Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Quan el Port de València va desafiar la ciutat: així s’ha forjat el cessament d’Aurelio Martínez

L'alcalde de València, Joan Ribó, i el fins ara president de la APV, Aurelio Martínez.

Carlos Navarro Castelló

0

“No li resta legitimitat; en democràcia, quan es vota, es guanya per majoria i punt, encara que crec que és interessant que tinguem punts de vista diferents, i això ens obliga a una aproximació, però el que no pots fer és parar perquè no hi haja unanimitat. En política, si es fera això, cap llei s’aprovaria”. El fins ara president de l’Autoritat Portuària de València (APV), el socialista Aurelio Martínez, es va pronunciar així el 2 de desembre passat, dia que es va aprovar el projecte constructiu de l’ampliació nord, preguntat per elDiario.es si el vot en contra del representant de la vicepresidència de la Generalitat en mans de Compromís, Iván Castañón, i sobretot de l’alcalde, Joan Ribó, no restava legitimitat al projecte.

La resposta és només una mostra del tarannà de Martínez i del funcionament pervers del consell d’administració de l’APV, en què la ciutat que suporta a les verdes i a les madures les externalitats d’un hub industrial d’una magnitud semblant tan sols té un representant de 15 membres amb dret a vot. Una democràcia més que qüestionable.

No era la primera vegada que el Port votava en contra de la ciutat. Tan sols un mes abans, el 10 de novembre, el consell de l’APV va aprovar sense informes ambientals el trasllat de la terminal de creuers de la seua ubicació actual, en el dic nord, allunyada per tant del nucli urbà, a les antigues drassanes de Boluda, al costat dels Poblats Marítims. Un trasllat propiciat pels canvis introduïts en l’ampliació nord. Una vegada més, tant Ribó com Castañón hi van votar en contra.

Malgrat l’aparent normalitat que Martínez tractava de donar a aquests fets, immediatament després va començar a forjar-se una disputa entre Martínez i Ribó per la titularitat de la gestió dels terrenys de la Marina de València que el Port va cedir a la ciutat el 2013, fins al punt que, esgrimint un informe de l’Advocacia de l’Estat, va anunciar l’inici de la recuperació de les dependències que tingueren activitat econòmica, com per exemple l’edifici Veles e Vents.

El soroll generat al voltant d’aquestes qüestions, acrescut per informes successius com el dels experts del Parc Natural de l’Albufera, el del Defensor del Poble i fins i tot una sentència del TSJ de Madrid, tots qüestionant la validesa de la declaració d’impacte d’ambiental del 2007 defensada per Martínez per a garantir el projecte d’ampliació modificat, han satisfet la paciència, no sols de Presidència de la Generalitat, sinó també del Govern.

I és que, el ja expresident del Port va assegurar que el consell de ministres donaria el vistiplau al projecte constructiu el gener, un fet que no ha acabat de produir-se. Encara que es va valorar aquesta possibilitat en l’últim celebrat el mes esmentat, l’oposició de Podem i els dubtes legals existents van paralitzar l’aprovació, i així segueix de moment.

Amb aquest caldo de cultiu i a dos mesos de les eleccions, Martínez, designat com a president de l’APV pel president del Govern valencià, Ximo Puig, es va asseure en el banc dels acusats amb Amadeo Salvo en el judici per la venda de la majoria accionarial del València CF a Peter Lim. A les portes del jutjat, uns quants aficionats els van increpar i Martínez va arribar, en un acte totalment fora de lloc, a demanar a una dona que li donara el DNI per identificar-la.

Una imatge molt poc favorable per al cap del Consell en període electoral que també ha pesat a l’hora precipitar el seu cessament, revestit com una eixida voluntària per una qüestió d’edat: “No és exactament una destitució, és un relleu que obeeix al fet que aquesta setmana compleix 76 anys i que m’havia fet arribar en diferents ocasions la seua voluntat de deixar el càrrec”, va dir Puig, evidenciant que l’assumpte de l’ampliació l’havia superat fa temps.

La vicepresidenta i portaveu del Consell, Aitana Mas, va justificar el cessament de Martínez, en la “necessitat” de millorar les relacions entre el Port i l’Ajuntament de València, apuntant així novament al conflicte desfermat per l’ampliació i per la disputa dels terrenys de la Marina: “Saben perfectament quina ha sigut la relació. Ha sigut una cosa pública i notòria i no és cap novetat que hi havia discrepàncies importants, sobretot per la part mediambiental”, va dir Mas.

El fins ara secretari autonòmic per a la Unió Europea i Relacions Externes, Joan Calabuig, serà el substitut de Martínez, un home de la màxima confiança de Puig, més dialogant i amb una perspectiva més municipalista. No debades, va ser regidor de l’Ajuntament durant més d’un mandat (tot i que Martínez també va ser regidor). Amb tot, està per veure si a més dels gestos, canviarà l’erràtica gestió impulsada fins ara en la relació del Port amb la ciutat. Almenys, queda clar que passar per damunt seu no és bona idea.

Etiquetas
stats