RTVV: crònica de la manipulació i de la censura
Extreballadors de Ràdio 9 participen en un vídeo en què expliquen la “censura i la manipulació” a què van ser sotmesos en la ràdio pública valenciana en els anys que Juan José Braulio –proposat pel Partit Popular com a membre de l’Alt Consell Consultiu de la nova RTVV– va estar al capdavant dels serveis informatius.
Beatriz Garrote, que va ser presidenta de l’Associació de Víctimes del Metro (AVM3J), és l’encarregada d’obrir l’audiovisual de Barret Films per a ‘0 responsables’ reconeixent la seua “indignació i malestar” per la proposta del PP i reclama una nova RTVV amb vocació de servei públic sense persones “tacades”. Diversos periodistes relaten que el tractament de l’accident va ser un exemple de manipulació i censura.
“Recorde que totes les cadenes generalistes estatals anaven informant en directe des de l’estació de Jesús, fins i tot la BBC era allà en directe, i nosaltres n’emetíem una de l’oest en la tele i la consigna en la ràdio era accident de metro no, accident de metre no”, explica Josema Soler.
Jordi Cabezas comenta que, a mesura que va començar a augmentar la magnitud del succés, la importància de l’accident en RTVV s’anava reduint, “de tal manera que l’endemà pràcticament ja no obria els informatius”, mentre que Laura Blanch, responsable dels butlletins, explica que se li va donar la consigna que tots els informatius havien de començar amb la visita del papa a València i la Trobada Mundial de les Famílies, i que s’havia de relegar l’accident a la segona notícia “sempre”.
Mai no s’ha entrevistat les víctimes
Els extreballadors expliquen que mai no es va entrevistar les víctimes, malgrat que els redactors van anar a cobrir el succés i que es tenien els números de telèfon i els testimonis que “es van quedar en les gravadores.
La periodista Amàlia Garrigós apunta directament Braulio com la persona que va ordenar no entrevistar cap familiar de les víctimes ni informar de les seues concentracions o la seua lluita. Tampoc no es donaven les dates de les concentracions perquè “la ràdio no convocava manifestacions”, explica Blanch.
Manipulació i censura “habituals”
El cas del metro no en va ser l’únic, explica Cabezas, que assegura que la manipulació i la censura hi eren “habituals”. “Quan arribava un cas de corrupció et deien que no, que la imatge de Camps podia quedar en dubte”, assenyala el periodista, mentre Soler recorda que la primera vegada que es va anomenar Gürtel va ser per a dir que l’expresident n’estava exculpat.
José Navas, tècnic d’unitats mòbils, recorda que el dia que Francisco Camps anuncià la dimissió tot estava muntat, emetent, però quan va arribar a la televisió es va assabentar que la compareixença no s’havia fet en directe, “aquestes coses passaven a l’empresa”, apunta Soler, que revela com a anècdota que el director li va fer llevar la cançó d’Ana Belén ‘Sólo le pido a Dios’ perquè hi deia “guerra no”.
La periodista Reis Juan es refereix a la dimissió de Román de la Calle per censurar una exposició, “jo vaig considerar que havia de començar l’informatiu cultural amb aquesta notícia. Juanjo Braulio em va cridar al despatx i em va dir que no podia posar el tall de veu de Ximo Clemente, president de la Unió de Periodistes”.
“Sempre t’havies de barallar als despatxos amb els teus caps per a evitar aquestes temptatives de censura, sobretot per als autors valencians que feien les seues obres en valencià, com és el cas de Ferran Torrent”, comenta Garrigós, alhora que Cabezas indica que les Trobades d’Escoles en Valencià “mai no han pogut eixir en època del PP en Canal 9 ni en Ràdio 9”.
Els extreballadors insisteixen en el fet que la censura no era responsabilitat només de Presidència, “hi ha un engranatge molt complex amb diversos escalafons on els còmplices i col·laboradors necessaris eren els que executaven aquesta censura”. “Sense aquesta corretja de transmissió, Juanjo Braulio no hauria pogut fer tot el que va fer”.
