El sou de Mazón, si dimiteix, arribaria a 94.000 euros en sumar el complement d’alt càrrec i de residència

El president del Govern, Carlos Mazón, va complir el 14 de juliol passat dos anys com a president de la Generalitat Valenciana. El seu nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana marca l’equador de la legislatura i una data clau per al líder del PP valencià: si per alguna qüestió deixara el càrrec, ja tindria dret a cobrar dos anys de retribució com a membre nat del Consell Jurídic Consultiu (CJC) per haver exercit el càrrec.

No obstant això, no serà a raó de 75.000 euros bruts a l’any, com s’havia difós fins ara en prendre com a referència el sou que va percebre l’expresident Francisco Camps en el seu últim any com a integrant de l’organisme, en concret, el 2018.

Tal com consta en el portal de transparència del CJC, les actualitzacions salarials aplicades des de llavors per a la presidència de l’organisme, els consellers i conselleres i la secretaria han elevat aquesta quantitat. Així doncs, en el cas dels consellers i conselleres, que és la funció que tindria Mazón, el salari seria de 86.862,36 euros bruts anuals, una quantitat que inclou un complement com a “personal d’alt càrrec”. Caldria sumar-hi la indemnització per residència a què Mazón tindria dret si mantinguera a Alacant la seua residència habitual, cosa que implicaria 7.300 euros més aproximadament. Així doncs, en total sumaria 94.162 euros bruts a l’any.

Tal com recull l’Estatut dels expresidents de la Generalitat Valenciana, si finalitzara la legislatura tindria dret a ser membre nat del CJC durant un termini de quinze anys i, per tant, a percebre aquesta quantitat (que aniria actualitzant-se amb el pas dels anys) durant aquest termini.

Els dos anys de sou com a conseller del CJC no són l’únic privilegi de què ja podria gaudir Mazón. A més, tal com recull l’article 3 de l’estatut esmentat, “el Consell de la Generalitat posarà a la disposició dels expresidents de la Generalitat els mitjans necessaris per al sosteniment d’una oficina de suport”, que tindrà els recursos següents: “Dos llocs de treball amb funcions d’assessorament i una plaça de conductor, que seran coberts a proposta de l’expresident i que dependran orgànicament de la Presidència de la Generalitat. El personal que ocupe els llocs esmentats tindrà la consideració de personal eventual i, si fora personal al servei de la Generalitat, quedaran en la situació administrativa que corresponga legalment”.

A més, podrà disposar d’“un local adequat per a la instal·lació de l’oficina esmentada, la dotació pressupostària per al seu funcionament ordinari i un automòbil del parc mòbil de la Generalitat”. El Consell de la Generalitat, “a través del departament competent, adoptarà les actuacions que calga per a preservar la seguretat personal dels expresidents, dotant-los dels serveis de seguretat que es consideren necessaris”.

Mazón, preguntat el 14 de juliol passat si ha “aguantat” en el càrrec després de la calamitosa gestió de la DANA per a obtindre la retribució, va exclamar: “No, per amor de Déu. Només la insinuació... Jo crec que ja està bé de fer la campanya als que utilitzen el dolor amb aquestes coses. Em sembla ja excessiu haver d’entrar en això”. L’oposició l’ha acusat de mantindre’s en el càrrec, malgrat els 228 morts provocats per la DANA, i la imputació de la cúpula política autonòmica que va gestionar aquesta emergència.

El president valencià va afegir: “Que jo sàpia, no hi ha cap sou vitalici. L’estatut dels presidents és el que està en vigor. En fi, no l’he creat jo, però no hi ha cap sou vitalici que jo sàpia. Aquests comptes són els que porta Compromís, jo no em dedique a portar aquests comptes. Els meus comptes són els de la reconstrucció”.