Jorge Tamayo, delegat de l’Aemet a València: “Amb un avís roig, és absurd dir que cauran 180 litres, això és un mínim”

Amb més de quatre dècades d’experiència en el camp de la meteorologia, el delegat de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) a la Comunitat Valenciana, Jorge Tamayo, és de segur una de les veus més autoritzades per a fer llum sobre la manera de conducta de l’entitat davant els diferents episodis de pluges que ha viscut la Comunitat Valenciana.

Tamayo atén elDiario.es en un moment en què des del Govern valencià que presideix Carlos Mazón i des de tot el PP valencià s’ha intensificat la campanya de desacreditació empresa des de la DANA del 29 d’octubre passat per a tractar de tapar la seua gestió deficient de la catàstrofe que va deixar 229 morts.

Creu que són víctimes d’una campanya del PP per a desacreditar-los i tractar de tapar els seus propis errors el dia de la DANA?

Bé, per part del PP no ho sé. El que sí que veiem és que hi ha una sèrie de comentaris per part de responsables d’ací de la Comunitat Valenciana o en general que creiem que no responen a la realitat del que va passar tant el dia de la DANA com en episodis posteriors.

Els sorprén que un any després de la DANA, amb totes les proves i les actuacions judicials que han reflectit clarament que les previsions de l’Aemet es van complir, continuen dient que no van informar bé?

Bé, potser s’interpreta malament la informació que va transmetre l’Aemet, com la va transmetre i quan la va transmetre. Nosaltres creiem que la previsió que es va fer va ser la millor que es podia fer i que va respondre bastant bé, per no dir que molt bé, al que després realment va passar. A les set i mitja del matí es va activar l’avís roig, el més extrem, en una zona i després entre les 9.00 i les 10.00 del matí ja estaven posats tots els avisos rojos, que es van mantindre pràcticament tot el dia, evidentment amb vigilància per a veure fins a quin punt es complia, no es complia i si calia modificar en algun sentit els avisos.

Mazón insisteix en el seu discurs que van dir que caurien 180 litres per metre quadrat i després es va arribar a 700 i que finalitzava a les 18.00, a més de qualificar de “faula” el sistema d’avisos basat en llindars, què li sembla?

Bé, d’una banda, el sistema per llindars és el sistema Meteoalerta, que ha sigut consensuat amb Protecció Civil de l’Estat i de les autonomies. Això va ser un consens, un treball comú que es va fer per a veure quan, quins llindars meteorològics són els que feien que una situació fora problemàtica, molt problemàtica o extraordinàriament problemàtica. Ja dic, això va ser un acord aconseguit fa molts anys a Espanya i en la resta d’Europa amb el sistema Meteoalarm. Ja la qualificació de cadascun, doncs, bé, però ja dic que és un sistema i que ha estat funcionant des de fa molts anys, no és un sistema nou. Això és el que sempre hem posat per a qualificar i per a, diguem-ne, tindre una sèrie de referències. El problema que veig és que potser no s’ha sabut interpretar bé, pot ser un problema de falta de comunicació nostra o un problema de falta d’entendre el que es diu, què vol dir l’avís roig.

Per què és tan extraordinari l’avís roig?

Sobre l’avís roig, el primer que cal llegir és el que posa, és una situació de risc molt elevada que pot donar problemes molt greus. En la nostra zona, quant a les pluges, suposa que s’espera que superen els 180 litres per metre quadrat en 12 hores. Però això és el llindar, els altres nivells d’alerta són intervals, però ja el roig, com que no hi ha res per damunt de roig, s’estableix un llindar i d’ací cap amunt vol dir que les pluges seran per damunt d’aquesta quantitat. Seria absurd dir que les pluges són a partir de 180 i 180 és el que caurà, vol dir a partir d’aquesta quantitat. Quant al fet que l’avís acabaria a les 18.00, els avisos són de huit hores i l’últim es va posar quasi a les 10.00, és a dir, són 8 hores almenys de risc extraordinari de precipitació. Després, també, com és normal, una predicció és una predicció, és a dir, té un grau d’incertesa com tota predicció de qualsevol tema, mèdica, econòmica, meteorològica, té sempre un grau d’incertesa que cal estar molt damunt seu. En aquest cas es va veure que calia prolongar una mica més l’avís roig.

Tenen protocol·litzada la duració dels avisos i els moments en què es decideix si es modifiquen o es prolonguen?

Hi ha dues maneres de fer això. D’una banda, hi ha unes hores establides per a renovar-los. Això és sistemàtic, si tot es compleix tal com està establit, doncs, bé, no cal modificar res. Però si s’observa que hi ha alguna cosa que calga modificar en l’avís, pujar-lo, baixar-lo, el que siga, perquè això es pot fer en qualsevol moment, en el moment en què s’estima que siga necessari. També potser per això hi ha hagut algun error d’interpretació, quan es diu que no es va dir res més des de les 10.00 del matí, és clar que no hi havia res més a dir, ja estava posat l’avís màxim i no es modificava aquest avís, fins que va caldre prolongar-ho més enllà de les 18.00.

Per què, com també s’ha comentat, unes vegades sí que s’avisa amb hores d’antelació d’un avís roig, per exemple, en l’episodi de pluges del mes de setembre passat i en altres ocasions és com que s’activa al moment?

Torne a insistir en el tema de la predicció, una predicció sempre té una incertesa i s’intenta el pronòstic que es fa amb la màxima fiabilitat possible, llavors hi ha situacions en què hi ha una certa ambigüitat, és a dir, que veiem que el més probable és això, però podria ocórrer allò altre. Quan es va donar l’avís roig en la situació del 29 d’octubre és quan es va veure que efectivament la situació meteorològica conduïa a la gravetat que vam saber. Hi ha vegades que això es pot preveure amb més temps, altres vegades que hem de veure ja finalment on es concretarà, perquè la meteorologia continua tenint un grau d’incertesa que pot ser important en determinades situacions. Hi ha vegades que es pot veure millor, vegades que costa una mica més, però no és una cosa que siga inherent a l’Aemet, això és així a tot el món. L’Aemet és dels serveis meteorològics més importants d’Europa i del món, té sistemes molt capdavanters i personal molt preparat. Si en un moment concret no es pot afinar més, és perquè no hi ha elements que ens permeten fer-ho.

De fet, encara que l’avís roig es va donar el mateix 29 d’octubre a primera hora del matí, quatre o cinc dies abans ja advertien del que venia, no és així?

Exacte, clar, traslladem les notes informatives que són els avisos especials. No es donen per colors, però sí que es va avisant que la situació és complicada o pot ser una situació important perquè els responsables de prendre mesures i la societat tinguen una preparació per al que pot vindre. El dia anterior ja es van posar una sèrie d’avisos taronja en les zones on es preveia que podia haver-hi més intensitat i després ja el dia 29 és quan es va veure que efectivament la situació es confirmava i es concretava en una zona determinada i amb molta intensitat. Per això ja es van començar a elevar els avisos. Evidentment, com més prompte s’envie l’avís millor, això ho tenim tots molt clar i és el que intentem fer sempre. S’intenta que l’avís siga al més fiable possible, llavors per això, diguem-ne, s’espera fins a veure que realment la situació es concreta.

És possible predir la quantitat d’aigua que caurà en un moment concret, com sembla que demana Mazón quan diu que van fallar les previsions?

No, que es complisca és impossible. Jo puc dir que cauran 500 litres per metre quadrat i algú em pot dir: “I per què 500 i no 700, 2.000 o 200?”. Un pot dir una cosa i encertar-la, però no els professionals seriosos de la meteorologia. El que s’ha de saber és què es pot dir i ni nosaltres ni ningú en el món sap exactament quina quantitat caurà. Sí que sabem el que es va posar aquell dia, que és un entorn de molta potencialitat, que és un entorn de molt de risc, que les precipitacions poden ser molt importants, però no sabem exactament en quina quantitat i ni tan sols exactament en quin lloc cauran. Aquesta predicció tan afinada es pot fer, doncs això, 4 o 5 hores abans. 48 hores abans o 24 hores abans podem dir que al voltant de la província de València esperem que hi haja situacions molt importants de pluja. Després ja va veient-se on es concreta.

La setmana passada el conseller d’Emergències, Juan Carlos Valderrama, va ser molt crític després del pas de la DANA Alice i els va demanar que milloraren els seus protocols davant el que va qualificar de ball de previsions i imprecisions, es pot millorar alguna cosa?

Potser hem d’asseure’ns entre tots i veure com traslladar la informació d’una manera potser més intel·ligible o com assegurar que la informació s’interpreta correctament per qui ha d’interpretar-la, que pot ser des del gestor d’emergències fins a la societat en general.

També els han criticat molt des del PP en la DANA Alice perquè deien que els avisos eren quan més plovia, com al Pilar de la Foradada, o que pujaven a roig quan ja plovia de manera torrencial, com a Gandia, quina és l’explicació’?

Clar, ací torna a haver-hi, jo crec, una certa mala interpretació i això pot ser problema de qui interpreta o de qui envia la informació, que no l’envia de manera que siga prou clara. Efectivament, quan més va ploure en la zona del Pilar de la Foradada, per exemple, és quan es va baixar l’avís de roig a taronja, però és que va ploure amb els paràmetres de l’avís taronja. Clar, roig vol dir que és un risc extrem, però taronja vol dir que és un risc molt alt, molt important. Cal tindre en compte que no per estar en situació taronja hem d’estar tranquils. La pluja que va caure responia a aquests paràmetres, als paràmetres d’avís taronja. No es va passar d’avís roig a situació verda, es va passar d’avís roig a avís taronja. És a dir, que continua havent-hi risc. L’altre tema que va haver-hi va ser el de Gandia, que es va dir que quan es va pujar a roig hi havia moltes inundacions. Això sí que és una cosa que s’ha de parlar molt amb els que reben la informació, amb Emergències. Era una situació globalment d’avís taronja, que és el que va passar pràcticament en tota la zona, però que localment podia superar els llindars de roig, i és el que va esdevindre. És a dir, bé, la situació era globalment taronja i és el que es veia. I després ja es va concretar en una zona determinada. Però, insistisc, partíem de taronja i allí es va arribar al llindar de roig.