El Tribunal Suprem talla la guerra de togats castrenses i confirma la sanció al coronel que va criticar un nomenament

Residència Militar El Alcázar de Madrid, 3 de desembre de 2019. Un coronel auditor que passava a la reserva és homenatjat en un DINAR amb desenes de togats castrenses i en el seu discurs de comiat deixa caure que s’ha produït una “arbitrarietat” en el nomenament per a una de les vacants de la Fiscalia del Tribunal Militar Territorial número 1 de Madrid. Concretament considerava que “s’havia tractat de manera injusta” una tinenta coronel que havia treballat com a subordinada seua i que gaudia de qualificacions excel·lents, una situació “arbitrària” que li havia causat “gran dolor” i “tristor”. 

El malestar que provoca el discurs de comiat, supervisat per un general, arriba a l’orella del sotssecretari del Ministeri de Defensa llavors, Alejo de la Torre, que convoca el coronel auditor, en situació de reserva sense destinació a València. Així doncs, el 10 de desembre es presenta en el seu despatx a Madrid on el sotssecretari de la ministra Margarita Robles li dona un document d’informació de drets i tràmit d’audiència en un procediment sancionador per falta lleu (tres dies de sanció econòmica) per “emetre expressions o fer actes lleument irrespectuosos contra les Forces Armades”. 

El coronel auditor sancionat va recórrer la sanció i el Tribunal Militar Central li va donar la raó en una resolució insòlita que contradeia el sotssecretari de Defensa mateix. La sentència assenyalava, en l’apartat de fets provats, que l’interrogatori del sotssecretari al militar en la reserva i les declaracions de tres generals auditors i un general conseller togat no van quedar registrats “en cap mena de suport”. La Sala de Justícia del Tribunal Militar Central ordenava que se li reintegrara la quantitat llevada a conseqüència de l’execució de la sanció, a més dels interessos legals, i que desapareguera tota referència al procediment de la documentació del coronel auditor. 

No obstant això, la Sala Militar del Tribunal Suprem (TS), arran d’un recurs de l’advocat de l’estat, ha tombat la sentència i ha avalat fil per randa l’actuació del sotssecretari de Defensa. “És evident la inconsistència” de la sentència, abunda el TS, “a l’hora de raonar –motivar, en definitiva– la vulneració del dret de defensa que estima ocasionada, i es limita a afirmar-la de manera purament voluntarista”. “La sentència recorreguda manca de qualsevol raonabilitat”, conclou el TS. 

El sancionat lamentava que l’inici del procediment s’iniciara després d’una delació “anònima”. El general conseller togat va declarar que no va sentir que el sancionat utilitzara el terme “arbitrarietat” durant el seu discurs de comiat en la Residència Militar El Alcázar, mentre que tres generals auditors van confirmar “de manera clara i inequívoca” que sí que va fer servir aquesta expressió per a referir-se a l’adjudicació de vacants del Cos Jurídic Militar en general i a la de la Fiscalia del Tribunal Militar Territorial número 1 en particular. 

En el tràmit d’audiència, el coronel auditor va reconéixer haver utilitzat el terme “en sentit no tècnic, sinó vulgar” i va manifestar que estava “dolgut” per la situació de tristor en què estava sumida la tinenta coronel que havia treballat amb ell, “a qui considerava que s’havia tractat de manera injusta”. El sancionat va assegurar també que va demanar permís a un general per a canviar el discurs que havia preparat per a fer referència precisament a la situació de la seua subordinada i que fins i tot el seu superior el va felicitar pel polèmic speech. “El discurs va ser sotmés al que es podria considerar censura prèvia” de qui fins a quatre dies abans de la passada a la reserva havia sigut el seu cap directe, va explicar el sancionat. 

El coronel auditor, que va posar l’accent en “el sentit emocional i no tècnic de les seues paraules”, va assegurar que el que volia dir és que “l’absència de normes sobre l’assignació de destinacions dona lloc a l’arbitrarietat, a causa de l’absència de certesa i taxativitat, sense referir-se a cap situació en concret, i que en realitat no considerava una injustícia o arbitrarietat l’assignació de la destinació” a un comandant en compte de la seua subordinada, a qui es va referir com una “magnífica jurista”. A més, argumentava que es tractava d’una mera “reunió de companys ”. 

La Sala Militar del TS ha propinat una severa garrotada a la sentència que va estimar el recurs contenciós disciplinari del coronel auditor sancionat. La sentència del TS recorda que “qualsevol ciutadà, militar o no, pot fer arribar a l’autoritat o comandament amb competència sancionadora la notícia de la comissió de fets que pogueren tindre rellevància disciplinària”. 

Així doncs, el sotssecretari del ministeri va respectar el marc legal per a sancionar per falta lleu sense haver causat indefensió al coronel auditor, les possibilitats de defensa del qual “no s’han vist gens minvades perquè els fets indiciàriament antidisciplinaris hagueren arribat a coneixement de l’autoritat sancionadora per qualsevol altra via diferent del comunicat o la denúncia”. La sentència del Tribunal Militar Central considerava que la sanció s’havia iniciat per “una cosa semblança a una delació anònima”. 

La sentència tampoc considera necessari, tal com sol·licitava el coronel auditor, que s’haguera de comunicar la identitat del denunciant. El coronel auditor “no va contradir en cap moment la realitat dels fets que se li atribueixen” i, a més, tampoc va formular cap objecció a la declaració dels quatre oficials generals que van declarar sobre el discurs pronunciat en el dinar de comiat. La sentència del TS no comparteix la conclusió del Tribunal Militar Central segons la qual la citació del sotssecretari al coronel auditor per a imposar-li la sanció “va menyscabar el seu dret de defensa”. 

El TS considera adequat que se citara aquells militars que detenien el màxim rang en el Cos Jurídic Militar durant el dinar en la Residència Militar El Alcázar de Madrid. La sentència no considera “inadequada o desficaciada” l’elecció d’aquests generals per a comprovar la certesa dels fets, ja que “pel seu càrrec superior no pot esperar-se, com de cap militar, (...) costum de dir mentides ni falta a la veritat”.

Tant en la via administrativa com en seu judicial del procés contenciós administratiu, el coronel auditor “ha tingut l’oportunitat de defensar-se i fer valdre els seus punts de vista”, per la qual cosa “no s’ha produït ni la vulneració de la tutela judicial efectiva ni la indefensió al·legades”, conclou la sentència de la Sala Militar del TS, que ordena tornar les actuacions perquè un tribunal militar amb diferent composició i “llibertat de criteri” procedisca a un altre enjudiciament del coronel auditor, actualment en situació de reserva sense destinació a València.