Les trucades a la teleassistència retraten el caos en la gestió de la dana: la “majoria” de les morts van ser prèvies a l'Es-Alert

Abans de les 17.00 del 29 d'octubre de 2024, mentre que el president Carlos Mazón romanía al restaurant El Ventorro dinant amb Maribel Vilaplana i s'iniciava la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi), ja hi havia hagut morts a Utiel. I, abans de les 20.11, quan per fi va arribar el missatge Es-Alert als mòbils, la “majoria” de víctimes havien mort. Així de contundent s'expressa la jutgessa instructora de la causa de la dana en un auto dictat aquest dimecres en què acorda que s'incorpore al procediment el documental de TVE 'Cecopi: les hores crítiques'. La magistrada, després de més d'un any amb les diligències obertes, ja compta amb elements suficients per acreditar les hores de la majoria de les morts respecte a l'operativa de resposta a l'emergència de la dana.

La instructora recorda que el retard en la convocatòria del Cecopi “no només era manifest amb caràcter general per a l'organització de les mesures de protecció a la població”. A l'inici de la tardana reunió, “ja no es podien adoptar mesures per salvar la vida de les víctimes d'Utiel”. En la localitat, “a l'esmentada hora havien mort en la seua majoria o estaven a punt de morir”, agrega la magistrada. “El mateix”, postil·la, “va succeir en localitats com l'Alcúdia, Godelleta, Torís i Torrent”.

La interlocutòria, una de les més dures dels últims mesos d'instrucció, al·ludeix com a prova rellevant a les trucades a la teleassistència dels finats que estaven connectats al servei el dia de la tragèdia. Una de les trucades es va fer per part de la filla d'A. P. O., veïna d'Utiel de 90 anys, a les 15.51. La dona va alertar que Utiel ja estava inundada i va expressar la “preocupació” que sentia per la seua mare, “que desgraciadament es va fer realitat”, agrega la jutgessa.

La jutgessa ja compta amb les transcripcions de les trucades al servei de teleassistència de la filla de la nonagenària, que vivia sola en una planta baixa acompanyada per una gosseta. El telèfon fix de la dona s'havia tallat i l'operadora de la teleassistència va trucar al telèfon 112 i a la Policia Local d'Utiel per alertar de la situació.

“Tem el pitjor”

La Policia Local li va dir que no estaven fent rescats. L'operadora trucava a continuació a la filla de la dona, completament desesperada. “Amb 90 anys i si té la casa mig plena d'aigua, no sé com estarà ja”, deia la filla.

La dona coneixia de primera mà la situació a Utiel: “Això està molt malament, i jo tem el pitjor. (...) Ella no es pot moure, i estava entrant l'aigua”.

En una de les últimes trucades, l'operadora del servei de teleassistència de la Generalitat descrivia la situació: “Una barbaritat, però és que no és només allà, hi ha molts pobles com el teu. Estan tots els serveis saturats”.

La treballadora ressenyava les localitats afectades: Paiporta, Catarroja o Algemesí. “Tots els serveis estan saturats, no contesta ni Déu, et costa un munt que et puguen agafar [el telèfon]”, deia.

En l'últim àudio transcrit, la filla d'A. P. O. li diu a un altre operador: “De moment jo crec que han parat la recerca, però pensem que està dins de la casa amb tota l'aigua”.

Els “talls continus” en el Cecopi

Aquesta era la tètrica situació sobre el terreny. Mentrestant, l'operativa de coordinació davant l'emergència era igual de caòtica. La reunió del Cecopi es va desenvolupar a empentes y redolons. Malgrat estar convocada a les 17.00, va començar un quart d'hora més tard per problemes tècnics. “No es va celebrar immediatament després de la convocatòria”, indica la jutgessa.

A més, hi va haver dues llargues pauses, molt qüestionades per la instructora, que al·ludeix als “talls continus” i a les “desconnexions dels intervinents presencials per reflexionar”.

En la reunió del Cecopi, “ja no es podien adoptar mesures per salvar la vida de les víctimes d'Utiel, ja que a aquella hora havien mort en la seua majoria o estaven a punt de morir”, conclou la magistrada.

Morts abans i després de l'Es-Alert

L'altre fet destacat de la jornada es va produir a les 20.11 amb l'enviament als mòbils de la població de la província de València del missatge Es-Alert. Abans d'aquesta hora, recorda la instructora, “la majoria de víctimes havien mort”.

Prèviament a l'enviament de l'Es-Alert, consta en la causa que la dona d'un dels avis connectats a la teleassistència va recórrer des del seu habitatge de Paiporta al servei a les 18.52.

L'usuari de la teleassistència “va morir finalment”. Una altra de les finades, de Picanya, va recórrer al servei de teleassistència a les 18.54, “expressant el seu temor en veure que l'aigua entra al seu domicili”. Els operadors van contactar amb ella a les 19.04, encara que “després ja no va ser possible”.

Després de l'enviament de l'Es-Alert també hi va haver morts. La magistrada recorda el cas d'un pare i el seu fill que van morir a Sot de Chera. La mare i esposa de les víctimes va passar amb la seua filla de vuit anys tota la nit “al costat del cos sense vida del menor”, recorda la jutgessa instructora.