estalvis d'Espanya, absorbida per 1 euro el 2011 pel Sabadell després que el Fons de Garantia de Dipòsits la sanejara amb 5.249 milions d'euros. La CAM també va acabar sent víctima del desmesurat pes del negoci immobiliari tant a Espanya com en l'estranger, que es va enfonsar amb la crisi financera internacional. Això va permetre posar al descobert tota “una sèrie d'irregularitats comunes” com expressa l'informe pericial de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil en el qual es recolza la jutgessa Lamela. Les irregularitats tenen el segell d'exdirectius de la caixa, empresaris i membres de la comissió de control que, per acció o omissió, van creure trobar en el Carib l'anhelat tresor que tot pirata cerca.
Tots ells, 13 en total, han sigut processats per suposats delictes d'apropiació indeguda i/o administració deslleial per una causa oberta des del 2013. A més, els tres empresaris de la societat Valfensal amb la qual operava la CAM hauran de respondre per sis delictes contra la Hisenda Pública en detectar-se operacions de pagament a través de societats radicades en paradisos fiscals. Aquests últims són els hotelers alacantins Juan Ferri i José Baldó i el treballador Francisco Climent, que es van beneficiar des del 2004 fins al 2011 d'una sèrie de préstecs atorgats per la CAM al front de la qual estaven l'exdirector general Roberto López Abad i l'exdirector general d'empreses Daniel Gil.
Indiciariament la magistrada assumeix que Abad i Gil “van consentir” que tots dos empresaris “disposaren d'elevades quantitats econòmiques i les utilitzaren en aquella inversió que estimaren més oportuna, contribuint amb aquesta operativa a generar una confusió entre préstecs i inversions efectivament realitzades”. Un exemple d'això, l'adquisició de l'hotel Caracol i d'una parcel·la annexa en Riviera Maya (Mèxic) per 60 milions d'euros gràcies a uns préstecs de la caixa d'estalvis “en els quals no es va complir amb els requisits propis de concessió del préstec, com la inexistència d'informació sobre el projecte de forma prèvia a la seua realització o com l'absència d'anàlisi suportada i crítica sobre els aspectes econòmics de les propostes”, afirma la resolució. També es van fer en aquesta mateixa localització amb l'hotel Gala, dos terrenys per a la construcció de complexos en Playa del Carmen (Mèxic) i la República Dominicana, així com l'entrada en l'accionariat d'una companyia d'hotels de Tenerife.
D'altra banda, l'Audiència Nacional també està investigant les polèmiques inversions de Ferri i Baldó a través de l'empresa Grand Coral que va disposar d'una línia de crèdit de més de 500 milions facilitada per Banc de València i Bancaixa per a inversions immobiliàries a Mèxic, segons ha explicat El Mundo.
Quan es va destapar la trama, l'Audiència Nacional va ordenar per a aquests dos empresaris de Benidorm i els dos exdirectivos de la CAM, Daniel Gil i López Abad, presó preventiva sota fiança que van dipositar per a quedar en llibertat. D'aquesta forma, López Abad es va convertir en el segon banquer entre reixes després de l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa. Va estar sis dies pres fins que els seus familiars i amics van aconseguir reunir el milió i mig d'euros de fiança. Tornarà a asseure's en el banc dels acusats la setmana que ve per les dietes que va percebre l'últim president de l'extinta CAM, Modesto Crespo, que van ascendir a 600.000 euros en dos anys. En aquest sentit, segons avança el diari Información, Crespo reconeixeria els cobraments a canvi que la Fiscalia no ordenara el seu ingrés a la presó. S'enfronta, com López Abad, a quatre anys.
Membres de la comissió de control processats
A més dels ja esmentats, entre els acusats per la magistrada es troben els sis membres de la comissió de control de la CAM que, al seu torn, també eren membres de la comissió de control de TIP, societat que participava en les inversions, i que també conformaven el Comitè d'Auditoria. Al capdavant de la mateixa estava Juan Ramón Avilés Olmos des de principis del 2007; exregiodor del Partit Popular a Múrcia que va haver de bregar amb la Justícia per les dietes i crèdits que va rebre en una causa en la qual finalment va quedar absolt.
També estan sent investigats el que fou director de l'Institut Valencià de Finances (IVF) amb el Partit Popular entre 1995 i 2004 José Manuel Uncio. Uncio és un assidu dels jutjats, encara que fins avui ha quedat absolt, per exemple, del cas de l'hotel de Xalans, municipi de l'interior de la província, per haver concedit com a responsable de l'IVF en 1999 un préstec a la mercantil de l'hotel. Encara que és més conegut l'abús que va fer de la targeta visa associada a l'entitat amb la qual va malbaratar quasi 7.000 euros en maquinetes d'afaitar, electrodomèstics i articles de luxe pels quals va ser investigat primer i absolt després per la fiscalia.
El tercer membre de la comissió de control de la CAM processat és el professor d'Economia Financera i Comptabilitat en la Universitat d'Alacant (UA), Francisco Grau, considerat de l'entorn proper de l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana. El segueix Remedios Ramón, professora d'Economia en la UA i exintegrant de l'Executiva local del PSOE d'Alacant. Va ser sonada la seua intervenció en el programa Salvados de la Sexta en el qual va denunciar el descontrol dels òrgans de la CAM. Després es va saber que havia sigut esguitada també pel cobrament de dietes.
En la interlocutòria de la magistrada també s'imputen presumptes delictes d'administració deslleial i/o apropiació indeguda a la procuradora (llicenciada en Dret) Asunción Martínez Muñoz. En la comissió d'investigació de la CAM en les Corts Valencianes va dir en 2012 que “mai” no havia sentit de “paradisos fiscals” en la caixa. També apareix en la resolució Dolores Mataix, que en aquesta comissió parlamentària va assegurar que mai no havia obtingut “cap benefici” de l'entitat, encara que va acabar reconeixent que no tenia “coneixements financers” d'alt nivell –va entrar a la caixa per sorteig com Martínez-. Nascuda a Madrid, va dir residir a Saragossa, la qual cosa no li impedia, va assegurar, acudir a les reunions que se solien celebrar a Alacant.
Finalment, Lamela proposa sobreseure i arxivar les actuacions contra l'expresident de la Cambra de Comerç d'Alacant José Enrique Garrigós i contra, entre altres, Isabel Cambronero Casanova, professora de dansa a Múrcia que, com ella mateixa va adduir en la comissió d'investigació, havia acabat en la CAM “per no destorbar molt”.
