Xàtiva arriba a un acord inicial per a recuperar 8.000 metres de sòl públic que es va immatricular l’Església en l’ermita de Sant Josep

L’Ajuntament de Xàtiva i l’Església han arribat a un acord inicial que estableix les bases per a la devolució dels 8.000 metres quadrats de sòl públic en el conegut com a Mirador del Bellveret que envolten l’ermita de Sant Josep, i que s’havia immatriculat la col·legiata de Santa Maria. Aquest principi d’acord, que permetrà que els terrenys tornen a la titularitat municipal, s’ha gestat gràcies a la “bona predisposició” mostrada per l’Església per a arribar a un enteniment, segons expliquen fonts municipals.

L’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, des del primer moment ha sostingut la voluntat d’arribar a una solució amistosa amb la col·legiata i l’arquebisbat. Aquest acord, afirmen, és el reflex d’aquesta política de diàleg i permet avançar en la resolució d’un conflicte patrimonial que s’estén dues dècades, evitant així qualsevol confrontació en els tribunals.

Així doncs, aquest acord inicial ha desembocat en l’aprovació del conveni transaccional en la Comissió de Foment esdevinguda dijous, i que és el primer pas institucional que ara ha de continuar per l’aprovació definitiva pel ple de l’Ajuntament i, posteriorment, la ratificació final del conveni per les parts implicades. Això implica que, per a l’oficialització i l’entrada en vigor de l’acord, encara passaran uns quants mesos.

Immatriculació de l’abat el 2004

L’origen de l’apropiació per part de l’Església s’origina amb la immatriculació d’aquests terrenys el 2004 per la gestió feta per l’abat de Xàtiva llavors, Arturo Climent Bonafé, a nom de l’Arquebisbat de València. Aquesta acció va inscriure la parcel·la, incloent-hi viaris públics que passen al costat de l’ermita de Sant Josep i que connecten amb el castell de Xàtiva, i part del Mirador Bellveret, a nom de l’arquebisbat. L’Església va arribar a llogar part dels terrenys a un restaurant situat també en la zona.

Aquesta immatriculació feta per l’abat es va poder executar aprofitant un privilegi que prové del franquisme i que equiparava l’Església catòlica amb l’Administració, i els bisbes amb notaris. En aquest sentit i, com que els terrenys que també toquen el conegut Mmirador Bellveret no figuraven a nom del municipi o d’un particular, es van inscriure en el Registre de la Propietat a nom de l’Església.

No obstant això, el consistori va fer nombroses obres al voltant de Sant Josep, incloent-hi la compra de part dels terrenys al clergat local ja el 1986 per a poder fer uns sondatges arqueològics, i des de llavors es van ampliar les actuacions en la zona. L’any 1995 es va instal·lar una escultura de Manolo Boix que ja s’ha convertit en la imatge emblemàtica d’aquest mirador.