Carmen Pérez, de 87 anys, torna a sa casa de Paiporta reconstruïda després de la DANA: “No volia viure en un altre lloc”

La vida mai ho va posar fàcil a Carmen Pérez Aranguren, de 87 anys. Natural de La Hinojosa (Conca), es va instal·lar a Paiporta el 1965 ja amb quatre fills, a qui se’n van sumar quatre més. En total huit fills que han sigut els que finalment, juntament amb veïns i amics, li van salvar la vida el 29 d’octubre passat. El seu marit, en un moment donat, va abandonar la família i poc més van tornar a saber-ne.

Segons conta Pablo, un dels seus fills, sa mare va tindre fins a tres faenes per a tirar-los avant: “Treballava netejant els cinemes Rex de València. Després se n’anava a netejar un pis i a les 14.00 fitxava per a entrar a l’hospital Sanjurjo (actual Peset), on també netejava fins a les 21.00. Arribava a casa a les 22.00 quan els quatre menuts ja estàvem en el llit dormint. La meua germana, una mica major, s’enfadava perquè ens alçàvem per a poder veure-la. Carmen, una gran mare que sola i només ella ens va tirar avant i sense l’ajuda de ningú”.

Pablo relata que el 29 d’octubre passat sa mare estava a casa, situada en un baix de Paiporta, quan va començar a desbordar-se el barranc de Poio. Segons conta, “a les 19.00 estava en sa casa de Paiporta quan va començar a entrar aigua i fang per la porta i els banys de la casa; el meu germà Miguel, que també viu a Paiporta, li va telefonar per a dir-li que estava desbordant-se el barranc i que, per favor, pujara als pisos de dalt, però ella és molt cabuda i va dir que no”.

Així doncs, Carmen es va quedar traient l’aigua com podia, però la insistència del seu fill va fer que per fi pujara al pis de dalt, quedant-se fins a altes hores en el replà, fins que un veí la va veure i li va dir que passara a sa casa, on va romandre dos dies. La casa de Carmen, amb metre i mig d’aigua i fang, va quedar completament destrossada.

“El tercer dia la traslladem a casa del meu germà Miguel, que viu en un pis més alt, però al cap d’una setmana vam haver de portar-la a Canet d’en Berenguer on viu la meua germana Chari, perquè a Paiporta la pudor i la pols eren molt incòmodes per a ma mare”, diu Pablo, que afig que “en aquests tres mesos des que vam tindre la DANA, el meu objectiu no ha sigut un altre que reconstruir i moblar i condicionar la casa de ma mare com ella mereix i perquè ella és el que ens ha demanat diàriament”.

Tal dit tal fet, una vegada feta la reforma amb l’ajuda dels seus familiars i amb una inversió de 116.000 euros que ha costejat el seu fill Pablo, Carmen ha tornat a sa casa sense saber que havia sigut completament restaurada. En arribar a l’immoble i comprovar que està completament renovat, no ha pogut contindre les llàgrimes, si bé és cert que, com ha comentat, alguna cosa s’imaginava: “Alguna cosa em figurava, perquè sentia coses dels meus fills i ja pensava que alguna cosa tramaven. La DANA em va destrossar la casa per complet, però encara així jo sempre vaig tindre clar que volia tornar-hi, encara que fora amb el fang, no puc anar a un altre lloc”.

Res més lluny de la realitat. Com ella mateixa ha comprovat, “està molt més bé que abans, no tinc paraules per a agrair als meus fills tot el que fan per mi”, ha dit emocionada, alhora que ha afegit, fent gala del seu sentit de l’humor: “Ara ja no la venc!”.