El cost de la vida situa els valencians a la cua en benestar a Espanya

El cost de la vida varia entre territoris, i això té un impacte en el benestar dels individus que hi resideixen. Aquesta és la premissa principal de l’informe ‘El coste de la vida en las comunidades autónomas, áreas urbanas y ciudades de España’, elaborat pels professors de la Universitat Autònoma de Barcelona Àlex Costa, Vittorio Galleto, Jaume Garcia, Josep Lluís Raymond i Daniel Sánchez-Serra amb dades del 2017 que va publicar l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona el mes de febrer passat.

L’estudi estima el cost de la vida a partir de variables com la renda familiar disponible per capita i el cost de l’habitatge, dos factors que mostren “una bona capacitat predictiva de les paritats del poder adquisitiu (PPA) subnacionals”. A més, es reflecteix l’efecte de les PPA sobre els valors de la renda familiar disponible per capita, “un dels indicadors macroeconòmics més rellevants per a mesurar la desigualtat entre territoris”.

Aquesta paritat de poder adquisitiu permet fer “comparacions territorials vàlides” de producte interior brut o renda familiar disponible per capita, “que permeten qualificar amb més precisió el nivell de desenvolupament dels territoris o saber el risc de pobresa dels residents en cada zona”, apunta l’informe.

Així doncs, veiem que la regió amb més paritat de poder adquisitiu és Madrid, amb 115,7 punts, la qual cosa suposa 15,7 punts per damunt del cent que representa Espanya i 30 més que Extremadura, que tanca el rànquing amb 86,4. En aquesta graella, la Comunitat Valenciana no ix ben parada, ja que ocupa el lloc catorze de les dèsset comunitats autònomes amb 91,3, a quasi nou punts de la mitjana espanyola –per darrere només trobem Castella-la Manxa, Múrcia i Extremadura–. Els valors superiors de PPA els trobem en els territoris del nord peninsular i les Balears.

Pel que fa a la renda familiar disponible per capita, la Comunitat Valenciana ocupa el dotzé lloc amb 10.232 euros (el 89,7% de la mitjana espanyola, que és d’11.412), molt lluny dels 14.722 euros del País Basc (29 punts per damunt de la mitjana espanyola), dels 13.585 de Navarra, els 13.338 de Catalunya, els 13.279 de Madrid o els 13.240 de les Balears. Quan s’hi aplica el coeficient de compensació de la paritat del poder adquisitiu, la renda familiar disponible dels valencians augmenta fins a 11.211, encara que la Comunitat Valenciana es manté en el lloc dotze entre les dèsset autonomies. Madrid, per contra, cau del quart lloc al desé, i Catalunya del tercer al sisé. El País Basc i Navarra mantenen els dos primers llocs, encara que intercanviant posicions.

Risc de pobresa

Tampoc les dades són bones quan els autors es refereixen a la taxa de risc de pobresa, que se situa en el 23,7%, tot i que la mitjana nacional és del 20,6%, amb una renda mitjana disponible per unitat de consum de 13.994 euros, que puja a 15.332 una vegada corregida amb la PPA, lleugerament per damunt de la mitjana nacional (15.015). La renda mitjana disponible per unitat de consum situa la Comunitat Valenciana en el dotzé lloc, una situació que millora fins a l’onzé quan s’hi aplica la correcció de la paritat del poder adquisitiu. Aquesta taxa de pobresa, si es té en compte el llindar autonòmic (no la mitjana estatal, sinó la mitjana entre les ràtios que presenten les comunitats autònomes), es redueix en quasi dos punts, fins al 20,9%, i amb la correcció de la PPA queda en 20,3%.

Les autonomies que tenen més risc de pobresa són Extremadura (31,5%), Andalusia (31,3%), les Canàries (28,5%), Múrcia (27,7%) i Castella-la Manxa (26,2%). Entre les que menys risc de pobresa tenen trobem de nou Navarra (7,7%), el País Basc (10%) i les Balears (12%).

Ciutats i àrees metropolitanes

La investigació també té un apartat destinat a les grans ciutats i les seues àrees d’influència, i les valencianes tampoc n’ixen molt ben parades. Alacant figura en el lloc 22 entre les zones de més de 300.000 habitants pel que fa a la paritat del poder adquisitiu (95,8, a 4,2 punts del 100 que marca Espanya) i València en el 24 amb 94,6 (a 5,4 punts). Aquests percentatges pugen quan només es té en compte a la ciutat estrictament (a penes fins a 95,9 en el cas d’Alacant i una mica més, fins a 97,8, València). Com a norma es dona la circumstància que la situació de les grans urbs i les seues zones d’influència és sensiblement millor que la de la seua comunitat autònoma.

Quant a renda familiar disponible per capita, València ocupa el lloc número 13 entre les capitals de les 17 comunitats autònomes amb 12.453 euros, nou punts per damunt de la mitjana espanyola, i ascendeix a la novena posició quan s’hi aplica la PPA, amb 12.736 euros i un coeficient de 111,6 (11,6 punts per damunt del cent).

Com a conclusió, els autors insisteixen que els resultats obtinguts “mostren una variabilitat important” del cost de la vida per territoris i, per tant, del benestar dels seus ciutadans.

Informe sobre calidad de vida en España by eldiario.es on Scribd