Vicent Soler: “Sense Govern, les comunitats autònomes no podrem aprovar els pressupostos del 2020”

El bloqueig del finançament autonòmic, tant de la reforma del sistema, caducat des de fa cinc anys, com de la tramesa de fons pel fet que el Govern de Pedro Sánchez està en funcions, ha portat el conseller d’Hisenda de la Generalitat Valenciana, el socialista Vicent Soler, a plantejar retallades de 438 milions d’euros en l’Administració valenciana. Pendent d’una reunió amb la vicepresidenta Mónica Oltra, de Compromís, per a consensuar el repartiment de la tisorada, perquè els consellers de la coalició valencianista assumirien més de la meitat d’aqueixa xifra, Soler descriu la situació i es pronuncia sobre les possibles eixides a un problema que posa en dubte fins i tot la possibilitat d’elaborar els pressupostos del 2020.

El finançament de les comunitats autònomes es complica cada dia més i ha entrat en una fase dramàtica amb l’obligació de fer retallades en les despeses previstes per al 2019. Com hem arribat fins ací?

Problemes de finançament, n’hem tingut sempre, però el nou d’enguany ha sigut que hem de fer ajustos. Bàsicament perquè no s’han aprovat els pressupostos generals de l’Estat. El 2018 el Govern no estava en funcions i tenia un marge de maniobra per a alliberar les bestretes a compte que ara no té. A més, va permetre a les autonomies ampliar el dèficit gràcies a la negociació de la ministra María Jesús Montero a Brussel·les. En els nostres pressupostos del 2019 comptàvem amb uns ingressos que no es donaran, perquè no hi ha pressupostos generals, comptes que va tombar una estranya aliança entre la dreta i els independentistes. Aquesta és la singularitat.

Aquest, bàsicament, és l’argument que ha donat la ministra. És impossible, si està el Govern en funcions, desbloquejar la situació? Ni l’IVA per decret?

Soc el primer que ha insistit personalment a la ministra, el mateix president Ximo Puig també ho ha fet, perquè a través d’alguna escletxa legal es puguen desbloquejar els fons. Hem d’arribar al 31 de desembre, encara estem a l’agost. El Govern ja ens diu que des del 2016 l’Advocacia de l’Estat –després d’una consulta de Cristóbal Montoro– assegurava que un govern en funcions no podia aprovar decrets. A l’octubre d’aquell any, el secretari d’Estat d’Hisenda, Antonio Beteta, ens va enviar una carta a les autonomies amb unes previsions perquè les autonomies poguérem confeccionar els pressupostos.

I els 250 milions de l’IVA tampoc es poden desbloquejar? L’Advocacia parla de les bestretes a compte.

Ací hi ha un problema. Està la figura del reial decret llei, que es pot aprovar si el Govern no està en funcions. Els decrets són els que va aprovar Sánchez després de la moció de censura, perquè no estava en funcions. Això és el quid de la qüestió. I tot el que té a veure amb els diners són configuracions legals.

La llei exprés que ha plantejat la comunitat de les Canàries seria una solució?

Puc entendre que el que diuen les Canàries és fer una proposició de llei, una iniciativa legal que isca del mateix Congrés. Perquè del Govern no pot. Si és així, nosaltres, encantats de la vida.

Però és factible?

És una proposta feta ahir –dijous– que hem d’estudiar i que em consta que la ministra està mirant-se.

I ningú del Govern s’havia plantejat aquesta fórmula?

Ací estem molt acostumats a les proposicions de llei en la legislatura passada perquè Podem ens donava suport en el parlament valencià i teníem majoria. Ara que estem el PSPV, Compromís i Podem en el Govern valencià, no ens fa tanta falta.

Si aquesta proposta de les Canàries no tira avant i el país s’encamina a les eleccions, fins el mes vinent de febrer no hi haurà Govern, si n’hi ha. Com aprovaran les autonomies els pressupostos, el sostre de despesa...?

La urgència de què parla el PP per a un Consell de Política Fiscal i Financera per a què és? Perquè parlem? No podem aprovar res.

Sense Govern, com faran les autonomies els pressupostos del 2020?

Potser no es puguen fer i cal prorrogar els actuals. És una situació molt inèdita. Estudiarem tots els escenaris, fins i tot treballar en una carta com la que va aprovar el Govern del PP el 2016 per a tirar avant els comptes autonòmics.

Finalment, com es repartiran les retallades de 438 milions? Els seus socis de Compromís s’han molestat perquè els seus departaments assumeixen més de la meitat dels ajustos.

Estic convençut que al final hi haurà un acte de responsabilitat per part del Govern valencià. Les retencions de crèdit que farem són l’aspecte menys traumàtic, perquè es tracta de partides que no s’utilitzaran. La directora general de Pressupostos, del PSPV, i el secretari autonòmic d’Hisenda, de Compromís, són els que acaben concloent el repartiment d’aquests crèdits que no s’havien d’utilitzar fins a final d’any. Tant de bo no haguérem arribat fins ací, però no hi ha disponibilitat.

El dimarts 3 de setembre tindrà una reunió amb Mónica Oltra per a acordar les retallades i el seu repartiment.

Això són temes interns de Govern.

Però vosté està obert a canviar el repartiment?

Estic a favor d’un acord de coresponsabilitat del Govern valencià. Estem en una fase molt difícil! Podem precisar les xifres, però aquestes xifres no ixen d’una decisió unilateral de la Conselleria. És una proposta que hem parlat amb les conselleries i l’hem contrastada. Espere que hi haja un acord. És una xifra treballada tècnicament.

Entenem que, si pretenen modificar el repartiment, hauran d’aportar una proposta.

Clar, i el com i el quan. Però cal fer les retencions de crèdit.

I d’ací a final d’any podrien ampliar-se les retallades en els comptes del 2019?

Podrien ser-ne més. O podríem arribar a acords de no disponibilitat. És una mesura instrumental.

Poden, els comptes de la Generalitat, arribar més exhaustos a final d’any?

Aquesta és una mesura instrumental, no un objectiu en si mateix. És una previsió que pot ser que siga el menys dolent possible. Fins al 31 de desembre. Tant de bo amb això siga prou.

Està molt en sintonia amb la ministra Montero. Se li pot demanar alguna cosa?

Si li ensenyara el meu mòbil veuria les telefonades i els missatges que li envie. Estem tots els dies estrenyent. Tots els dies. Perquè els valencians som els més afectats per l’infrafinançament.

Sí, però Catalunya anirà als tribunals i el Govern valencià no ha volgut secundar la mesura.

Clar, perquè ja ho vam fer el 2016 i no va servir de res. És un camí que ja hem gastat nosaltres. Vam enviar els papers al Tribunal Constitucional i ens els va retornar al cap de quinze dies. Si la mateixa ministra ho diu. Ella ha sigut consellera, el que passa és que no pot fer una cosa il·legal. Estem atrapats.

Hi ha una situació kafkiana. En l’Administració central no es governa perquè no es pot i, on sí que es pot, que és en les autonomies, tampoc els deixen, perquè bloquegen els diners.

Està molt ben explicat. Ací hi ha un problema de definició de l’Estat. La Constitució del 1978 consagra un Estat compost a tres nivells. Però vivim en un moment de recentralització molt perillós. Per a tindre Fons de Liquiditat Autonòmica tinc 43 condicionants. Això no és un Estat compost. Hem de tindre una vocació federalitzant perquè no hi haja un germà major i els altres menuts.

Però el Govern de Sánchez tampoc el preocupa molt aprofundir en aquest Estat compost. I no llevarà a les autonomies més ben finançades per a donar-los a les que estan pitjor. Hi hauria una rebel·lió.

Com que el finançament és una operació de suma zero, ningú gosa a tocar l’statu quo. Quina és la novetat? Previ a la reflexió sobre el repartiment horitzontal entre autonomies, cal parlar del repartiment vertical. Ací tenim administracions que tenen més obligacions que diners i altres que tenen més diners que obligacions. Els experts van quantificar el 2015 aquest desfasament en detriment de les autonomies en 16.000 milions. Aquests diners són del contribuent i hauria d’anar als serveis que donen les autonomies. El contribuent no vol llistes d’espera, vol ajudes a la dependència, no vol barracons en els col·legis… Tres dels quatre puntals bàsics de l’Estat de Benestar els gestionen les autonomies. Això és l’Estat compost. S’han distribuït bé les competències entre administracions, però no s’ha fet igual de bé amb el repartiment dels recursos.