Els agricultors extremen les mesures de prevenció i vigilància davant de l’amenaça de l’‘Ebola de l’oliverar’
Els agricultors de la Comunitat Valenciana, i especialment els que treballen les seues terres a la província de Castelló, estan des del començament de l’estiu en màxima alerta davant d’una malaltia que ha causat autèntics estralls a Itàlia, França i, més recentment, a Alemanya. Es tracta de l’‘Ebola de l’oliverar’ o Xylella fastidiosa, un bacteri mortal, sense tractament i que ataca més de 100 espècies diferents de plantes, entre les quals l’olivera, la vinya i els cítrics, tres productes estrela de les exportacions.
La Conselleria d’Agricultura, igual que el Govern català, ha instal·lat trampes en diferents camps per a detectar els insectes vectors, principalment cicadèl·lids i cercòpids, hemípters xupladors que s’alimenten del xilema. De moment, i com indica el secretari general de la Unió de Llauradors i Ramaders, Ramón Mampel, “no hi ha signes del bacteri, encara que s’han extremat les mesures de vigilància, perquè no hem d’abaixar la guàrdia”.
De fet, des de l’organització agrària s’ha programat un calendari de reunions amb els agricultors per a informar-los sobre la perillositat de la Xylella fastidiosa i la manera d’actuar en cas de detectar-se’n un brot. La primera trobada, amb 160 professionals, va tenir lloc a la Jana. La segona es durà a terme el setembre a la zona sud de València. “Cal difondre la inquietud que hi ha actualment. Si l’agricultor veu alguna cosa rara, ha de comunicar-ho immediatament. A més, ha de cremar tot el que estiga al voltant de l’arbre afectat per a evitar un possible contagi”, explica.
Els símptomes de la malaltia varien d’uns hostes a uns altres. En alguns es corresponen amb les manifestacions típiques d’estrés hídric: pansiment o decaïment generalitzat i, en situacions més agudes, la dessecació de fulles i branques, i finalment la mort de tota la planta. En altres casos els indicis s’assemblen més als provocats per certes deficiències de minerals, com ara clorosi internervial o taques en fulles.
La província de Castelló, i concretament la comarca del Maestrat, té la concentració mundial d’oliveres mil·lenàries més gran, amb aproximadament 5.000 exemplars censats. A més, dedica 32.939 hectàrees a la producció d’olives i oli, segons les dades del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (Magrama). La superfície destinada als cítrics encara hi és més gran, d’acord amb l’últim informe de la Conselleria d’Agricultura, que parla de 36.949 hectàrees el 2015. Pel que fa al cultiu de vinyes, la xifra és quasi testimonial. A penes 905 hectàrees de vinyes. No obstant això, els vins de les Useres, Sant Mateu, Vilafamés o la Barona (la Vall d’Alba) tenen un gran prestigi internacional.
