Meteocom. Una aposta per una bona comunicació climàtica?

Fa unes setmanes vaig assistir a la presentació de Meteocon, unes jornades que va organitzar À Punt per a millorar les maneres d’informar sobre el canvi climàtic, un excel·lent propòsit, en les quals participaven les cadenes de televisió autonòmiques de la Forta i altres entitats. En prou moments es va veure el biaix científic fisicista/meteorològic. Normal, la majoria dels participants eren meteoròlegs i de ciències ambientals i parlaven en els seus termes.

Crec que l’enfocament que és útil per a comunicar eficaçment ha d’estar basat en les ciències socials. Alguns dels intervinents esmentaven aquest camp, la cura dels marcs mentals i el llenguatge que s’empra, encara que eren molt puntuals. Ara bé, en lloc de començar de zero la investigació que es proposar de realitzar, es pot començar a aplicar investigacions i documents elaborats per experts sobre la comunicació climàtica que ja estan marcant una direcció fructífera. I es poden començar a aplicar en poques setmanes, mentre es continuen fent més investigacions.

El primer document que vull esmentar és d’Ecodes. Aquesta fundació promou la transició a una societat respectuosa amb la naturalesa. Va formar un grup d’experts perquè elaborara un informe que va publicar en 2019: Los Medios de Comunicación y el Cambio Climático. Decálogo de recomendaciones para informar sobre el cambio climático, un document molt útil que dona pautes amb molt de trellat. Tanmateix, em resulta sorprenent que aquestes pautes no s’usen sistemàticament en À Punt des de fa temps, pautes que es poden aplicar en pocs mesos. Atresmedia, present en l’acte, signà el dit document en el seu moment, però, en canvi, no l’aplica, un exemple clar d’ecopostureig o maquillatge verd, com el d’alguns patrocinadors de les jornades. Per exemple, el punt 9 del document diu: «Connectar el canvi climàtic amb els fenòmens meteorològics extrems». Aquest estiu hi ha hagut cinc onades de calor i en l’Oratge d’À Punt, probablement el programa més vist de la cadena, els presentadors sempre han comentat que tantes onades de calor no són normals, però jo no he escoltat cap atribució específica al canvi climàtic. Si abans una onada de calor podia ser normal, entre les cinc alguna si que serà, segur, atribuïble al canvi climàtic. Segons aquesta pauta, s’hauria d’haver esmentat la probabilitat del fet que alguna de les onades de calor fora atribuïda al canvi climàtic, no? Per què no s’ha fet?

A voltes es té esperança que la divulgació científica tinga impacte en la població. Ara bé, tot i ser un camí important, la majoria de la gent no sap de ciència ni, desgraciadament, s’interessa per la ciència. I menys de la climàtica. No sap de la influència dels ppm de C02 en l’atmosfera, per posar-ne un cas. He parlat amb persones que han fet propostes a À Punt sobre el canvi climàtic i la resposta ha sigut que això pot fer perdre audiència. Ha de ser així? No necessàriament. Igual cal aplicar la creativitat per a guanyar audiència amb aquest tema.

Un cas paradigmàtic reeixit en el món audiovisual és el de Javier Peña, autor dels vídeos virals Hope, en pie por el planeta, que té més visualitzacions dels seus vídeos que totes les ONG mediambientals espanyoles juntes. Evidentment, no és un format aplicable a la TV; per això caldrà ser creatius. Una cosa que ell fa és identificar causes del canvi climàtic i, alhora, les solucions. De fet, un projecte que està desenvolupant Hope, la serie, és la primera docusèrie mundial que explica què cal canviar en la societat i en l’economia per a mantenir un clima benigne per a la vida en general i la humana en particular. Pot semblar una cosa lògica, però, segons la tesi doctoral sobre filmografia del canvi climàtic que va presentar en 2015 el Dr. David Vicente no existia res semblant en tot el món. Si Javier Peña, una persona sola, ha sigut capaç de crear vídeos virals i ara està elaborant la primera docusèrie mostrant solucions, què no serà capaç de crear À Punt amb tots els recursos tècnics i humans que té?

Per això, insistisc en la creativitat i en la voluntat. La divulgació del canvi climàtic s’ha quedat molt circumscrita en temes d’educació mediambiental i divulgació científica climàtica que, tot i que són importants, no són suficients per al repte que significa la crisi climàtica per a la humanitat.

La segona entitat que ha fet investigacions amb recerques de comunicació climàtica basades en evidències és Climate Outreach. Aquesta entitat britànica fa investigacions de psicologia social i lingüística que donen pautes de com fer narracions basades en valors i identitat perquè la gent no sols es consciencie, sinó que comence a canviar d’estil de vida i adopte decisions de conductes benignes per a mantenir el clima, en l’àmbit individual i col·lectiu. Per què À Punt no les utilitza?

Recorde haver llegit en un informe de Climate Outreach que és un problema quan es donen notícies en TV sobre el fet que les temperatures hivernals són més altes del que és normal, les imatges que solen traure és de gent en la platja, passant-s’ho bé. Quina és la qüestió?: que l’audiència relaciona inconscientment «canvi climàtic» amb «notícies agradables», quan ho hauria de relacionar amb un problema. En els dies de les festes de Nadal he vist en À Punt més d’un informatiu en què la reportera parla de «bons temps» amb gent banyant-se en la mar.

Climate Outreach fa prop de vint anys que es dedica a fer investigacions basades en metodologies socials per a trobar quines són les maneres més efectives d’influir en la població i que es facen canvis d’estil de vida. Fan estudis basats en evidències de com reaccionen determinades audiències a determinats missatges. Perquè no es tracta simplement de donar informació. La informació, per si mateixa, no fa canviar conductes. Informar del fet que el tabac és perjudicial no fa que la gent deixe de fumar. Es tracta que la població, les empreses i les institucions polítiques canvien la seua actitud, i, en conseqüència, facen un trànsit a un sistema respectuós per a mantenir l’estabilitat del clima. La dificultat és que és fer relats té una laboriositat i complexitat diferent que simplement donar dades. En canvi, aquesta nova manera de comunicar té una influència moltíssim més gran en les maneres de viure de la població i de retruc en el sistema social econòmic, que al final, és el que cal per a frenar el canvi climàtic.

Aquest article és una contribució per a portar l’atenció a una àrea que es toca puntualment en la comunicació del canvi climàtic. Es tracta d’esbrinar quin llenguatge, quins marcs mentals són els més apropiats, no sols per a conscienciar, sinó un pas més enllà, perquè la població, inclosos l’empresariat i els governants, s’impliquen en canvis d’estil de vida. Perquè no es tracta sols d’informar sobre el canvi climàtic, sinó d’influir decisivament a transitar a una societat que reduïsca considerablement el consum de combustibles fòssils, incremente les energies netes i augmente la qualitat de vida.

Desitge que el projecte de Meteocom no siga com deia Napoleó: «Quan vull que un assumpte no es resolga, ho encarregue a un comité». À Punt té l’oportunitat de ser pionera a ajudar a fer els canvis de percepció que calen per a conservar el clima i continuar gaudint de la nostra terra. A més, seguirà el mandat de les Corts Valencianes quan van declarar l’emergència climàtica, amb la qual cosa ens estaran fent un servei públic de total qualitat.