El Govern valencià modifica el pressupost per a duplicar fins als 56 milions les operacions quirúrgiques en la sanitat privada

El Govern valencià ha multiplicat aquest exercici la quantitat destinada al pla de xoc per a reduir la llista d’espera sanitària, una de les fórmules, juntament amb l’autoconcert (operacions en horari vespertí en els centres públics), que va utilitzant l’Administració autonòmica des de fa anys per a tractar de reduir, o almenys contindre, la llista d’espera quirúrgica.

Per mitjà del pla de xoc es dona l’opció al pacient d’operar-se en un hospital privat quan està més de 60 dies en la llista d’espera, per descomptat amb totes les despeses cobertes per la Conselleria de Sanitat. Per a cobrir aquesta despesa, el departament que dirigeix Marciano Gómez va pressupostar un total de 22 milions d’euros per a l’any 2025, una xifra d’entrada insuficient atesa la despesa mitjana anual dels últims anys. És per aquest motiu que va haver d’aprovar un total de quatre modificacions de crèdit entre juliol i novembre de 2025 per a elevar la quantitat fins a 56 milions d’euros.

El diputat del PSPV, Rafael Simó, va criticar dilluns que “aquest augment de diners per a la sanitat privada s’ha fet per la porta de darrere” i va lamentar que, “gràcies a l’opacitat marca de la casa en el PP, no sabem totes les dades sobre derivacions, per exemple, en proves diagnòstiques, perquè es dediquen a amagar aquestes dades”. Per aquest motiu, va comentar que ja ha sol·licitat tota la informació relativa als hospitals privats a què s’han derivat els pacients i, per tant, han sigut beneficiaris d’aquesta quantitat.

Simó, ha assenyalat que “la societat valenciana vol un govern que invertisca i cuide la sanitat pública, no un que es plegue davant els interessos privats prioritzant la butxaca a la salut” i ha subratllat que “la sanitat pública es treballa amb polítiques, no amb paraules buides”. “Pérez Llorca ha de ser clar: o està amb el negoci o està amb la sanitat”, ha conclòs.

Per part seua, des de la Conselleria de Sanitat van recordar que el pla de xoc no el va posar en marxa l’actual Govern valencià, sinó que també s’executava en l’època del Botànic.

Amb tot, la veritat és que mai hi ha hagut uns criteris clars pels quals es deriva els pacients a uns centres privats o uns altres. Protocol·làriament, són els mateixos centres privats els que poden adherir-se al pla de xoc i es dona l’opció al pacient que mostre les seues preferències si finalment accepta intervindre’s en la sanitat privada. Però la petició del pacient no és vinculant i moltes vegades se’l pot destinar a un altre centre per diversos motius.

Aquesta arbitrarietat a l’hora de derivar els pacients i, per tant, de repartir els fons públics a segons quines empreses ha sigut qüestionada seriosament per la Sindicatura de Comptes en el seu informe d’auditoria del Pla Òptima (Pla per a l’optimització de temps i millora de l’atenció sanitària 2020-2023) posat en marxa pel Govern del Botànic. Entre les qüestions que aborda figura el pla de derivacions a la privada (pla de xoc), una pràctica que la sanitat valenciana fa servir des del 1996 i que el 2025 va elevar la despesa a màxims.

Segons l’informe, el pla de xoc es va aprovar el 1996 i s’ha mantingut en el temps “sense una regulació d’acord amb la legalitat vigent”. Així doncs, adverteix que “el procediment seguit des que es va implantar és totalment informal; no hi ha un tràmit obert, publicat en la seu electrònica de la Conselleria o en butlletins oficials, en què es detallen les tarifes aplicables”.

A més, el document posa en relleu que “els centres col·laboradors són institucions amb ànim de lucre i no és possible recórrer a la figura del concert social previst en la Llei 7/2017 de 30 de març sobre acció concertada per a la prestació de serveis a les persones en l’àmbit sanitari. Per tant, no estan entre els contractes exclosos previstos en l’article 11.6 de la Llei 9/2017, del 8 de novembre, de contractes del sector públic”. Alternativament, “la contractació d’aquests serveis per a la seua gestió indirecta ha d’adequar-se als procediments de la normativa sobre contractes del sector públic, entre els quals els acords marc, circumstància que no s’ha produït”, recull l’informe.

L’òrgan de fiscalització afig: “Els sistemes d’informació de la Conselleria no disposen de la dada completa d’intervencions fetes a través d’aquest pla de xoc. La Conselleria disposa, com a aproximació sobre aquestes intervencions, el nombre d’acceptacions que no necessàriament acaben en intervenció, atés que poden ser rebutjades pels centres col·laboradors. La informació de la despesa no es disposa en els serveis centrals, sinó que ha d’obtindre’s de les direccions territorials”.

La despesa total destinada al pla de xoc durant el període del Pla Òptima (2020-2023) ha sigut de 115,3 milions d’euros i ha anat creixent de manera exponencial de 12,7 milions del 2019 a 38,4 del 2023. El 2025 s’hi han destinat almenys els 56 milions d’euros esmentats. Aquesta mesura s’ha fomentat mitjançant l’avançament del termini d’accés i del nombre de pacients a qui s’ha oferit. El 2019 van acceptar el pla de xoc un 41,7% dels pacients i en el quadrienni del Pla un 74,6%, cosa que mostra més adhesió al pla.

Una demora mitjana de 80 dies amb 68.638 pacients en espera

Des que Marciano Gómez (PP) va agafar les regnes de la Conselleria de Sanitat a mitjan 2023, les dades de la llista d’espera quirúrgica han passat si de publicar-se cada mes a tan sols de manera semestral, és a dir, cada sis mesos.

Així doncs, les xifres han anat oscil·lant i són normalment més positives el mes de juny i una mica menys al desembre. D’aquesta manera, el juny del 2023 la demora mitjana estructural era de 79 dies amb 72.704 pacients en llista d’espera. Al desembre la demora va apujar a 88 dies amb 65.245 pacients en espera. El juny del 2024, la demora mitjana era de 79 dies amb 69.395 pacients en llista per a operar-se, mentre que el desembre d’aquest any mateix, la demora mitjana era de 93 dies amb 74.158 pacients en espera. El mes de juny passat, l’espera mitjana era de 80 dies amb 68.638 pacients en espera.

Durant el 2024, la sanitat pública valenciana va derivar quasi el 13% de les seues operacions quirúrgiques a hospitals privats, fet que va suposar més de 44.000 intervencions, segons la Memòria sobre la Situació Socioeconòmica i Laboral del 2024 elaborada pel Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana (CES-CV) i segons les memòries de gestió que publica de manera anual la Conselleria de Sanitat.