Alguna cosa es mou al PP de Mazón, però sense Mazón

El PP valencià es mou. Bé, el PP valencià no ha deixat de moure's des que una DANA va arrassar mitja província de València el 29 d'octubre passat i va deixar feta estelles la figura i els plans de futur del president de la Generalitat i dels conservadors valencians, Carlos Mazón. Sopars secrets, viatges al carrer Gènova, absències notables, telefonades al cap queixant-se, i Francisco Camps. Aquest darrer, l'únic militant del PP amb pedigrí que s'ha atrevit a dir públicament el que molts pensen: “Cal passar la pantalla Mazón”.

Francisco Camps i el seu acte amb vora mil persones al Veles e Vents de València és el que es veu, però en el substrat del PP valencià fa mesos que passen coses. Barons, càrrecs públics i militants es mouen davant el proper congrés nacional del PP que rellançarà Alberto Núñez Feijóo i en què es prendrà una decisió sobre el futur de Carlos Mazón. Seguir o dimitir, aquest és el pla, perquè la repetició de Carlos Mazón com a candidat a les eleccions del 2027 -o les del 2026 en cas que el president dissolga les Corts- és una quimera.

Este divendres, dos dels tres barons provincials del PP valencià dinàven en secret a l'estilós restaurant D'Autor de Castelló de la Plana. Vicente Mompó es va traslladar a la capital castellonenca com a president del PP de la província de València per departir amb la presidenta del PP de Castelló, Marta Barrachina. Tots dos són presidents de les seues respectives Diputacions, però divendres estaven a la feina de partit. Segons fonts coneixedores de la reunió, la trobada que no apareixia a les seves agendes, es va convocar per preparar la gran manifestació a Madrid del 8 de juny i el proper congrés nacional per reelegir Feijóo.

Este dinar entre els barons d'Alacant i Castelló té una morbositat especial, sobretot amb la debilitat orgànica mostrada per Carlos Mazón, a qui el van ajornar sine die del seu congrés de reelecció i amb filtracions interessades des de Madrid contra la seva continuïtat dia sí i dia també. I és que el Partit Popular de la Comunitat Valenciana sempre ha sigut una lluita soterrada entre el Partit Popular de València i el Partit Popular d'Alacant, que ha ajudat a desempatar el Partit Popular de Castelló. Francisco Camps va ser totpoderós i va vèncer el zaplanisme més irredent gràcies als castellonencs de Carlos Fabra.

De moment, Mompó ha posat tota la maquinària del PP de València al servei de Mazón. Sense anar més lluny, este dissabte ha brindat al president de la Generalitat el primer bany de masses fora d'Alacant en set mesos. “Mompó és lleial”, defensen sempre des de l'entorn de Mazón. És lleial, però té una carrera política molt prometedora i és legítim que busque aliances per a l'era postMazón. Cal recordar que Mompó ha de declarar com a testimoni davant de la jutgessa de Catarroja i el que diga pot sumar o restar en el futur judicial del president de la Generalitat. El més normal és que el Palau de la Generalitat estiguera al corrent del dinar entre Barrachina i Mompó.

Una altra picada d'ullet del PP de València al de Castelló la protagonitzarà María José Catalá. Català va ser la baixa més sonada de l'acte de desgreuge a Mazón d'este dissabte, és més que sabut que les relacions entre el Palau de la Generalitat i l'Ajuntament de València estan més que trencades. Tot i que hi haja somriures en algun esporàdic acte conjunt. Català presentarà a València Begoña Carrasco, l'alcaldessa de Castelló, en el Fòrum Europa Tribuna Mediterrània. En estos fòrums importa qui parla, però quasi importa més qui es presenta. I qui no. Bones relacions i noves aliances València-Castelló, sense Alacant.

Altre que no ha parat de moure's és l'eurodiputat Esteban González Pons. La seua reunió amb les víctimes de la DANA a Brussel·les va ser la punta que va forçar Mazón a telefnar a les tres associacions i a alçar-los el veto de la comissió d'investigació a les Corts. Quan les associacions li van preguntar a l'eurodiputat per què Alberto Núñez Feijóo o Miguel Tellado defensaven públicament Mazón, González Pons els va contestar: “M'heu vist a mi defensar-lo?”. No hi ha setmana que passe en la que Esteban González Pons no xiuxiuege en privat a Feijóo que el president de la Generalitat deu ser un altre. O una altra.

No són menors els moviments a Alacant. Este divendres Juan Francisco Pérez Llorca, secretari general del PP valencià, reunia els seus a Finestrat per posar-los al dia de tot. Aprovació de pressupostos i futur. L'entorn de Pérez Llorca ha insinuat que el número dos del PP valencià podria ser el diputat elegit per succeir Mazón. Ell ho nega públicament, però no li fa fàstics. No són pocs els dinars que ha mantingut amb el seu amic i advocat de la família, l'exdiputat i exmà esquerra de Camps, David Serra, un altre conspirador professional. Pérez Llorca hauria posat una condició per substituir Mazón: no ser un governador civil temporal, sinó ser el candidat del PPCV per a les eleccions del 2027.

L'alcalde d'Alacant i president del PP local, Luis Barcala, tampoc amaga el malestar amb Mazón. L'equip del president de la Generalitat va intentar destruir-lo per no accedir a acceptar dos noms a la llista electoral per a les eleccions del 2023 i ara que Mazón i el seu equip tenen un peu fora del Consell s'intenta ressituar. Molts o massa regnes de taifes populars que Mazón ja no controla i que es mouen lliures.