L’‘Open Arms’ salparà aquest dijous per continuar amb les faenes de rescat d’immigrants a la Mediterrània
No són famosos com el cantant Serrat, els actors Javier Bardem i Penélope Cruz o els entrenadors de futbol Valverde i Guardiola o l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, però ells també aporten el seu granet d’arena a la causa de l’ONG Proactiva. Són voluntaris de procedència diversa implicats en la posada a punt del vaixell almirall d’aquesta organització humanitària dedicada des del final de l’any 2015 al rescat de persones que escapen a través de la Mediterrània de la guerra, de la pobresa i de conflictes de tota mena.
Les tasques de manteniment, revisió i reparació del vaixell es duen a terme al varador de Borriana. Molts són els que han respost a la crida d’aquesta ONG, efectuada per les xarxes socials, per a portar a terme la posada a punt i poder salpar de nou divendres per a fer missions d’ajuda en alta mar i tractar de salvar vides de persones desesperades que fugen cap a Europa en pasteres i petites embarcacions precàries. A l’Open Arms estan llavant-li la cara i reparant la maquinària persones anònimes vingudes de diferents llocs. Junts treballen i conviuen a bord. Amb ells i amb el seu capità ha parlat eldiario.es. La polèmica i el drama del vaixell Aquarius ha avivat els sentiments de solidaritat amb aqueixos immigrants que es llancen a la mar i que es juguen la vida diàriament per un futur incert en aquesta riba del mar rica i opulenta.
Marc, el capità
Marc Reig, resident a Tarragona, és el responsable del “xafarranxo de combat” a bord. Ell, auxiliat pel primer oficial, Ricardo, un argentí molt capaç, és qui remena les cireres. Quan arribem estava fent-se una reunió de convivència i un descans a mitjan matí per a refer forces. Alguns voluntaris mengen i dormen en la mateixa embarcació; uns altres, residents en pobles de Castelló i València, van i vénen cada dia.
El vaixell s’ha fet famós per la recent causa judicial a Itàlia, quan les autoritats d’aquell país van paralitzar el vaixell i els van obrir una investigació. “Va ser totalment inesperat”, al·lega Marc Reig. “Estàvem acostumats a interrogatoris de més de quatre hores a la nostra arribada a terra ferma, en ports italians, amb immigrants a bord, però mai no vam pensar que passara la retenció de l’Open Arms”. Finalment la causa s’ha arxivat: “Ha imperat el seny”, afirma. “Necessitem tornar a eixir com més prompte millor”, argüeix el capità de la nau. Malgrat que tenen un altre vaixell, l’Astral, atracat a la Valetta (Malta), l’Open Arms és necessari per a patrullar aqueixa mar que està cobrant-se massa vides humanes.
L’Open Arms és un antic remolcador adquirit a la Corunya l’any passat i condicionat per a transportar fins un total de 400 persones. El vaixell disposa de dues tripulacions professionals que canvien cada mes i d’un grup de voluntaris (patrons de bots pneumàtics, rescatadors professionals, periodistes,…) que hi fan rotació cada quinze dies i que són assistits psicològicament si pateixen forts impactes durant aqueixes missions humanitàries. Els seus operatius consisteixen a localitzar barcasses amb immigrants gràcies a un centre de coordinació radicat a Roma, al radar del mateix vaixell o als albiraments d’avions d’altres organitzacions no governamentals. “Primerament embarquem els xiquets i les dones, la majoria d’elles han patit violacions, després pugem a bord els homes, els documentem l’edat i la nacionalitat, i els donem mantes i galetes energètiques. A molts cal dutxar-los amb aigua dolça i canviar-los de roba, perquè estan mullats de gasolina”. Normalment, després els desembarquen a la costa de Sicília o al sud d’Itàlia. Ara la situació, amb la formació d’un nou govern en aqueix país, pot variar.
Dilluns, al cap de tres dies de travessia, arribaran a Malta. Allí tractaran de continuar la seua tasca desinteressada, malgrat que molts governs penalitzen l’activitat de rescat que duen a terme organitzacions com aquesta amb seu a Badalona. Durant aquests anys han salvat milers de vides humanes. Hi ha anys que han rescatat de la mar fins 15.000 immigrants a la deriva en aigües internacionals. Borriana és ara sa casa, el seu refugi, provisional.
Guillermo, bomber valencià
Guillermo Hernández és membre de l’ONG valenciana Bombers del Món. Pertany al grup de rescat i busseig de l’Ajuntament de València. Ha agafat dies lliures per a ajudar a les tasques de manteniment i reparació del vaixell. El 16 de juliol s’incorporarà el seu company Pepe Medina a la tripulació del vaixell, ell ho farà en el torn següent en alta mar. Guillermo està orgullós de la faena solidària de la seua ONG: “acabem d’omplir un contenidor amb joguets, productes infantils i sanitaris i ho hem enviat amb un mercant fins a Turquia per atendre les necessitats del poble sirià”. Aquest matí s’encarrega de rascar el rovell d’una de les ximeneres del vaixell. “Ens hem oferit a la Generalitat Valenciana per a ajudar en el que siga en la crisi de l’Aquarius. Cal fer un colp de mà sí o sí”.
Alex, una voluntària d’Hamburg
Té 30 anys, Alex sap què du entre mans. Ha treballat en varadors, coneix els budells dels vaixells i el seu funcionament. Aquesta voluntària alemanya parla un castellà fluid i ha participat enguany en sengles operacions de salvament d’immigrants a la Mediterrània enrolada en el Seewatch 3. “Al gener vam salvar la vida de 880 immigrants en tres operacions davant les costes de Líbia”. Alex ha col·laborat amb Proactiva altres vegades. “Una vegada vam transbordar immigrants al nostre vaixell perquè l’Open Arms anava ple de gom a gom de persones”. Aquesta jove germànica recorda que han tingut uns quants conflictes amb la guàrdia costanera italiana i les patrulleres líbies.
Gabriel, experiodista
Gabriel Fernández juga a casa: és de Borriana mateix. És periodista, encara que ara treballa per a l’Ajuntament de Castelló en la secció d’esports. Té 44 anys i només va haver d’acostar-se fins al peu de l’escala del vaixell per a oferir-se al capità. La seua última comesa ha estat retallar amb una radial una reixeta de metall per a cobrir el motor i que es puga caminar per damunt seu sense cap perill. La passarel·la li ha quedat de cine. “La reacció ciutadana i institucional per la crisi de l’Aquarius ha estat molt positiva. Malta i Itàlia no poden actuar al marge de la llei i del dret humanitari”, denúncia. Gabriel està un dia a la coberta treballant de valent. “Els espanyols”, argumenta, “no ens podem posar moltes medalles. Fins fa poc a la frontera de Ceuta i Melilla passaven coses inacceptables i indignes”.
Fran, deu hores d’autobús
Fran té només 21 anys. Ni estudia, ni treballa. Va acabar fa un temps un curs de pastisseria. Es va assabentar per les xarxes socials que recaptaven voluntaris i no s’ho va pensar dues vegades. Va pujar a un autobús en la seua Granada natal i al cap de deu hores de trajecte es va presentar al moll on roman atracat l’Open Arms. Només ha demanat que li paguen, si pot ser, el bitllet de l’autobús. Està sense un clau, però és solidari i ha treballat temps arrere recaptant diners per a xiquets amb risc d’exclusió social a Andalusia.
Paula, artesana de Vila-real
És modista i participa venent els seus productes tèxtils en fires alternatives i medievals. A Paula Broch la va convocar un amic i es va sumar ahir a aquesta causa solidària. “Estic indignada amb el que ocorre a la Mediterrània i amb les polítiques europees de negar l’entrada a port i l’auxili a aquests refugiats econòmics”. Durant el matí ha preparat la coberta de proa per pintar-la després. Viu a pocs quilòmetres del port de Borriana, a la localitat veïna de Vila-real. Té dues filles de 16 i 27 anys i confia que el seu exemple els ajude a ser més solidàries si pot ser.
Carlos, el navarrés
Carlos Martí és oriünd de Pamplona, però és un bomber experimentat de Sant Sebastià. Ha arribat pel seu compte amb un altre col·lega. És un home molt hàbil. De moment ha dut a terme tasques de manteniment a la sala de màquines, ha adaptat motors, ha solucionat problemes d’enllumenat en el pont de comandament i ha verificat les conduccions d’aigua a l’interior del vaixell. Les seues vacances, reconeix, les passarà enguany al varador de Borriana. És un voluntari decidit que s’enrolarà en pròximes expedicions: “Rescatar persones dóna molta satisfacció, encara que també està la cara B de l’operatiu, que és quan es frustra. Llavors has de mastegar la tragèdia i pair el fracàs per la mort d’aqueixes persones”.
La seua tasca actual amb la granota de faena reparant el vaixell és tan important, diu, “com navegar per alta mar”. Prompte, anuncia, “eixiré a patrullar a mar oberta a la recerca d’immigrants desesperats en perill d’ofegar-se sense que ningú se n’apiade”. La faena els torna a tots amics. El café a mitjan matí és un bon aliat en aqueixes llargues jornades que es prolonguen el dia sencer.
