València necessita més verd contra la calor extrema

Durant este primer semestre de 2025 s’estan batent tots els rècords de temperatura des que es tenen registres. Segons dades oficials de l’Agència Estatal de Meteorologia ja al mes de gener València ha registrat la temperatura més alta en un mes de gener des de 1869, aplegant a 26,9 graus. I el passat mes de juny ha estat el més calorós de la història, amb una anomalia de 3,6 graus respecte a la sèrie històrica.

Estes altíssimes temperatures, que hem patit tots estos dies de successives onades de calor, amb eixa escalfor asfixiant que es desprenia de l'asfalt i el paviment, ha provocat greus conseqüències sobre la salut de les persones, amb un increment notable de la mortalitat relacionada directament amb la calor sufocant, segons les dades estadístiques del sistema de monitoratge de la mortalitat diària de l'Institut de Salut Carlos III.

De fet, la relació entre les altes temperatures i la salut, especialment sobre l'increment de la mortalitat, fa temps que s'estudia per part dels investigadors i científics de tot el món. En un article recent en la prestigiosa revista The Lancet es posaven xifres a eixa mortalitat i l’impacte sever que té a Espanya, apuntant solucions: “Les altes temperatures ambientals s'associen amb molts efectes sobre la salut, inclosa la mortalitat prematura. La combinació del calfament global a causa del canvi climàtic i l'expansió dels entorns construïts implica la intensificació de les illes de calor urbanes (ICUs), determinant fenòmens adversos per a la salut de la població. La infraestructura verda urbana pot reduir les temperatures locals. Ens vam proposar estimar la càrrega de mortalitat que podria atribuir-se a les ICUs i la càrrega de mortalitat que s'evitaria augmentant la cobertura urbana dels arbres en 93 ciutats europees. [..]”. Segons este estudi, més del 4% de la mortalitat a les ciutats europees és atribuïble a les illes de calor, i s'estima que fins a un 35% de les morts per illa de calor podrien evitar-se si els arbres cobriren un mínim d'un 30% de l'espai urbà.

Totes estes dades han de fer-nos reflexionar sobre la necessitat urgent de prendre mesures per a adaptar-nos a l'increment de les temperatures a la nostra ciutat: any rere any són més altes i fan invivibles molts barris de la ciutat, amb les conseqüències tan greus per a la salut, sobre la qualitat ambiental i també sobre l'eficiència econòmica. Les mesures han de ser profundes i sense mitges tintes: és necessari redissenyar les nostres ciutats per a fer-les més resilients.

En l'àmbit internacional hi ha moltíssimes iniciatives per mitigar els efectes de les altes temperatures. Per exemple, l'ISGlobal (Institut de Salut Global), ha posat en marxa la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut, perquè com afirma el seu director Mark Nieuwenhuijsen: “Donat que els ambients on vivim afecten la nostra salut, és necessari desenvolupar un disseny urbà i del transport que promoga una vida saludable”. En València ja hi havia un pla, l'Estratègia Urbana 2030, que dibuixava totes les estratègies que calia impulsar per a adaptar la nostra ciutat per ser més resilient, saludable i eficient. Projectes per renaturalitzar tots els barris de la ciutat, amb l'objectiu de reduir les illes de calor, retirant asfalt i formigó, per reemplaçar-ho per zones verdes i plantació de molt més arbrat, que contribuïx de forma notable a la baixada de desenes de graus les temperatures, com hem pogut comprovar diàriament i de quina manera en estes darreres setmanes.

No obstant el Pla vigent i la crida de la societat civil a continuar per la senda marcada, el govern municipal ha donat preocupant passos enrere, en projectes com el de l'avinguda Pérez Galdós, on s'han entestat a continuar mantenint el túnel, és a dir a continuar mantenint una autopista urbana i tota la gran quantitat d'asfalt que absorbix la calor i ho solta en l'ambient; pitjor sort ha tingut la renaturalització del carrer Xàtiva i Guillem de Castro, amb el projecte descartat, on tampoc s'elimina el túnel d'Àngel Guimerá; igual situació ha patit el projecte de renaturalització de l'avinguda del Port, que s'ha decidit eliminar; igual sort ha corregut el projecte de renaturalització de la Marina, que s'havia impulsat per crear més verd comunitari i espais més amables. Les poques informacions que es tenen sobre el futur de la Plaça de l'Ajuntament, apunten a la reducció dràstica de l'arbrat en contra del criteri del concurs d'idees vigent. En el cas del conegut com a futur Parc García Lorca, la intenció declarada és de crear vials asfaltats motoritzats on ara no hi ha, imposant un Pla en contra del criteri tècnic ja estudiat. I de pas carregar-se la possibilitat de crear el conegut com Corredor Verd, que en la pràctica podia ser un nou jardí del Túria, que creara un gran parc perifèric. Sols per citar alguns dels projectes paralitzats o eliminats, tots premiats en l'àmbit europeu quan València va ser nomenada Capital Verda Europea 2024.

La situació s'agreuja any rere any, per això Compromís tenim el deure de continuar alertant de la situació perquè este irresponsable govern municipal, encapçalat per María José Catalá, canvie de rumb i torne a impulsar tots els projectes paralitzats. Per això hem proposat crear una comissió entre totes les regidories implicades i coordinada per la regidoria de Mobilitat, per tal de continuar a redissenyar València de la mà de la societat civil, per generar nous espais verds i menys asfalt i formigó. En cas de no fer-ho, serà cada vegada més complicat viure en condicions saludables a la nostra ciutat, la mortalitat s'incrementarà notablement, les condicions ambientals seran cada vegada pitjor i es ressentirà també l'economia, si és això l'únic factor que preocupa a este govern.

Som a temps, però cal visió, responsabilitat i capacitat de gestió. Per evitar socarrar-nos, cal eliminar tots els secarrals de València. Sabrà estar a l'altura Catalá i el seu govern de PP i VOX?