La València que volem

La València que volem és la que no es ven. És la València pensada des del feminisme, és la que fa per a totes i tots un lloc acollidor on viure i conviure, on treballar i gaudir. Dissabte passat fins a 130 organitzacions ho van dir als carrers de la ciutat: cal altre model urbanístic, un que no especule amb el sòl ni les vivendes, un que tinga una mirada plural, participada i ecofeminista, que repense la ciutat cap al futur que ens mereixem.

Aquesta necessitat d'adaptar-nos al canvi climàtic i que ja estem fent amb les polítiques de mobilitat i de fer una València més verda amb la repoblació i la creació de nous espais verds, com el Parc central o , han d'anar més enllà. S'han de planificar posant al mig les persones i com volem viure. Per fer-ho possible ens cal una nova perspectiva urbanística. Per començar, cal treure l'urbanisme dels despatxos i també de les constructores, els bancs. Cal allunyar-lo d'aquells que miren l'horta i veuen solars, carreteres, viaductes, ports, ... és a dir, rendibilitat econòmica i cal apropar-lo a la gent i democratitzar-lo.

Després d'una legislatura on hem atès les emergències socials, ens endinsem en la legislatura de la transformació social i per això ens cal un gran pacte social que ha de partir de la gent i que ha de marcar un futur, l'únic futur possible: la València sostenible, la València dels barris i sobretot la València de les persones.

El feminisme té molt a dir en aquesta nova concepció de l'espai físic que compartim, com ho demostren els nous equips multidisciplinars que ja treballen des dels processos de participació, escoltant les distintes veus i necessitats. Per això, per aprofundir en esta matèria, des de Compromís crearem la primera càtedra d'urbanisme feminista, igual que vam ser pioneres en la d'economia feminista. Perquè la teoria és tan necessària com la seua aplicació a la vida quotidiana.

Mentre generem un corpus teòric que aprofundisca en les ciutats del futur, hem de traçar el rumb cap a eixa nova forma de relacionar-nos amb l'entorn. L'emergència climàtica no pot ser ignorada, perquè la gent més jove del planeta ens està reclamant, exigint que siguem responsables i que treballem de veritat pel seu futur.

La mirada ecofeminista a les ciutats és múltiple, diversa, participada, inclusiva, consensuada, però hi ha un marc que és indefugible: la sostenibilitat. Per això els models com Intu Mediterráneo o la ZAL són incompatibles amb eixe futur que volem. Per això la lògica de construir per a enriquir-nos ha de desaparéixer, per això, el turisme no ha de ser la nostra font de riquesa, per això, l'urbanisme ha d'estar supeditat al medi ambient...

Hi ha molt per fer, molt que pensar i decidir. Des de Compromís sabem que en esta legislatura hem d'abordar el model de ciutat, de ciutats i de vida que volem, amb una mirada llarga i amb molts ulls que l'enriquisquen. Per fer-ho real plantegem una oficina de planificació estratègica en l'alcaldia, un procés participatiu per establir un model on totes les reivindicacions que eixiren al carrer el passat dia 11 siguen repensades i en especial, volem fer del front marítim un tot, una connexió verda de la ciutat, de nord a sud i de la mar a la ciutat.

Perquè la València que volem, la decidim ara!