Rellegint Malthus

El tret que millor caracteritza Thomas Malthus és la visió pessimista sobre el futur de la humanitat. La seua aportació resulta avui inquietant. En la seua obra més coneguda, An Essay on the Principle of Population (1798) [Assaig sobre el principi de població] alertava del desequilibri provocat pel creixement accelerat de la població davant els límits de producció i proveïment d'aliments. Avui podem estendre eixa por en general als recursos naturals. En la seua opinió aquesta tendència anava a generar fams, conflictes i mort. Malthus era testimoni de les condicions miserables en els barris obrers dels suburbis de les zones industrials d'Anglaterra. Des d’aleshores la població mundial ha passat de 900 milions a 1.800 a 7.700 milions actualment. Les projeccions de Nacions Unides apunten cap als 11.000 milions en 2.100. És sostenible aquest creixement de la població mundial des de la perspectiva de la disponibilitat de recursos? L'estabilitat demogràfica anterior a 1.800 es mantenia amb altes taxes de natalitat, mortalitat i crisis demogràfiques freqüents ocasionades per la fam, les guerres, les epidèmies i les catàstrofes naturals. Les crisis demogràfiques corregien el creixement natural de la població en èpoques de prosperitat.

La transcendència de l'equilibri entre creixement demogràfic i disponibilitat de recursos detectada per Malthus va inspirar Charles Darwin en la seua doctrina evolucionista i en la idea-força de “lluita per la vida” o struggle for life. El neomaltusianisme també va generar un ampli debat en cercles llibertaris espanyols durant els anys 1920 i 1930 en monografies i revistes com Generación Consciente i Estudios. El control de la natalitat -la procreació conscient- havia de ser instrument principal de l'emancipació social i laboral de la dona, eix vertebrador de la veritable revolució social. El 1896 s'havia fundat la Lliga de la Regeneració Humana a França i el 1900 van néixer a París les clandestines Federació Universal de la Lliga de la Regeneració Humana i Lliga Neomalthusiana Promaternidad Conscient i Lliure, aquesta en el domicili parisenc del pedagog català Francesc Ferrer i Guàrdia . Els anarquistes espanyols sabien que no hi ha revolució sense alliberació de la dona, procreació conscient i educació.

Malthus va influir també en les idees de John Maynard Keynes i en la seua obra Les conseqüències econòmiques de la pau (1919), principal referent del concepte d'estat de benestar. Des de la perspectiva actual, sembla irrefutable que la dinàmica del mercat i el creixement demogràfic no apunten a l'equilibri sinó a la crisi catastròfica. Davant d'aquesta tendència, l'únic agent estabilitzador és l'Estat i les regulacions internacionals per mitjà de polítiques fiscals, serveis socials, educació i inversió pública. La majoria de models actuals que representen el creixement sostenible i els límits dels recursos naturals tenen inspiració maltusiana. És el cas de l'informe del Club de Roma sobre Els límits de l'creixement (1972) i la prosperitat sostenible (2020). Avui assistim a l'esgotament de recursos naturals i al deteriorament mediambiental, el que representen un greu risc per a la supervivència humana i del planeta. No obstant això, sectors poderosos del neoliberalisme i la indústria prediquen que els avenços tecnològics i la industrialització milloraran la productivitat fins a fer el creixement de la població compatible amb el consum i el creixement econòmic. Però la realitat és que el dilema maltusià es planteja avui en termes molt més dramàtics que quan el bo de Thomas ens va alertar del que ens havia d’arribar.