“Els casos de corrupció més destacats d’aquest país estan vinculats a Rajoy”

Coneix els tres nivells de l’Administració pública. Nascuda a València fa 57 anys, Ana Botella va ser directora de l’Institut Valencià de Turisme en l’època del conseller Andrés García Reche, va estar en l’oposició amb l’equip de Carmen Alborch a l’Ajuntament de València i va ser, el 2010 i el 2011, delegada del Govern que presidia José Luis Rodríguez Zapatero. Després del seu pas fugaç per l’executiva del PSPV-PSOE que lidera Ximo Puig, de la qual va dimitir per motius personals, reapareix en primera fila en encapçalar la llista socialista al Congrés dels Diputats per la circumscripció de València en les eleccions del 20 de desembre.

La seua presència com a cap de llista per València tanca un parèntesi que va obrir en deixar l’executiva del PSPV-PSOE. Què ha passat durant aquest parèntesi i per què torna a l’activitat pública?

Ha estat una etapa de normalitat professional, no de desafecció, ni d’indiferència envers els principis, ni de la meua relació amb el partit, però sí de reducció de la meua presència en la vida política. En aquest temps, precisament veient com evolucionen els esdeveniments polítics, una sent que es reactiva. La bona sintonia que tinc amb el PSPV, amb l’equip i amb el mateix Ximo Puig com a secretari general, ha afavorit que, tot just ara, puga encaixar en l’estratègia que el partit es marcava amb vista a les generals. S’han donat les circumstàncies per a poder reintegrar-m’hi amb molta motivació i tots els desitjos de poder aportar coses.

Vosté és l’única dona que encapçala una llista per València entre les opcions principals...

En aquest cas, a més, sóc l’única de les tres llistes socialistes a la Comunitat Valenciana, però a escala nacional hi ha més dones que homes en les nostres candidatures i més dones que encapçalen les llistes.

La presència de les dones en la política ha avançat en el PSOE més que en els partits nous?

Molts encara critiquen les llistes cremallera. Les dones socialistes han fet una gran tasca de conscienciació i és absolutament necessari mantenir-les. De fet, en el programa electoral plantegem que siga una mesura de caràcter general; si no, ningú no assumeix voluntàriament aquest tipus de mecanismes. Alguns partits alternen home-dona en els quatre primers llocs i, a continuació, tot són homes. Queda fora de la realitat que les candidatures no siguen representatives.

Vosté té experiència en tots els nivells polítics...

Em falta en l’àmbit europeu. A Espanya, sí, a escala autonòmica, a escala local i en l’Administració general de l’Estat.

Li confereix això una perspectiva especial?

Em sembla que sí. És una de les coses que jo puc aportar al projecte. Tinc experiència política i de gestió. De vegades es té molta experiència de gestió i cap política o, a l’inrevés, hi ha gent que ha estat molts anys en política, però, amic meu… posa’l després a gestionar! I la veritat és que el món de la gestió sorprén. Passar de la gestió a la política és més natural que de la política a la gestió. De vegades, els polítics que arriben a la gestió es converteixen en un manual de tot allò que no s’ha de fer, a causa de certs apriorismes amb què s’hi arriba, de la desconfiança amb els funcionaris i els equips tècnics, de les ganes de fer coses sense conéixer els procediments... En l’Administració, tot és possible legalment, però demana conéixer els mecanismes.

El fet d’haver estat tant en el Govern com en l’oposició confereix també perspectiva?

Dóna moltes lliçons d’humilitat, fet que és important quan has d’exercir responsabilitats. Ensenya tant el fet d’estar en el Govern com en l’oposició, en termes justos, perquè estar en l’oposició pot portar a la melancolia i desgastar-te molt. En tot cas, és important passar per tota mena d’experiències per a viure, un mateix, allò que es teoritza.

En la seua faceta d’oposició, es va distingir per denunciar certs escàndols en la gestió de Rita Barberá. Sembla que el tema de la corrupció emergeix després, però ja hi havia gent com vosté que denunciava alguns casos...

Desgraciadament, vaig poder veure de prop allò que pot arribar a produir la falta de transparència i d’una normalitat democràtica, fins i tot d’aplicació de la llei. Aquells fets no són tan llunyans. Comprovàvem llavors que certes coses que calia complir en l’Administració local no es complien. Això em fa reflexionar que no tot és qüestió de llei. Cal anar als valors de l’honradesa, de la decència, de l’exigència del ciutadà envers els polítics. A l’Ajuntament de València existien totes les normes i, no obstant això, els diners passaven, amb una facilitat enorme, de ser gestionats pel mateix Ajuntament a un univers d’organismes publicoprivats en què desapareixen de la vista. Potser fóra fins i tot legal, però el nivell de tolerància que ha tingut la societat envers aquests comportaments et crida l’atenció. Tots hem de reflexionar, tots som part del sistema de la transparència, no sols els polítics i els funcionaris. Els ciutadans, amb la nostra exigència i la nostra intolerància envers aquest tipus de comportaments, hi tenim la part més important.

La corrupció és el fenomen que explica la sensació d’etapa nova que impregna aquestes eleccions generals?

Una de les complexitats d’aquestes eleccions és que tenim la responsabilitat (que en el partit socialista assumim) de fer veure als ciutadans que no tots els partits polítics que hi concorren estan regenerats. El PP, amb el seu president Mariano Rajoy al capdavant, no representa cap honorabilitat. Encara ixen casos nous de corrupció. Ell era president del partit des del 2004, secretari general des del 2003, i els casos de corrupció més grossos d’aquest país estan vinculats a ell. No s’han depurat les responsabilitats. Hi ha ombres de dubte. No ha quedat clar si Rajoy va rebre sobres, si la vicepresidenta va rebre sobres o no. Cal aplicar l’exigència encara a aqueix partit.

La pròxima legislatura es perfila moguda. Hi haurà una reforma constitucional?

El PP ha anat a rebuf, davant del clamor en aqueix sentit, de la necessitat d’una certa normalització. Després de 37 anys de vida de la Constitució, cal poder actualitzar-la, incloure-hi factors com els drets socials, que han de ser també consagrats per la Carta Magna. Se n’ha vist clarament la necessitat quan l’aplicació de drets dels ciutadans s’ha saltat a la torera sota pretext de la crisi, s’han gestionat de manera molt diferent en unes parts i altres del territori i s’ha fet evident que han d’estar consignats i defensats en la Constitució.

La pròxima legislatura serà també la del canvi de model de finançament autonòmic. En tant que valenciana, supose que serà un dels seus temes principals d’interés.

Aquest tema i el de la reforma constitucional són essencials i van íntimament lligats. La reforma constitucional és un instrument necessari per a harmonitzar els drets i l’administració dels recursos de manera eficient. Nosaltres tenim una proposta d’Estat federal, en què quede consagrat quines són les obligacions i els drets, i com es gestionen i es financen. La Comunitat Valenciana és la que té més legitimitat, i Ximo Puig ha fet d’això una causa, per a poder resoldre el problema del finançament i no estar segons que el ministre de torn decidisca regatejar els recursos que pertanyen a la nostra comunitat o a qualsevol altra. Els serveis bàsics, com ara sanitat o educació, que gestionen les comunitats autònomes, no poden dependre del fet que el Govern decidisca transferir recursos o no. Sense ser els únics temes de què hem de preocupar-nos, són dos aspectes fonamentals.

Creu que la campanya i els resultats de les eleccions poden causar problemes en el govern de la Generalitat, entre els socis de govern i amb el soci parlamentari?

No ho crec. No és que jo sempre tendisca a ser optimista. Ací s’han donat dos moments diferenciats. Estem en un moment de canvi a Espanya que fa que es parle fins i tot d’una segona Transició. Vol dir que el moment dóna lloc a jocs i acords de govern que fa uns quants anys semblaven impensables. Per a donar resposta a un programa de progressos en aquesta comunitat autònoma, dos partits s’han pogut posar d’acord amb el suport d’un tercer que va facilitar la investidura. Això respon a una realitat. Després de 20 anys de gestió desastrosa del PP, que ha deixat les nostres arques escurades, calia un esforç per a posar-se d’acord. Crec que aquest escenari és estable. Ara anem a un altre tipus de repte, el de quin és el paper d’Espanya, quin el model d’Estat. Estem en el segle xxi. Hem de rearmar-nos i reposicionar-nos, arribant a acords d’Estat. Encara que hi haguera majories absolutes haurien de donar-se acords i consensos.

Poden donar-se pactes estatals diferents dels d’àmbit autonòmic?

Sí, potser es done una geometria variable sense que això produïsca més tensions. Deia que sóc optimista perquè crec que podem tenir un joc polític en un nivell pròxim, com s’ha vist en els ajuntaments i en les comunitats autònomes i un d’igual o de diferent d’escala nacional sense que això interferisca. Els objectius a gestionar estan diferenciats. Els uns són els grans temes d’Estat i de país i els altres els serveis que cal prestar als ciutadans des d’un altre àmbit de l’Administració.

S’ha dit que la nova situació política valenciana ha tornat el poder al Parlament. Pot ocórrer això a escala estatal i que en el Congrés recupere el protagonisme polític?

Ho han de dir els ciutadans, però és una cosa que pot ser positiva. Per a neutralitzar aquell crit de l’11-M que “no ens representen”, una manera és poder tenir a l’abast el lloc on es representen totes les voluntats. Aqueix model de govern a colp de decret que el PP ha propugnat em sembla indecent. Per descomptat, no respon al joc democràtic. Donar més joc al Congrés em pareix positiu.

La intenció de la coalició Compromís-Podemos de crear un grup valencià en el Congrés, planteja un repte als socialistes valencians?

Amb tot el respecte, em sembla un missatge de cara a la galeria. Aqueixa no és la qüestió, sinó l’objectiu que es pretén: que els interessos valencians es defensen i tinguen resposta. Això ho pot aconseguir un grup reduït o mitjà, o de la grandària que siga, anomenat valencià o un grup parlamentari potent com ha estat el Grup Socialista. Cal recordar que dos dels recursos d’inconstitucionalitat que s’han presentat els ha fet el Grup Socialista, contra la forta indemnització pagada a favor de l’empresa de Castor i contra les retallades socials, que Ximo Puig va liderar i que va valencianitzar als més de 100 diputats socialistes. El missatge del grup propi té una mica de trampa. És molt golut, perquè a tots ens agrada ser valencians, però subreptíciament introdueix una cosa que sí que em preocupa: la idea que hi ha valencians i més valencians.

De quina àrea aspira vosté a fer-se càrrec nen el Grup Socialista del Congrés?

Ara tinc una àrea d’eixida, però no sé quin serà en el Congrés. Ximo Puig ha pensat que encaixava bé en l’àrea dedicada al model productiu, la innovació i l’ocupació. Aqueix seria el meu camp.