Menors en TikTok: hipersexualització, reptes d’alt risc i exposició a pederastes

Xarxes socials com TikTok exposen menors a riscos alts, com l’accessibilitat d’imatges per a depredadors sexuals, la participació en reptes virals que ja tenen víctimes mortals o la visualització i la imitació de continguts hipersexualitzats altament nocius en el desenvolupament de xiquetes i xiquets. Malgrat això i que la legislació europea vigent limita l’accés de menors de 16 anys a aquestes plataformes, només Itàlia s’ha atrevit a bloquejar temporalment TikTok i obligar aquesta xarxa social a verificar l’edat de les persones amb compte obert o que hi sol·liciten accés. El resultat en aquest país és que gairebé mig milió de comptes de menors de 13 anys s’han eliminats. En canvi a Espanya, on sobre el paper la Llei de protecció de dades limita l’accés a xarxes socials a menors de 14 anys, milers de menors usen TikTok i no s’ha plantejat com a obligació a les plataformes digitals la verificació de l’edat d’accés ni d’autorització parental, ni tan sols la nova Llei Orgànica de Protecció Integral a la Infància i l’Adolescència, que hi fa una al·lusió genèrica en termes de “fomentar o reforçar”.

Al gener del 2021, una xiqueta de 10 anys va morir a Palerm després d’haver participat en un repte viral difós en TikTok, el joc de l’asfíxia, que consisteix a provocar-se l’asfíxia sola o amb ajuda d’algú, amb el pretés objectiu d’aconseguir una eufòria breu per la disminució del flux d’oxigen al cervell.

Més a prop, a València, al febrer d’aquest mateix any, el grup d’Homicidis de la Policia Nacional va investigar la mort d’un menor de 12 anys i unes hores després un cas molt similar d’un altre menor, aquest de 10 anys, que va acabar ferit greu, pel fet de sospitar que podria tractar-se de reptes virals en TikTok, com va publicar en exclusiva Teresa Domínguez per a Levante-EMV. I no és la primera investigació en aquest sentit a València.

Publicació en xarxes socials de la Policia Local de Pinto en què adverteix del perill d’un repte viral. /

Desgraciadament tampoc són els únics casos a Espanya. Entre altres, el 2020 la policia va poder evitar a Benidorm (Alacant) el suïcidi imminent d’una menor, anunciat en TikTok, després d’una alerta de la policia grega i, el mateix any, la guàrdia urbana de Barcelona alertava sobre la viralització del repte del “Trencaboques” consistent a provocar, sense previ avís, que la víctima perda l’equilibri i caiga de morros o d’esquena colpejant-se en la cara o al cap contra el terra. El 2019 hi hagué dos casos del repte de l’asfíxia o de la mort, un a Madrid que va acabar amb una menor de 12 anys hospitalitzada i un altre a Granada. El 2018 una xiqueta guipuscoana es va llevar la vida induïda pel repte de la “Balena blava”, una sèrie de desafiaments per a autolesionar-se fins a acabar amb la pròpia vida.

Als EUA s’han registrat morts de menors també per altres reptes com el “Benadryl Challenge”, que desafia a prendre unes quantitats determinades d’un antihistamínic que pot produir al·lucinacions i potencialment la mort. I al Regne Unit un xiquet d’11 anys va estar a punt de morir el 2018 per un vessament cerebral quan participava en el repte “Roda de la mort”, que consisteix a girar a màxima velocitat en una roda giratòria d’un parc infantil.

L’enginyer informàtic forense, perit judicial en aquesta matèria, Pablo Duchement, que investiga casos de delictes contra menors en Internet, afirma que si un menor de 13 anys usa TikTok no sols incompleix les normes d’edat mínima d’accés a aquesta xarxa social, sinó que qui va crear el seu compte hagué de mentir per registrar-lo o registrar-se. Això té implicacions importants pel que fa a l’assumpció de responsabilitats en cas que aquella o aquell menor siga víctima d’un delicte en aquesta xarxa, ja que TikTok podria utilitzar-ho per eludir-les.

TikTok adverteix en les seues condicions de servei que l’accés a aquesta plataforma està prohibit per a menors de 13 anys, fins i tot amb autorització parental. També que de 13 a 18 anys es requereix autorització parental de tots dos progenitors, segons la mateixa plataforma, encara que no es fa per la seua part cap verificació ni respecte a l’edat ni a l’autorització parental. Fins als 18 anys, a més de necessitar el consentiment parental, aquests usuaris o usuàries, almenys en teoria, són desviats a una zona restringida per a la seua edat, sense possibilitat de comentar, buscar o publicar contingut propi, i només obtindrien l’accés a missatgeria a partir dels 16 anys.

La realitat a Espanya és que aquesta xarxa social –amb més de 600 milions de seguidors en el món– és molt popular precisament entre els menors d’edat més menuts, els que en tenen l’accés limitat, no sols per les mateixes condicions d’aquesta plataforma, sinó per la legislació espanyola i l’europea respecte a l’accés de menors a serveis de la societat de la informació. TikTok publica cada semestre dades sobre els comptes que ha eliminat per diferents raons, entre les quals l’edat, però de facto localitzar menors de 13 anys en aquesta xarxa és tan fàcil com navegar-hi durant uns minuts o fer una simple cerca com “11-12 birthday” que permet trobar nombrosos vídeos de menors que celebren el seu 11 o 12 aniversari amb una publicació. Que una cosa tan senzilla de trobar no s’haja eliminat demostra que la diligència de TikTok per a tancar els comptes de menors és una fal·làcia que es reforça encara més després del que s’ha esdevingut enguany mateix a Itàlia.

Les autoritats italianes van bloquejar al gener del 2021 la xarxa social, en una decisió sense precedents a Europa, a fi d’aconseguir que TikTok aplicara la verificació d’edat per evitar l’accés de menors. Aquesta mesura, que no s’ha adoptat a Espanya, ha obligat la plataforma a identificar i eliminar els comptes de gairebé mig milió de menors de 13 anys, cosa que, si la xarxa social ha fet a Itàlia, podria implementar en tots els països si veritablement la preocupara l’exposició de menors a depredadors sexuals –com han advertit diferents autoritats policials– o a desafiaments d’alt risc.

Una “negligència parental” amb conseqüències en la custòdia de menors

El fet d’obrir un compte a un xiquet o una xiqueta en TikTok pot portar també conseqüències en la custòdia de menors. En un procediment judicial pel règim de visites o la guarda i custòdia podrien establir-se modificacions en atenció a una “negligència parental”, com ja s’ha dictat en sentència, una molt recent i inèdita, a Espanya que ha fet pública el perit judicial informàtic Pablo Duchement, també creador d’un servei sense ànim de lucre per al suport en la certificació d’atacs a menors en xarxes socials, anomenat Ciber Protecter. L’expert ha explicat que, en virtut d’aquesta sentència, de març del 2021, “la presència desatesa d’un menor en la xarxa s’ha considerat conducta negligent per part del progenitor que hi consent”.

A Espanya, la prohibició de l’accés de menors de 14 anys a plataformes digitals sense el consentiment parental està recollit en els articles 7 i 84 de la Llei de protecció de dades personals de 2018. El Parlament i el Consell d’Europa són encara més garantistes i en el seu reglament del 2016 referit al tractament de dades personals i a la seua lliure circulació, tracen la línia en els 16 anys.

Precisament pel que fa a la protecció de dades, Duchement explica que aquesta xarxa social xinesa planteja nombrosos riscos, ja que “tota dada a la disposició de TikTok és inaccessible a cap altre govern o autoritat, protegeix la intimitat i l’anonimat de comptes amb activitat pedòfila fins i tot identificant-les i coneixent-les, és font de contingut pedòfil, un catàleg interactiu de preses per a pedòfils –que a més poden comunicar-se amb les seues víctimes si aquestes no estan registrades com a menors de 18 anys; és una app invasiva que utilitza mètodes d’espionatge i no es fa càrrec de l’accés dels menors”, com manifesta el forense en les seues sessions de formació sobre TikTok per a la Fundació “Aprendre a mirar”, una entitat que treballa per la defensa de menors usuaris de continguts audiovisuals.

D’altra banda, la voluntat de TikTok en la protecció de menors queda també en dubte, perquè aquesta plataforma digital “no s’adhereix a la COPPA – Children’s Online Privacy Protection Act–, la Llei de protecció de la privacitat en línia per a infants, que compromet a informar de comportaments pedòfils en Internet i a la qual sí que s’han adherit Facebook, Twitter o Instagram, entre altres. De fet, hem comprovat que algun compte de TikTok denunciat a la policia en xarxes socials per instigador de la pedofília continua actiu en aquesta xarxa social, malgrat la denúncia.

Precisament la Fiscalia de la Comunitat Valenciana, en la memòria del 2020 assenyala “la col·laboració escassa o nul·la de les empreses administradores de les xarxes socials” com “un dels problemes principals en els casos d’amenaces o coaccions en la xarxa” en què “per la dificultat d’identificar els autors se solen dur a terme, des de l’anonimat, aquests comportaments delictius”.

La hipersexualització repercuteix greument en l’autoconcepte de xiquetes i xiquets

L’ús de TikTok , entre altres xarxes socials, exposa xiquetes i xiquets a continguts aliens hipersexualitzats i estereotipats, especialment nocius per al desenvolupament del seu autoconcepte i la seua autoestima, com assenyala l’experta Anna Plans, autora de Respeta mi sexualidad –NuevaEva Ed.–, presidenta de l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya i col·laboradora de la Fundació Aprendre a Mirar. També convida a una imitació altament perjudicial.

La hipersexualització “consisteix a ressaltar els atributs sexuals d’una persona per damunt de qualsevol altre atribut que la puga definir i és considerada com una forma de violència que agredeix la dignitat i fa mal al desenvolupament com a persones, amb gravetat especial en menors”, explica Plans. A més, implica reduir una persona a una única dimensió, la sexual, i condiciona la imatge personal, la identitat i la manera de relacionar-nos amb altres persones. Les conseqüències, afirma l’experta, “estan relacionades amb algunes de les fragilitats contemporànies com ara anorèxia, bulímia, depressió, fòbia social, autolesions, i fins i tot suïcidi”. També, afirma Plans, “com que condiciona l’autoestima, pot propiciar l’elecció d’amistats o parelles tòxiques”. Una de les evidències són les dades creixents de violència masclista exercida per menors i el nombre de menors que consideren acceptable el control per part de la seua parella, que s’exerceix majorment a través de les xarxes socials –vigilància de relacions, contactes, M’Agrada– o el control d’activitat en els xats –si estan en línia o no en WhatsApp– així com compartint la geolocalització o les contrasenyes d’accés a comptes. També el sèxting coercitiu i les seues conseqüències, com la ciberseducció de menors o grooming (que ha crescut un 36,7% en un any i més del 400% entre el 2009 i el 2016 segons la fundació ANAR), la pornovenjança o la sextorsió, entre altres.

Un context hipersexualitzat, que es reprodueix en xarxes socials, en la música, videoclips, xous d’impacte i es magnifica amb algorismes que premien aquests continguts, apunta l’experta, “afavoreix l’augment dels abusos sexuals i contribueix a desenvolupar comportaments sexuals agressius i de violència en general”. En aquest sentit, la Fiscalia de la Comunitat Valenciana, en la memòria del 2020, assenyala que “L’increment de la violència de gènere i la sexual probablement obeeix a un modelatge continu i inadequat, obtingut pels mateixos menors i els seus iguals a través d’Internet i les xarxes socials”.

Segons els informes Violència viral i Desinformació sexual de Save the children, el 75,1% de les persones enquestades han patit alguna vegada alguna mena de violència en línia durant la seua infància; el 53,8% han accedit per primera vegada a la pornografia abans dels 13 anys i un 8,7%, abans dels 10 anys.

Si tenim en compte que, segons l’Institut Nacional d’Estadística, un 66% de menors entre 10 i 15 anys a Espanya tenen telèfon mòbil, la situació és preocupant. Per això Anna Plans ha liderat una petició al Parlament Europeu perquè prenga mesures que permeten garantir, almenys, que les persones usuàries de les xarxes socials tinguen l’edat mínima requerida en la legislació, que a Espanya és de 14 anys.

Manquem de mesures contundents que permeten fer complir la legislació de protecció de menors en les xarxes i exigir responsabilitats a les operadores de serveis d’Internet, però a més cal sumar més recursos en l’àmbit educatiu i apel·lar a la formació parental per a la gestió de l’accés de menors a Internet i al compromís dels mitjans de comunicació en la tasca de conscienciació i pedagògica. La integritat física i també psíquica de xiquets i xiquetes, així com el model de relacions que volem, lliures de violències i estereotips, està seriosament en joc.