El protocol de l'Es-Alert l'existència del qual nega Mazón està en poder de la jutgessa i establix que el seu enviament “és territorial”

“Qui falta al rigor i al protocol, si em permet, senyora Belarra, és vosté. No sé si coneix el protocol de l’Es-Alert, m’imagine que se’l deu haver llegit, no?. Perquè és impossible, perquè no existeix, no existeix protocol de l’Es-Alert”. El president del Govern valencià en funcions, Carlos Mazón, va tractar de deixar en mal lloc d’aquesta manera la diputada de Podem, Ione Belarra, durant la seua compareixença de dilluns en la comissió d’investigació del Congrés sobre la dana.

Tanmateix, és completament fals. El protocol d’utilització es va aprovar el 5 de desembre de 2022, consta de 10 pàgines i, tal com va informar elDiario.es, està en poder de la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la catàstrofe que va deixar 229 morts a la província de València. En concret, la providència de la magistrada del passat 28 de maig diu literalment: “Havent donat compte del protocol sobre el sistema d'alerta a la població de la xarxa d'alerta nacional (Es-Alert), rebut per correu electrònic del Jutjat, unisca's, i done's trasllat a les parts i al Ministeri Fiscal”. Es tracta d’un document del Ministeri de l’Interior que assigna a cada Centre de Coordinació d’Emergències autonòmic la responsabilitat de l’“enviament immediat” de l’alerta automàtica als mòbils si urgeix “protegir” la població.

Mazón afirma que el document no existeix, perquè és provisional i perquè no s’havia incorporat al Pla Especial davant el Risc d’Inundacions de la Generalitat. No obstant això, de la provisionalitat a la inexistència va un abisme. La prova és que durant el Govern anterior del Pacte del Botànic es van fer dos assajos de l’Es-Alert (l’un a l’Eliana i un altre a la comarca del  Baix Segura) precisament aplicant el que estableix aquest protocol.

A més, el Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat ha reconegut en un informe remés a la jutgessa de la dana que el Ministeri de l'Interior va impartir als seus tècnics fins a huit cursos sobre el sistema Es-Alert d'avís automàtic als mòbils de la població en cas de perill de catàstrofe.

Entre altres coses, el document indica que “la competència per a introduir alertes en el sistema és de caràcter territorial”. Mentre que l’enviament correspon als centres d’emergències de les comunitats autònomes, a la Direcció General de Protecció Civil del Ministeri de l’Interior li correspon assegurar-ne el “funcionament correcte” i la “disponibilitat contínua”.

A més, estableix que l’objecte del sistema “és enviar alertes rellevants a la població que estiga en zones afectades, o que es preveja que poden veure’s afectades, per situacions d’emergència o catàstrofe”, és a dir, es pot enviar de manera preventiva abans que es done la situació d’emergència, com va passar amb l’avís roig del 28 de setembre passat, o quan estiga produint-se amb l’objectiu de donar instruccions d’autoprotecció a la població.

El sistema, segons aquest protocol, “es basa en el principi de necessitat d’actuar per part de la població, d’acord amb el qual s’enviaran alertes rellevants quan els destinataris hagen de prendre mesures actives de protecció” i afig: “Les alertes susceptibles d’emetre’s ses a través d’aquest sistema hauran d’emmarcar-se en una emergència declarada o en curs de declaració en un nivell d’operativitat 1, 2 o 3 d’acord amb els paràmetres establits en el Pla Estatal General d’Emergències (Plegem). Excepcionalment, el sistema podrà usar-se per a emetre alertes la urgència i la criticitat de les quals aconselle una difusió ràpida entre la ciutadania, pel fet de considerar que aquesta difusió pot reduir l’impacte previsible de l’emergència, encara que no comporte l’activació d’un pla de protecció civil”.