Sistemes d’alerta més moderns, com els que Mazón va bloquejar, haurien ajudat a avisar abans la població en la DANA

“Els sistemes més moderns haurien permés guanyar quatre hores més i avisar abans”. Així ho assegurava dilluns passat Félix Francés, catedràtic d’enginyeria hidràulica de la Universitat Politècnica de València, que dirigeix el Grup d’Investigació de Modelatge Hidrològic i Ambiental (GIMHA) de l’Institut Universitari d’Investigació d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient de la UPV, en la seua intervenció en la comissió no permanent per a la recuperació de les zones afectades per les inundacions que s’esdevé en l’Ajuntament de València. No obstant això, Francés creu que no calen més sensors en barrancs i rius: “El d’Espanya és un dels millors sistemes de sensors del món en aquest sentit”.

Es dona la circumstància que la Generalitat Valenciana va tardar deu mesos en la formalització d’un contracte per a un sistema informàtic “avançat” de seguiment i ajuda a la decisió dels riscos derivats de les inundacions. Es tracta d’una eina que havia d’implementar l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, que llavors depenia de la Conselleria de Justícia i Interior que dirigia Salomé Pradas, una de les dues conselleres (juntament amb Nuria Montes) depurada per Carlos Mazón per a intentar fer un tallafoc en la gestió de la DANA.

Es tracta d’un programari per a la predicció del “comportament dels riscos meteorològics i hidrològics” adjudicat el desembre del 2023 per un import de 811.687 euros a càrrec dels fons Next Generation, però el contracte del qual no es va formalitzar fins al 26 d’octubre passat, tres dies abans de les greus inundacions que van assolar gran part de la província de València, per la qual cosa encara no estava operatiu en aquelles dates.

En l’expedient es justifica que “cal disposar d’eines de programari per a la predicció del comportament dels riscos meteorològics amb especial incidència per les seues característiques a les inundacions, tot això en el marc del Pla Especial davant el Risc d’Inundacions, i resta de les eines de planificació i tant en prevenció com durant l’emergència i la fase de postemergència per a fer-les servir en el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat”.

A això se suma la licitació d’urgència al començament del 29 de novembre passat, just un mes després de les riuades, d’un sistema d’alerta d’inundacions i previsió meteorològica. Concretament, estem davant un mecanisme de sensorització i digitalització de l’Estació de Depuració d’Aigües Residuals (EDAR) més important de l’àrea metropolitana de València, la de Pinedo II, i la de Quart-Benàger per a “crear sistemes d’alerta primerenca davant inundacions urbanes durant episodis de pluja, mitjançant la vigilància de nivells en punts clau de les xarxes de sanejament i drenatge urbà”, a més de l’“ús de sistemes de previsió meteorològica”. El sistema havia sigut anunciat per Pradas el gener del 2024 i l’import de la licitació va ascendir a 503.357,68 euros finançats també a través de fons europeus.

El projecte pretén “servir de suport en la presa de decisions”, segons apuntava un tècnic del Departament de Projectes, Obres i Explotacions en l’informe justificatiu de la necessitat i la idoneïtat del contracte.

La Unitat Valenciana d’Emergències

La Generalitat Valenciana va desmuntar en tot just quatre mesos des de l’arribada al Govern autonòmic de Carlos Mazón gràcies al pacte entre PP i Vox la Unitat Valenciana d’Emergències (VE) impulsada per Ximo Puig el febrer del 2023 per a coordinar les actuacions dels diferents cossos d’emergències per a garantir la intervenció ràpida en qualsevol indret del territori en cas de fenòmens meteorològics, sísmics, incendis o sismes submarins. Aquest va ser el primer organisme del Consell del Botànic suprimit per Mazón, segons presumia el PP valencià.