L’entrada de Florentino Pérez en Abertis dispara la incògnita sobre la fi dels peatges de l’AP-7 i l’AP-4 el 2020

L’empresari espanyol i president del Real Madrid, Florentino Pérez, desembossarà 9.090 milions d’euros per apoderar-se del negoci nacional d’Abertis, l’empresa que, entre altres obres i serveis, gestiona els suculents peatges de l’AP-7 entre Tarragona i Alacant i l’AP-4 entre Sevilla i Cadis. En els últims cinc anys aquests trams d’autopistes han generat a la firma catalana comprada fa poc per ACS i la italiana Atlantia més 472,8 milions de beneficis. Un veritable ganga que s’acabarà si El Govern de Mariano Rajoy no ho impedeix el 31 de desembre de 2019.

En l’OPA d’ACS i Atlantia sobre Abertis ha tingut un paper fonamental l’executiu, que, davant de la pèrdua de control “espanyol” d’Endesa, no va voler que una altra multinacional italiana es quedara una altra companyia espanyola estratègica. I és aquesta mediació governamental la que fa sospitar que el negoci de les autopistes de peatge que gestiona Abertis fins al 2020 puga prolongar-se, més encara perquè la llei permet concessions de fins 75 anys. De moment, l’AP-7 complirà 48 anys de peatge. Ningú no paga duros a quatre pessetes.

Les respostes del Govern d’Espanya als diputats que s’han interessat pel previsible final de la concessió tampoc no ajuden a aclarir el futur del peatge criticat pels veïns de la Costa Blanca i lloat per la patronal hotelera, que aposta per prolongar-lo. El diputat socialista Herick Campos assegura que el Govern d’Espanya ha afirmat a través d’una resposta parlamentària que no té entre els seus plans liberalitzar l’AP-7.

En la resposta davant de la pregunta formulada pels diputats del PSPV-PSOE en el Congrés també al·ludeix a la possibilitat que hi haja liberalitzacions parcials o descomptes perquè l’AP-7 puga utilitzar-se com a circumval·lació en trams concrets, però ho condiciona al fet que s’hi arribe a un acord amb la Generalitat, perquè aquesta pague la despesa que genera.

Herick Campos, diputat nacional per Alacant, ha qualificat la resposta del Govern com la constatació d’un altre maltractament a la Comunitat Valenciana, “ja que hem d’assumir el pagament de peatge d’una carretera amortitzada, amb conseqüències en la mobilitat dels residents i pèrdua de competitivitat de les empreses, indústria, cooperatives, i sector turístic, davant d’altres comunitats que tenen vies ràpides sense peatge”.

I les pròrrogues no són noves per a aquesta autopista estratègica per a la Comunitat Valenciana. El 23 de juliol de 1971 i el 21 de desembre de 1972 la societat Aumar (Autopistas del Mare Nostrum) –posteriorment propietat d’Abertis– va aconseguir la concessió dels trams Salou (Tarragona)-València i València-Alacant per un termini de 27 anys (fins al 1998).

Tres pròrrogues anteriors

El contracte encara continua i continuarà vigent fins al 2019, gràcies a tres pròrrogues que Aumar va pactar successivament amb governs de la UCD (el 1981-1982 una pròrroga de 6 i 4 anys més, fins al 2004), del PSOE (el 1986 una pròrroga per dos anys més fins al 2006) i del PP (el 1997 per 13 anys més, fins al 2019).

Aquestes renegociacions es van utilitzar perquè l’empresa mantinguera la rendibilitat –alta com més temps fa que s’ha amortitzat la construcció– i per a reduir tarifes. En l’última renegociació, el llavors president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, va pactar amb Aumar l’ampliació de la concessió per tretze anys més a canvi d’una rebaixa de tarifes del 30% i el 40% i una inversió de 30 milions d’euros en millores i la construcció de l’eixida a Terra Mítica.

Hi haja millores o no, la nova empresa controlada per Florentino Pérez intentarà retenir la “ganga” de les autopistes.