‘Amiguitos del alma’: retrats de la societat valenciana pel periodista Xavier Latorre

“La finestra de Latorre es va convertir en una talaia per a albirar, amb una molt saludable intenció dissimulada i un llenguatge molt viu i directe, molt de periodista, les gestes de la tropa baralladissa entregada al saqueig”, escriu Emili Piera en el pròleg d’Amiguitos del alma. La sociedad valenciana ante la crisis y el desencanto (2012-2015), editat fa poc en la col·lecció Papers de Premsa de la Institució Alfons el Magnànim. 

El llibre recull una selecció de les columnes del periodista Xavier Latorre (Vila-real, 1956), col·laborador d’aquest diari, en els tres últims i agònics anys de govern autonòmic del PP. 

“Una època maleïda per als valencians”, defensa l’autor, en què els valencians “estàvem en el focus dels mitjans nacionals” pels casos de corrupció de “proporcions massa desmesurades”. “Va ser una pandèmia, encara que d’un altre tipus que la sanitària, que va envair tots els teixits socials i la vacuna són uns rescats que també ens costen diners”, afig Xavier Latorre. 

Els llastos, argumenta el periodista, “s’arrosseguen fins hui”. El canvi del 2015, amb l’entrada del Pacte del Botànic en la Generalitat Valenciana, s’ha vist condicionat per l’època que retraten les columnes del periodista. 

“Els dos governs que van sorgir després d’aquella època han patit molt les conseqüències, amb pagaments en diferit dels abusos que es van cometre”, afirma Latorre, que considera que “s’hipoteca molt la gestió pública”. A més, l’autor també destaca la caiguda del sistema valencià financer que “influeix molt a l’hora de dur a terme inversions públiques”.