L'estàtua d'un rector franquista de la Universitat de València: pintura i bosses de fem en un dels últims vestigis de la dictadura

El bust de Fernando Rodríguez-Fornos (Salamanca 1883-València, 1951), situat davant de la Facultat de Medicina, és un dels últims vestigis franquistes de la capital del Túria. L'estàtua, situada en un jardí de l'avinguda de Blasco Ibáñez de València, pateix periòdicament intervencions artístiques que recorden el seu paper com a representant de l'acadèmia franquista. Si el mes de maig passat, el rostre de l'exrector va aparéixer pintat de color groc i amb un bigot d'estil hitlerià, aquesta setmana el bust ha aparegut completament aparedat amb bosses de fem. 

Rodríguez-Fornos va ser degà de la Facultat de Medicina, rector de la Universitat de València i procurador en les Corts franquistes. També un teòric de la ciència franquista, juntament amb destacats universitaris com els psiquiatres Antonio Vallejo-Nájera, Juan José López Ibor o Francisco Marco Merenciano, aquest últim denunciant del rector Juan Peset Aleixandre, afusellat pel règim franquista en la postguerra. 

Rodríguez Fornos vinculava el marxisme amb la histèria, una tesi en la línia dels psiquiatres franquistes que al·ludien a l'existència del gen roig que justificava el robatori de bebés a les mares republicanes durant la postguerra. 

El bust és un dels pocs vestigis del franquisme que queden a la ciutat. Rodríguez Fornos també compta amb un carrer a València i presta el seu nom a un centre educatiu. Després d'una primera modificació de la llista de carrers per part del primer ajuntament democràtic, una vegada mort el dictador, i l'última per part del consistori de Joan Ribó, encara sobreviuen alguns residus del règim en l'espai públic de la ciutat, com el carrer de Ramón Gordillo, el falangista que va dirigir la Fira de Mostres.