El conseller d'Educació afirma que haver d'estudiar valencià/català baixa les notes mitjanes en la PAU

La culpa que el País Valencià, Catalunya i Illes Balears tinguen les pitjors notes mitjanes en la Prova d'Accés a la Universitat (PAU) de juny de 2025 és perquè tenen també exàmens de valencià/català. El conseller d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, ha lamentat que aquestes tres comunitats se situen “a la cua” amb unes puntuacions de 6,81, 6,75 i 6,41 respectivament, enfront d'una mitjana nacional de 7,01, i ho ha atribuït al fet de tindre el valencià/català com a llengua cooficial.

Rovira sosté que aquesta diferència “evidencia que la prova de valencià, a més de suposar un examen més per a l'estudiantat, provoca una baixada en la nota mitjana general i, per tant, en la nota d'accés a la universitat”. No obstant això Rovira òbvia el resultat d'altres comunitats autònomes com Navarra amb un 7,25 i Euskadi, amb un 7,08 superen la mitjana de la nota del conjunt d'Espanya.

Cal subratllar també que el propi informe del Ministeri d'Universitats que cita Rovira adverteix que existeixen àmplies diferències entre comunitats, des d'un 6,41 a Balears fins a un 7,4 a Cantàbria, i que eixes variacions es deuen a múltiples factors, no necessàriament al nombre d'exàmens ni a la presència d'una llengua cooficial. Així assenyalen entre aquests factors decisius la inversió, ràtio docent-alumne, dotació d'infraestructures i programes de suport varien entre comunitats, la qual cosa pot traslladar-se a diferències en rendiment en exàmens terminals com la PAU.

A pesar que Rovira afirma que “el valencià és riquesa i cal fomentar-lo i impulsar-lo”, insisteix a modificar el Reial decret que regula la PAU perquè els estudiants valencians facen només quatre exàmens obligatoris, com en les comunitats sense llengua cooficial. La seua proposta permetria triar entre examinar-se de Llengua Castellana i Literatura II o de Llengua Cooficial i Literatura II, o que només compute la nota més alta si es presenten a ambdues.

El plantejament, presentat com una qüestió de “igualtat de condicions”, implica en la pràctica restar pes acadèmic al valencià en l'accés a la universitat. A més, passa per alt que la baixada en la nota mitjana podria estar relacionada amb l'eliminació de la “màxima optativitat Covid”, que en 2021 permetia als alumnes centrar-se només en part del temari, i no necessàriament amb l'existència d'una prova addicional.