L'Ajuntament de València té 40 comandaments intermedis de Policia Local en situació irregular

L’Ajuntament de València té gairebé 40 comandaments intermedis de la Policia Local en situació irregular: amb la millora d’ocupació caducada. Són comissaris principals, inspectors i oficials que exerceixen un càrrec de responsabilitat superior sense haver passat l’oposició, a través d’un sistema d’accés temporal que permet que adopten aquest lloc per a cobrir necessitats del cos, de manera interina. L’aspecte temporal és clau en aquest concepte: la llei preveu que el sistema d’interinitat no dure més de dos anys i que només s’use en casos excepcionals.

En concret, són 15 intendents i 23 oficials amb la millora d’ocupació caducada des de fa més d’un any, des d’abril del 2024, segons una resposta al regidor del PSPV Borja Santamaría. Una situació d’interinitat que es cronifica. S’hi sumarà a partir del 28 de desembre un dels quatre comissaris principals de la capital, un altre factor de desestabilització per a la cúpula, entre recursos judicials i jubilacions pròximes.

La interinitat en la Policia Local de València afecta bona part dels comandaments intermedis i superiors, que gestionen una plantilla d’uns 1.800 agents. Més sagnant encara és la situació en intendents, inspectors i oficials, les escales que estan més prop dels policies de base. Segons una resposta del ple al regidor socialista Borja Santamaría, entre els 9 comissaris n’hi ha tres de nomenats en millora d’ocupació, però cap supera encara el termini previst. Un escaló per davall, 10 intendents estan nomenats en millora des del juliol passat, entre les 29 vacants, tots dins de termini. Entre el cos d’inspectors, de prop de 50, n’hi ha 21 que exerceixen amb millora d’ocupació, dels quals 15 superen els dos anys des de juny del 2024. I en el cas dels oficials, n’hi ha 40 de nomenats en millora d’ocupació, dels quals més de la meitat –en concret, 23– superen els dos anys des d’abril del 2024.

“És una situació atípica”, comenten els sindicats. Les millores han de justificar-se per necessitat urgent i funcionalitat del cos, sempre de manera provisional, amb data de caducitat. Limita les opcions dels agents després per a presentar-se a processos interns. El decret que regula les places de policies locals a la Comunitat Valenciana és bastant contundent. Assenyala: “El nomenament per millora d’ocupació es podrà utilitzar només excepcionalment, quan, per especificitat de les funcions o dèficit d’efectius de personal en la categoria funcionarial de què es tracte, s’acredite documentalment en l’expedient la impossibilitat de cobrir-lo amb personal funcionari de carrera mitjançant algun dels sistemes de provisió voluntària previstos en la normativa vigent”. La Llei de funció pública de la Generalitat, en què es basa aquest decret, estableix que no es podrà romandre més de dos anys en millora d’ocupació en els llocs de treball vacants.

Un cos en interinitat permanent

La inestabilitat en la plantilla s’observa de ple en la cúpula policial. El consistori ha aprovat, amb els terminis quasi esgotats, la convocatòria d’un lloc de comissari principal en cap, que ocupa des d’abril en comissió de serveis Ángel Albendín. Encara que es tracta d’una convocatòria pública, el cap de Policia no té rival per a consolidar el seu lloc a la ciutat.

De cinc comissaris principals a València, tres estan en millora d’ocupació, la qual cosa impedeix que s’hi presenten: un a punt de caducar –en vigor fins al 29 de desembre–, un altre acaba de jubilar-se aquest octubre i el tercer té encara 9 mesos amb el seu nomenament en vigor. Entre els dos restants, ja amb plaça en propietat, un té problemes de salut. Albendín és l’únic amb plaça en propietat –i a més sense conflictes jurídics a la vista–. La plaça definitiva acaba d’eixir a convocatòria pública i, vist el panorama, no té competència. Tampoc per l’escaló inferior, les oposicions del qual estan paralitzades mesos; l’última raó és que la Generalitat ha d’aprovar un decret canviant els barems de mèrits arran d’una sentència judicial. En paral·lel, planegen recursos sobre el nomenament del tribunal de selecció de les oposicions dels comandaments.

No obstant això, l’Ajuntament no sembla que tinga entre la llista de prioritats resoldre aquesta qüestió, malgrat que els pròxims pressupostos preveuen augmentar la plantilla. Amb aquestes dades sobre millores d’ocupació, l’edil socialista va presentar una moció en la Comissió de Seguretat, en què va reclamar un pla d’estabilització. “Cal que s’impulse un pla d’actuació específic que garantisca la cobertura definitiva de les places actualment en millora d’ocupació, avance en l’estabilització de la plantilla i assegure que l’Oferta d’Ocupació Pública 2025 s’aplica amb prioritat a aquesta necessitat estructural”, diu el text.

La proposta insta l’Ajuntament a fer un inventari de necessitats i un cronograma per a les oposicions, prioritzar en els processos selectius la cobertura de places derivades de millora d’ocupació que superen o s’aproximen al límit de dos anys i garantir que la plantilla de la Policia Local dispose dels recursos humans necessaris per a mantindre la seua capacitat operativa durant aquesta regularització de la situació descrita. Va ser rebutjada amb els vots del PP i Vox, l’equip de govern de María José Catalá. En compte d’això, es va aprovar un text que instava a “continuar prioritzant” en els processos la cobertura de les places ocupades per millora i “continuar reforçant plantilla”. Dilluns prendran possessió els 200 policies que es van anunciar al començament del mandat, fa més de dos anys, amb una convocatòria que beu del govern anterior. A aquest ritme, la inestabilitat de la plantilla sembla fer-se crònica.

S’hi sumen les previsions de jubilacions en comandaments alts i intermedis, que deixen la cúpula amb una necessitat urgent de renovació. I el cos en general amb una sèrie de vacants important. El 2027 s’han de jubilar forçosament –per raons d’edat– 31 agents, un terç de la plantilla està més de 25 anys de servei i els de més de 55 anys poden optar per la segona activitat; és a dir, estar en treball d’oficina. A més, en les unitats de districte hi ha 175 agents menors de 55 anys que estan en llocs administratius.