La 'kiss cam' de Mazón

Vos enrecordeu de la kiss cam del concert de Coldplay l'estiu passat? Vos enrecordeu de la imatge dels amants pillats compartida arreu del món virtual per xarxes socials i eines de missatgeria mòbil? Ja s'ha esvaït aquell furor xafarder i no conec ni vull conéixer les conseqüències laborals i afectives d'aquella imatge furtiva en la kiss cam. El viva la vida de Coldplay és en el fons un viva la pantalla de tu vida! O simplement: viva el cotilleo! Viva el ver y que te vean! (Per això xocava tant veure en la kiss cam dos que no podien ser vists; era com fotre la festa perfecta del postureig…)

Aquella xafarderia universal hauria de plantejar-nos algunes qüestions ara que fa un any de la dana més letal: ¿hauríem de voler veure les imatges de la kiss cam de Mazón, si les hi haguera, durant aquella vesprada funesta?

Per una banda sí, perquè dubtem de les seues canviants explicacions sobre el que va fer des de les 14.30, quan va eixir del Palau de la Generalitat per a anar a dinar al Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana, fins a les 20.28 quan, segons una imatge capturada d'un vídeo, va arribar a la reunió del Cecopi. (La cam del Cecopi sembla ser l'única operativa en tota la vesprada o, millor dit, l’única càmera les imatges de la qual es poden difondre.)

A més, dubtem de la imatge de la cam del Cecopi, clar que en dubtem. I dubtem del relat del president, perquè d'estes sis hores no ha donat una única versió, ni tampoc ha entregat la factura del dinar ni l'itinerari del seu cotxe oficial, ni ha facilitat els vídeos de seguretat del Palau de la Generalitat per a provar a quina hora va arribar al seu despatx.

La manca de justificació horària del seu periple pels carrers de València fins a la Generalitat contrasta amb la perfecta memorització dels noms d'eixos mateixos carrers en les últimes entrevistes. Però sense imatges de les càmeres del Palau ni del pàrquing de la plaça de la Pau no ens creiem les seues explicacions. 

Sense imatges tampoc podem fer més que conjecturar la causa dels canvis de versió. No podem fer més, però tampoc menys! No podem deixar de conjecturar un nus que entrellace lògicament el inici i el tràgic desenllaç. Des d'Aristòtil sabem que una tragèdia ha de tindre un inici, un punt mig i un final (Poètica 1450b: ὅλον δέ ἐστιν τὸ ἔχον ἀρχὴν καὶ μέσον καὶ τελευτήν). Sabem l'inici a les 14.30 i el final a les 20.28. Ens falta el mig, perquè no tenim ni una imatge de la kiss cam de Mazón en el reservat del Ventorro ni en el seu pis compartit amb el seu assessor de confiança. I potser no hauríem de voler veure eixes imatges, perquè cauríem en el parany conservador que activa els mecanismes anímics més ancestrals: els mecanismes de la xafarderia i de la ira unànime del tots contra un. 

Des d'Aristòtil sabem que una tragèdia ha de tindre un inici, un punt mig i un final

No hauríem de voler convertir-nos en nous inquisidors ni en xafarders virtuals; ni construir sospites moralitzants ni ires unànimes des dels mitjans progressistes (com sí van fer amb Mónica Oltra molts periodistes conservadors i, fins i tot, alguna de elDiario.es. El seu presumpte encobriment de l'exparella sembla molt menys greu que l'encobriment de les activitats vespertines de Mazón per part de conselleries i mitjans de comunicació). 

En definitiva, no hauríem de voler veure la kiss cam de Mazón, però, com que tampoc hem vist la seua imatge entrant al Palau de la Generalitat abans d'eixir al Cecopi, no tenim el nus necessari. Ni el tindrem potser. 

Tot i això, coneixem el desenllaç i, malgrat la Poètica aristotèlica, no és tan necessari saber on estava abans, perquè l'important de veres és on no estava, i això ja ho sabem: no estava pendent de la gestió de l'emergència meteorològica. No estava on tocava.