Rajoy no destina ni un euro al soterrament ferroviari de València ni al seu transport metropolità
Els Pressupostos Generals de l'Estat que ha presentat aquest dimarts el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, han suposat un autèntic pitxer d'aigua freda, no solament per a algunes de les aspiracions de València i de la seua àrea metropolitana, sinó també per al conjunt de la Comunitat Valenciana.
Una de les partides amb les quals tant l'Ajuntament de València com la Generalitat confiaven a aconseguir i esperaven com a aigua de maig era la destinada al finançament del transport públic metropolità.
En aquest sentit, el Consell va crear al llarg del passat any l'Autoritat Metropolitana del Transport en el qual s'integren totes les explotacions de transport públic de València (FGV i EMT principalment), requisit indispensable per a optar a aquesta ajuda estatal que subvenciona part del bitllet i la quantia del qual va en funció del número de viatgers.
En aquest cas, la Conselleria d'Obres Públiques va xifrar en 38 milions d'euros el que li correspondria a València. No obstant açò, finalment no hi ha hagut ni un euro per part de l'estat, mentre que Madrid rebrà 126 milions, Barcelona 108 milions i Canàries 25 milions.
Els comptes de l'Estat tampoc contemplen inversió per al soterrament dels accessos ferroviaris a València (canal d'accés per a l'arribada de l'AVE, soterrament de vies, nova estació subterrània i túnel passant per a donar eixida als trens), una mica més sagnant, si cap, tenint en compte que l'Ajuntament segueix pagant els 38 milions d'euros del crèdit que va demanar per a l'arribada de l'AVE a València, alguna cosa insòlit en la resta d'Espanya.
No obstant açò, Foment ha invertit 240 milions d'euros en un túnel per a connectar Atocha amb Chamartín (tercer dels túnels realitzats a Madrid) i destinarà enguany 773 milions per a l'entrada de l'AVE a Galícia.
D'altra banda, igual que en els últims anys, el Palau de les Arts tampoc ha rebut un tracte igualitari al dels seus competidors en la resta d'Espanya. Així, rebrà una aportació 600.000 euros (40.000 euros més que en 2016) enfront del Teatro Real de Madrid (9'39 milions), el Liceu de Barcelona (7'11 milions) o la Maestranza de Sevilla (1'68 milions).
El Corredor Mediterrani rep 187,7 milions
Així doncs, on han anat a parar el gruix dels 590 milions d'euros que rebrà la Comunitat Valenciana en inversions de l'Estat?
La gran majoria aniran a parar al Corredor Mediterrani, que acumula diversos anys de retard, i a diferents obres de millora i condicionament de carreteres i ports.
En concret, el Corredor Mediterrani es portarà 187,7 milions d'euros. D'ells, 56,7 milions aniran al tram Vandellós-València, mentre que la resta apareixen reflectides com a Línies Alta Velocitat Alce, sense especificar més.
D'altra banda, la renovació de vies entre Terol i Sagunt, una de les línies més deteriorades de la Comunitat, es porta 7 milions d'euros. No obstant açò, per al Corredor Cantàbric-Mediterrani
A més, el Govern invertirà 6 milions d'euros en línies ferroviàries en explotació a Alacant i 9,1 milions en línies de València.
Pel que fa a Carreteres, Foment invertirà 110 milions d'euros a la Comunitat. Entre les diferents obres previstes, destaquen l'accés sud al port de Gandia (5 milions), la millora de la A-33 al seu pas per la Font de la Figuera (13 milions), enllaç de la V-30 a la N-220 per a accedir a l'aeroport de València (3 milions), la variant de la N-332 a Sueca (8 milions) pas inferior de la CV-30 a Xirivella (5,6 milions) o tercer carril de la A-3 (2 milions).
Quant als ports, destaca una inversió de 25,5 milions d'euros per a generació de nous atraques i superfícies en el port de València, 4,5 milions en el port de Sagunt o 3,8 milions per a la dàrsena sud del port de Castelló.
La Marina Real de València tan solament rebrà una aportació per a adequació i manteniment d'1,1 milions, mentre el centre penitenciari Llevant II rebrà 28,1 milions d'euros per a reactivar les obres de la presó de Setaigües.
