Amanda, víctima d’assetjament immobiliari a València: “Van precintar la porta de ma casa i em diuen que, si no me’n vaig, em trauran a la força”

“El mes de juny passat vaig arribar a casa a la vesprada i vaig veure la porta precintada amb un adhesiu d’una empresa de desocupació i un número de telèfon. Hi vaig telefonar i em van dir que havia d’anar-me’n de casa. Després van vindre tres homes corpulents de la mateixa empresa que van intentar intimidar-me perquè abandonara ja l’habitatge, coses a què em vaig negar. Des de llavors estic en una situació límit, m’han tornat a precintar la porta i m’han tallat la llum llevant els fusibles”.

Amanda Orozco es mostra així de desesperada davant la situació d’assetjament que viu i que ha denunciat mitjançant un escrit en les oficines PROP de la Generalitat Valenciana en virtut del decret llei contra l’assetjament immobiliari aprovat el 2023 pel Govern del Botànic.

La seua situació és més que precària. A 60 anys viu amb una ajuda de 550 euros i des de fa pocs mesos viuen amb ella en el seu habitatge el fill major, la filla embarassada amb la seua parella i una xiqueta de cinc anys que no tenen on anar pel desmesurat increment dels preus dels lloguers en els últims anys.

Segons explica, va comprar la casa situada en la zona de l’antic hospital La Fe l’any 2005, però la seua hipoteca pràcticament es va duplicar des dels 600 euros que va començar pagant, fet que li va impedir fer front als pagaments. Segons relata Amanda en la denúncia, a què ha tingut accés elDiario.es, “la hipoteca era de la CAM i després va passar al Banc de Sabadell, que es va quedar l’immoble després d’un procés d’execució hipotecària”. No obstant això, va acceptar deixar-li “un lloguer social”. Després, “sense mitjançar informació, va passar a ser propietat dels fons Promontoria Coliseum i Cerberus, que van continuar subrogant-se al contracte de lloguer”.

Els problemes, no obstant això, van començar el mes de juny passat, quan va arribar a sa casa i es va trobar la porta precintada amb el cartell esmentat de l’empresa de desocupació amb un número de telèfon: “Hi vaig telefonar i em va contestar un home amb veu molt rara, com si estiguera sota els efectes d’alcohol o drogues, i em va dir que havia d’abandonar el pis. Aquell mateix dia, quan es van presentar els tres individus a ma casa, em van dir que una dona va comprar el pis i que ells són els intermediaris i que me n’he d’anar en dos dies. Jo els vaig preguntar qui eren ells i que, en tot cas, és la propietària qui hauria de posar-se en contacte amb mi, perquè jo desconec qualsevol canvi de propietat, ja que continue pagant mensualment a l’empresa propietària, que em continua cobrant la renda”.

A més, segons consta en l’escrit, el 9 de juliol de 2025 va tornar a trobar la porta del domicili precintada i, a més, no tenia llum en l’habitatge: “Vaig baixar a l’habitació dels comptadors, vaig veure que s’havia llevat el precinte de seguretat de la companyia elèctrica i havien extret els fusibles. De tot això i de noves telefonades vaig posar denúncies en la Policia i en el jutjat”. A més, assegura que va sol·licitar “una nota simple al Registre de la Propietat i l’habitatge continua figurant a nom de Promontoria Coliseum, si bé hi havia una nova anotació en tramitació. En el jutjat no hi ha ara cap demanda judicial contra mi”. Amanda assegura que ha pagat totes les mensualitats fins a juliol i que, per problemes econòmics, no ha pogut fer front a les tres últimes, però que aquest mes es posarà al dia. Al mateix temps afirma que ningú li ha comunicat fins ara amb documents oficials que deixe de fer front als pagaments en el número de compte habitual

Per part seua, a preguntes d’elDiario.es, tant el Banc de Sabadell com els fons d’inversió Promontoria Coliseum i Cerberus han preferit no fer declaracions.

Des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de València ha demanat a la Direcció Territorial d’Habitatge que s’elabore un protocol d’actuació en casos d’assetjament immobiliari: “Reclamem una actuació sancionadora a qui haja exercit l’assetjament immobiliari amb l’objecte que ens deslliurem d’aquesta agressió delictiva regulada en el Decret llei 3/2023. Exigim explicacions per les quals les persones denunciants no tenen cap notificació del procés que ha seguit la seua denúncia i en quin moment es troba la resolució dictaminada per l’Administració”.

Com va informar aquesta redacció, des que el nou decret va entrar en vigor, s’han posat a través de la PAH nou denúncies per assetjament immobiliari (comptant la d’Amanda) sense que fins ara s’haja tingut constància de cap diligència o notificació sobre el minut i el resultat de cadascuna.

Sobre aquest tema, fonts de la Conselleria d’Habitatge van assegurar que “en els casos en què s’ha presentat denúncia per via penal, l’Administració suspén el procediment fins que es resolga per aquesta via, atés que no poden estar tots dos processos oberts” i afigen que “en la resta dels casos, s’han iniciat diligències prèvies perquè s’aporte la documentació necessària per totes dues parts i no consta aportació de documentació en els casos sol·licitats”, peticions de documentació que, segons els denunciants, no han arribat.

El Govern del Botànic va aprovar el febrer del 2023 un decret contra l’assetjament immobiliari que reconeix aquesta mena d’infracció amb sancions que van des de 350.000 fins a un milió d’euros en els casos més greus.

El document defineix com a assetjament immobiliari “tota acció o omissió en perjudici de la persona ocupant d’un habitatge amb la finalitat de pertorbar-la en l’ús i el gaudi pacífic d’aquesta, fins i tot generant-li un entorn material, social, personal o familiar hostil o humiliant, especialment si aquesta conducta es fa amb intenció de forçar la persona ocupant a desallotjar l’habitatge o a adoptar qualsevol altra decisió no volguda sobre el dret que poguera emparar-la d’ús i gaudi d’aquest habitatge”.