El TSJ tomba la taxa d’escombraries del PP de Bétera que imposava a quasi tots els habitatges la mateixa quota sense distinció

Anul·lada la taxa de recollida de residus aprovada per l’Ajuntament de Bétera, governat per la popular Elia Verdevio. La secció tercera de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha estimat el recurs de Compromís contra la taxa que el consistori estava obligat a aplicar per les lleis –estatal i autonòmica– de residus i d’economia circular. La sentència, a què ha tingut accés elDiario.es, considera que, amb el càlcul de la quota per part del consistori, del total de 13.169 habitatges de la localitat, 12.117 paguen la “mateixa” quantitat “sense fer cap distinció per metres quadrats, situació, nombre d’habitants o si generen residus per podes o no”. Es tracta d’una localitat de la comarca del Camp de Túria que té nombroses urbanitzacions.

L’alt tribunal autonòmic conclou que el càlcul de la taxa “resulta contrari als principis d’equitat i capacitat econòmica pel fet d’obviar totes aquestes circumstàncies”.

Així doncs, l’informe tècnic de valoració contenia uns “paràmetres excessivament generals sense tindre en compte cap circumstància que justifique l’aplicació de quotes diferenciades”. En definitiva, la taxa aprovada el 19 de febrer de 2024 incomplia el principi de “qui contamina paga” de la llei i de la directiva europea de residus.

“En el pla de la quantificació de l’import de les taxes per la prestació d’un servei o per la realització d’una activitat, el nostre ordenament jurídic es refereix al cost real o previsible del servei o l’activitat de què es tracte o, en defecte d’això, el valor de la prestació rebuda, magnituds que operen com a llindars màxims per a determinar aquell import”, explica la sentència.

“No hi ha dubte”, afig el TSJCV, que la “delimitació, el còmput o el mesurament dels residus, atesos els diferents factors que els generen, no és una opció”.

Per contra, “constitueix un element bàsic i previ” que “ha de tindre el reflex oportú” en la memòria financera o en l’estudi tècnic i econòmic, “a l’efecte de garantir no sols la determinació del cost, sinó els criteris d’imputació i distribució entre els ciutadans”, en relació amb els principis de capacitat econòmica, equivalència i proporcionalitat.

D’altra banda, el TSJCV retrau a l’Ajuntament de Bétera que fixara, “sense cap motivació”, la mateixa quota als habitatges i a alguns locals de fins a 1.000 metres quadrats (exceptuant establiments d’alimentació, restaurants, hotels o residències, entre altres). La sentència, que no és ferma, conclou que es desconeix “quina explicació té aquesta simplificació”.