El Govern de Mazón ha executat zero euros dels 125.000 euros pressupostats per a la “reforma del barranc de Poio”

“Continuen preferint salvar els encisams abans que les persones”. Aquesta és una de les frases més repetides per responsables del Govern valencià del president en funcions encara, Carlos Mazón, així com del PP i de Vox per a tractar de posar de manifest una pretesa negativa per part del Govern a eliminar espècies invasores com les canyes de llits i barrancs. Encara que es tracta d’una faula més per a tractar de derivar responsabilitats després de la dana, la veritat és que la Generalitat Valenciana mateixa té competències en aquesta matèria i no sembla que siga molt àgil d’acord amb les dades d’execució pressupostària d’aquest exercici.

Això és perquè, segons la documentació recaptada per elDiario.es, la Conselleria de Medi Ambient tan sols ha executat el 30 de setembre un 1,08% dels 7,8 milions pressupostats per a aquest exercici en actuacions d’eliminació de vegetació en llits. D’aquests, 125.000 euros es corresponen amb actuacions sota l’epígraf “reforma del barranc de Poio” (vegeu la imatge) dels quals no s’ha executat ni un sol euro. L’any passat, la quantitat per a aquest mateix concepte va ser de 426.000 euros, dels quals tampoc es va executar cap quantitat. Així doncs, tan sols s’ha fet efectiva una partida de 58.237 euros per a “restauració de paisatges i hàbitats” i 13.000 euros d’una partida de 3 milions per a “eliminació d’arbres i vegetació de llits”.

Sobre aquest tema, fonts de la conselleria que dirigeix el vicepresident Vicente Martínez Mus han comentat que, “per part de la Generalitat, s’actua en entorns de barrancs i rambles d’espais naturals, però no en domini públic hidràulic que és competència de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX)”. Al mateix temps han explicat que “enguany hi havia programades faenes amb fons propis, però també amb altres que transferia el Govern, per tant, hi ha part de la inversió que no depén exactament de la Generalitat” i han afegit: “El problema que s’ha donat és que aquests fons havien d’estar executats en la primera part de l’any, però la demanda de maquinària era molt elevada i les empreses la destinaven a altres zones i es dilataven terminis, cosa que implica que algunes no es van poder acabar en termini per a accedir a fons”.

En aquest sentit, han posat com a exemple el barranc del Carraixet en termes com Marines i Gàtova. Sobre aquest tema, han explicat que “està negociant-se amb el Govern una possible pròrroga per a executar-los”. D’altra banda, altres recursos propis “sí que estan en curs i es podrà certificar execució en la recta final de l’any”. Finalment, “en el cas del barranc de Poio és un projecte que ve d’anys anteriors de restauració d’hàbitats fluvials en la desembocadura de l’Albufera” i han comentat que “és una reivindicació que s’ha negociat amb el Govern en el marc dels fons que destinaran a l’Albufera i s’ha arribat a un acord i els assumiran finalment ells, tal com van acordar el conseller i la ministra en una trobada”.

Quant a la Conselleria d’Agricultura, a través de la Direcció General de l’Aigua i Desenvolupament Rural, té pressupostades per a aquest exercici inversions per valor de 23,6 milions d’euros en concepte de “noves infraestructures, canalització de rambles i barrancs” (vegeu la imatge). Posteriorment, en virtut d’una modificació de crèdit, la partida s’incremente a 49,8 milions. No obstant això, el 30 de setembre tan sols se n’ha executat un 3,58%.

Entre les partides més cridaneres destaca la destinada a reducció del risc d'inundacions en nuclis urbans, dotada amb 21,1 milions d'euros, dels quals només s'ha executat el 2,81% o la de 14,6 milions d'euros, dels quals s'han fet efectius 850.000 euros, un 5,8%. En el cas de la presa de *Buseo, l'única de titularitat de la Generalitat que va patir greus danys amb motiu de la dana, es van pressupostar 7,8 milions i solo s'ha executat un 2,34%.

Al respecte, des de la Consellera d'Agricultura que dirigix Miguel Barrachina han explicat que per a qüestions relacionades exclusivament amb la dana, per a enguany s'han pressupostat 14,6 milions dels quals s'han executat un 26%: “En alguns casos, la CHJ ha demorat els permisos el que ha retardat l'inici de les obres. Cal recordar que estes intervencions en el domini públic hidràulic, titularitat del Govern central. No obstant això la Generalitat fa un esforç màxim de col·laboració, acudint a crèdits bancaris, per a cooperar amb l'executiu central i els municipis”.

En el capítol d'inversions en infraestructures hidràuliques han informat que el pressupost és de 68 milions euros, “dels quals ja van executats 22,8 milions, és a dir, un 33,53%”, al mateix temps que han recordat que “el pressupost es va aprovar quasi al juny, i els mesos de major execució són estos últims”. Així, han vaticinat que a final d'any estaran “en xifres rècord”.

Crítiques del PSPV

La portaveu d'Aigua del PSPV-PSOE en les Corts Valencianes, Ana Belén Juárez, ha denunciat la “desastrosa gestió” del conseller d'Agricultura, Miguel Barrachina, i del de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, “incapaços d'executar els recursos econòmics de què disposen per a adequar els barrancs i protegir els valencians i valencianes”, a la llum de les dades oficials d'execució pressupostària de la mateixa Generalitat: “Mancant tres mesos per a acabar l'any, Barrachina i Martínez Mus només han executat el 3,2% del seu pressupost per a reparar llits, barrancs i reduir el risc d'inundacions”, ha censurat Juárez, qui mostra la seua alarma perquè, “a sobre, ara han premiat a Martínez Mus donant-li les competències de la Vicepresidència Segona i Conselleria per a la Recuperació Econòmica i Social de la Comunitat Valenciana”.

Segons Juárez, “estes dades confirmen que el problema no és Mazón, és tot el Consell tacat per la negligent gestió del 29 d'octubre de 2024 que ens ha costat 229 vides per la frivolitat, incompetència i irresponsabilitat d'uns càrrecs que es pensaven que governar és gaudir de les poltrones i no servir als valencians i valencianes”, ha lamentat la diputada, que ha recordat que la vesprada de la tragèdia Barrachina es va anar tan tranquil a la seua casa, sent responsable de la presa de *Buseo, mentres que Martínez Mus va tindre el desvergonyiment d'anar-se a un *copetín empresarial mentres es negaven les carreteres i l'estació d'FGV de Paiporta“.

La CHJ autoritza 179 actuacions en llits

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) ha atorgat durant l'últim any (en el període comprés entre l'1 de novembre de 2024 i l'1 de novembre de 2025) un total de 179 autoritzacions per a realitzar actuacions de manteniment i conservació de llits, que s'han sumat a la resta de resolucions favorables vigents fins a aconseguir un total de 325 autoritzacions actives.

Els treballs autoritzats consistixen en diferents accions emmarcades en el manteniment i adequació dels llits públics, com ara la retirada d'elements obstructius, desbrossaments de vegetació i eliminació d'espècies invasores i altres treballs menors, i són executats principalment per les administracions locals. Es tracta, doncs, de xicotetes actuacions que tenen com a objectius bàsics la conservació i millora, en la mesura que siga possible, de l'estat de la nostra xarxa fluvial i, al seu torn, minimitzar el risc d'inundacions.

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer, amb la finalitat de preservar i millorar la qualitat de les aigües i dels entorns fluvials, realitza durant tot l'any actuacions de conservació i manteniment de llits, així com de restauració fluvial, en tot l'àmbit de la seua competència, sempre segons les disponibilitats pressupostàries.

Mentres les competències en esta matèria no són exclusives de la Confederació Hidrogràfica, sinó compartides, es considera essencial la coordinació entre les diferents Administracions perquè el domini públic hidràulic de la Demarcació del Xúquer estiga en bon estat. Esta coordinació se sustenta en una legislació específica que delimita, sense cap dubte, les competències i responsabilitats que té cada Administració.

Tant en zones no urbanes com en trams urbans, estes actuacions també poden ser realitzades per tercers, amb la preceptiva autorització administrativa dels organismes de conca, necessària per a assegurar que tot es faça conforme a uns criteris tècnics adequats i sense causar afeccions al llit (article 126 del Reglament del Domini Públic Hidràulic) que ha de ser degudament salvaguardat.