La portada de mañana
Acceder
Un año de notificaciones de la Fiscalía complican la situación del rey emérito
El alma comunista del Gobierno se reivindica en las fiestas del PCE
OPINIÓN | En un país ordinario, por Antón Losada

Les altres ‘paradetes’ valencianes de Toni Cantó amb el Partit Popular

Toni Cantó junto a Isabel Díaz Ayuso.

El mes de març passat, Toni Cantó abandonava tots els seus càrrecs en Ciutadans (era el responsable del partit a la Comunitat Valenciana i el seu portaveu en les Corts) i uns dies després intentava incorporar-se a la candidatura del PP d’Isabel Díaz Ayuso. No obstant això, els tribunals van descartar aquesta possibilitat pel fet de no estar-hi empadronat a temps i el van expulsar de la candidatura popular amb vista a les autonòmiques del mes de maig passat.

No obstant això, com diu el refrany, no ser agraït és de malparit, i Díaz Ayuso ha agraït el seu suport ‘incondicional’ dels últims mesos i l’ha col·locat en un organisme de nova creació, l’Oficina de l’Espanyol de la Comunitat de Madrid, una d’aquestes ‘paradetes’ que no fa tant Cantó criticava. L’exportaveu de Ciutadans en les Corts Valencianes -que cobrarà uns 75.000 euros en el seu nou càrrec- va rebre aquest nomenament amb un tuit (en castellà) que incloïa errades de puntuació amb comes mal posades, un missatge que va esborrar quan les xarxes el van advertir de l’errada.

No obstant això, el camaleònic polític-actor ha respost a les crítiques assegurant en Telecinco que aquest organisme (creat ad hoc) no és una ‘paradeta, sinó un lloc des del qual treballarà perquè Madrid es convertisca en un “pol d’atracció de riquesa i ocupació”.

Cantó, assessorat llavors per l’‘omnòfob’ Alvise Pérez, no fa tant que carregava contra les ‘paradetes’ assegurant que les eliminaria i destinaria aquests diners “a educació, sanitat, dependència i a abaixar els impostos”. Sembla que ha canviat (de nou) d’opinió.

Però no és la primera ‘paradeta’ de què gaudeix l’ex de Ciutadans (ara pròxim al PP i anteriorment representant d’UPiD). En la seua etapa com a actor, i amb el Partit Popular en el Govern de la Generalitat Valenciana, Cantó ja va gaudir de dos encàrrecs a compte de l’erari públic: es tracta dels 19 programes de càmera oculta Mira mira que va presentar en Canal 9 entre el desembre del 2002 i l’abril del 2003 i pels quals hauria cobrat 134.000 euros o del VEO (València Escena Oberta) un festival impulsat per l’Ajuntament de Rita Barberá. L’exparlamentari valencià va dirigir les primeres quatre edicions (del 2003 al 2006) del VEO, un projecte que també es va veure esguitat posteriorment pel cas Gürtel.

L’assot del valencià

Si ara serà el defensor de l’espanyol a Madrid, Cantó ha sigut abans l’assot del valencià a València, criticant el pretés adoctrinament del Govern de Ximo Puig en el tema de la llengua. Aquesta actitud va provocar que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua li retraguera la conducta i li reclamara que deixara d’utilitzar el valencià com a “arma partidista i electoral”. “Deixem d’intentar guanyar vots jugant amb la llengua”, li va recomanar la institució normativa.

L’exportaveu de Ciutadans va assegurar que hi havia col·legis en què no es podia estudiar en castellà, una informació que va resultar no ser certa; va advocar pel secessionisme lingüístic, quan va defensar que valencià i català no són la mateixa llengua, contràriament al que pensava el seu cap llavors Albert Rivera; va assegurar en les Corts Valencianes que Miguel Hernández “no hauria pogut publicar” a la Comunitat Valenciana per la “imposició lingüística”; i fins i tot va arribar a atacar els professors difonent un text amb faltes en castellà vinculant-lo a l’ensenyament en valencià. Aquests són només alguns exemples de la seua lluita contra els pretesos atacs que rebia el castellà a la Comunitat Valenciana, una llengua l’honra de la qual defensarà ara... a Madrid.

Etiquetas

Descubre nuestras apps