Estudiants afectats per la DANA, davant la PAU: “Podien haver-nos reduït continguts, vam estar mesos sense classe”

“En el meu cas, he optat per fer en aquesta convocatòria la Prova d’Accés a la Universitat (PAU) perquè, per sort, he tingut temps de preparar-me, però podien haver-nos reduït una mica els continguts. Jo vaig perdre una setmana de classe i després vam tindre un mes de classes virtuals, per videoconferència, que no condeixen igual”. Ferran C. té 18 anys i és veí de Paiporta, afectat per la tràgica DANA que va inundar tota la seua localitat i les del seu voltant el 29 d’octubre passat.

Futur estudiant de periodisme, es va mostrar satisfet després de la primera jornada de dimarts: “El primer examen sí que ha sigut una mica complicat, la resta, ja més assequibles, el de filosofia, per exemple, tenia parts optatives i m’he pogut evitar el temari de l’època de la DANA que el portava pitjor”.

Sobre l’afecció de la catàstrofe en la seua preparació, per sort ha sigut mínima, cosa que ha fet que renunciara a l’opció de presentar-se en la convocatòria extraordinària dels dies 1, 2 i 3 de juliol, una opció habilitada per la Conselleria d’Educació per als estudiants afectats per la DANA amb l’objectiu de compensar el temps que hagueren perdut per a preparar-se amb motiu de la riuada. Una opció a què s’acolliran uns 500 alumnes, segons estimacions d’Educació.

“Jo vaig viure la riuada estant a casa, per sort, dins de l’impacte no va ser una situació excessivament traumàtica, per la qual cosa en l’àmbit psicològic no he tingut seqüeles. A més, per sort, la biblioteca de Florida Universitària, com que està en altura, no es va veure molt afectada i el recinte es va netejar bastant ràpidament, per la qual cosa he pogut anar-hi a estudiar sense problemes excessius”, comenta Ferran.

Roberto és estudiant de l’IES Maria Carbonell de Benetússer, una altra de les localitats situada en la zona zero de la barrancada. Segons assenyala, per a ells “el curs va començar al febrer” i afig: “Vam estar sense anar a classe quasi dos mesos i, quan hi vam tornar, tampoc vam tindre classes presencials, sinó un mes en línia. Després vam tornar amb classes de deu del matí a sis de la vesprada, perquè el corredor de baix (de l’institut) estava tot destrossat i estaven arreglant-lo”, rememora. A més, molts damnificats ni tan sols podien estar a sa casa i, “vulgues o no, comparat amb uns altres, doncs no estudies igual que a ta casa”.

Yacin, que també ha patit la DANA a Benetússer, creu que hi ha diferències entre l’alumnat perjudicat per la tragèdia i la resta: “Al final, el temps que es va perdre en la riuada l’has de compensar en les últimes setmanes abans de l’Avaluació de Batxillerat per a l’Accés a la Universitat (Abau), i, en compte de repassar el temari anterior, has d’aprendre temari nou, i no tens temps de repassar tot el que has fet al llarg del curs”. Amb tot, es mostra confiat a assolir el seu objectiu i entrar en Enginyeria en Gestió Empresarial.

Alumnat que “ho ha perdut tot”

Eva Belmonte és tutora de 2n de Batxillerat, professora d’anglés i coordinadora de l’IES Maria Carbonell i Sánchez de Benetússer. Ella també declara que “ha sigut un curs més dur de l’habitual per haver de fer front a quantioses pèrdues materials i, en algun cas, també personals”.

La docent explica que “la sensació d’anar contrarellotge ha sigut constant des de llavors: al novembre no va ser possible fer classe, al desembre, classes en línia per a 2n Batxillerat i docència telemàtica per a la resta dels nivells. Al gener, vam tornar a les aules de manera progressiva. Durant les classes en línia, hi havia problemes de connexió, ja que Internet funcionava de manera intermitent i, a més, no tots els alumnes tenien algun dispositiu per a poder connectar-se i seguir les classes. Alguns se n’anaven a casa d’algun amic o company que sí que tenia aquesta possibilitat. La primera avaluació va ser anòmala, ja que quasi no havíem tingut temps de fer exàmens, proves, treballs, etc., així que vam considerar que no havia de tindre a penes pes en el curs acadèmic”.

La professora al·ludeix a l’estat d’ànim de l’alumnat i exposa que “hi ha hagut una mica de tot”. Segons explica, “és evident que els alumnes que ho van perdre tot, i tot és tot, ho han tingut molt més complicat que els altres, però han sabut superar o adaptar-se a aquesta situació gens fàcil i mereixen un reconeixement especial”. Les xiques han mostrat “una mica més les seues emocions i han contat inquietuds, preocupacions, problemes, etc.”. En canvi, els xics han intentat “mantindre el componiment en tot moment i els ha costat molt més obrir-se i exterioritzar els seus sentiments; en qualsevol cas, són genials”, exclama.