Carlos Galiana, president de Junta Central Fallera: “Està damunt la taula que puga haver-hi faller major”

Carlos Galiana va assumir les competències de Cultura Festiva i, per tant, la presidència de la Junta Central Fallera (JCF), el 28 de febrer del 2020 en substitució de Pere Fuset, que va deixar temporalment les seues funcions per centrar-se en la seua defensa per la causa de l’accident de Vivers.

Tan sols 10 dies després, va ser cridat al Palau de la Generalitat, on el president del Govern valencià, Ximo Puig, li va comunicar la suspensió de les Falles per la irrupció de la pandèmia de la COVID-19. Des de llavors, juntament amb el món faller, ha recorregut una llarga travessia pel desert que ha durat dos anys en què s’ha afrontat uns quants ajornaments de la festa, els sectors associats de la qual han sigut durament colpejats per la crisi, fins a arribar per fi a l’escenari actual, en què seran les primeres festes populars d’Espanya a celebrar-se amb relativa normalitat.

Faller de trajectòria dilatada en la comissió Sevilla-Dénia (Russafa), Galiana recorda els moments més durs dels seus dos anys de gestió, confessa que sent una mica de “vertigen” i “preocupació” davant la resposta dels milers de visitants que s’esperen quant a l’ús de la màscara i comenta els reptes que ha d’abordar la festa amb vista al futur.

Des que va agafar la responsabilitat de la Regidoria de Cultura Festiva i la Presidència de la Junta Central Fallera (JCF) li ha tocat afrontar la irrupció d’una pandèmia en plenes Falles, ara fa dos anys, i uns quants ajornaments, fins que per fi sembla que es podran a celebrar amb relativa normalitat. Com ho ha portat?

Bé, jo sempre dic que, com a servidor del públic, està molt bé estar quan tot va rodat, però evidentment, quan les coses no venen ben donades és quan més ha d’estar un treballant. De totes maneres, sí que hi ha hagut abans altres celebracions com ara carnestoltes, però sembla que les Falles sempre se les mira amb lupa. Jo estic molt feliç amb les Falles de setembre, però sobretot estic feliç d’escoltar altres estaments posar en valor el comportament que hi hagué en les Falles de setembre. Crec que va ser la cosa més positiva, que tothom va veure aquesta responsabilitat del món faller. A veure si aquestes festes són com més normals millor.

I en aquest període de dos anys, quin ha sigut el moment més complicat?

Jo crec que els moments més durs van ser els inicials, aquell 10 de març amb la reunió en el Palau de la Generalitat en què un no donava crèdit a allò escoltava, perquè hi havia un rum-rum, però cada decisió es prenia amb la informació que hi havia en aquell moment i feia 10 dies que s’havia dit que això era una grip, que estava a la Xina, després a Itàlia... llavors els primers moments van ser molt durs, perquè no tens un referent a qui telefonar, a qui preguntar què es va fer en una situació semblant. Per a altres coses del dia a dia, sempre pots preguntar als presidents anteriors de la JCF, al meu company Pere Fuset o a Paco Lledó i Félix Crespo, amb qui tinc bona relació. Però ací no hi havia cap precedent i de la nit al dia va ser guardar les falles, ficar-les en Fira València, incinerar la part de la Meditadora que no es podia desmuntar... van ser moments molt caòtics, molt dolorosos i de molta soledat, perquè en aquell moment informar la gent de tot això amb la poca informació que hi havia era molt dur. Després també va ser dur el primer ajornament, perquè pensàvem que serien quatre mesos, però vam veure que no, que la dimensió del problema era mundial.

Preocupa ara la imatge que es puga donar i les repercussions sanitàries per la quantitat de gent que pot vindre amb ganes de viure la festa després de dos anys d’aturada?

Les Falles de setembre van ser eminentment locals i el punt de mira va estar en el món faller i es va demostrar que sí que es va comportar. Ara aquestes festes han perdut aquesta part tan localista i no crec que es puga atribuir al món faller el que passe o deixe de passar. També és cert que estem ja dos anys en pandèmia, alguns tenim tres dosis de la vacuna, els xiquets estan vacunats. Arriba un moment que la gent té ganes, però no el món faller, la societat en general té un límit. Igual que van ser les primeres festes a anul·lar-se, són les primeres a tornar amb una certa normalitat i la gent ja té ganes d’eixir. Com a Administració ens preocupa, però jo crec que hi ha una part de responsabilitat individual. A ningú hem d’explicar-li ja què significa aquesta pandèmia, quines conseqüències pot tindre, on es pot portar la màscara, on no. Ja tenim dos anys d’aprenentatge. Llavors es viu amb una mica de vertigen. D’una banda, amb la il·lusió de veure la gent al carrer, il·lusionar-se, però també amb la preocupació que, per favor, hi haja prudència i responsabilitat, que es facen les coses bé, però no sols el món faller, sinó la societat en general.

Es veu bastant gent sense màscares en les mascletades, malgrat és que obligatori portar-ne en actes multitudinaris. Quin missatge llançaria a aquestes persones que no segueixen la norma?

Doncs, a veure, la taula de seguiment ha treballat molts mesos amb la Conselleria de Sanitat per arribar a aquestes Falles i al final vam arribar a acords i els acords són per a complir-los i la normativa també és per a complir-la. Jo apel·le a la prudència i a la responsabilitat, però també a l’acatament de les normes, perquè gràcies a això tenim les Falles que tenim. L’ús de la màscara és obligatori, la Conselleria anuncia la norma i és un acord a què hem arribat per tindre mascletades. A més de la responsabilitat individual, tens un compromís amb la resta de la societat. Llavors, la gent que hi vaja que sàpia que ha de portar la màscara i el que no vulga posar-se’n, que no hi vaja, li ho demane per favor.

Dins d’aquest al·luvió de gent que s’espera, un dels punts sensibles que s’ha tractat de protegir és la Llotja. Creu que les mesures que s’han previst seran suficients?

Sí, el company Aarón Cano, que és el que s’ocupa de tot el tema de seguretat, ja ha dit que hi haurà presència policial per a controlar la zona. Jo crec que cal protegir els tres béns (la Llotja, el Mercat Central i l’església de Sant Joan del Mercat) i veurem enguany com funciona amb aquestes patrulles policials, jo crec que són necessàries. Al final les Falles són unes festes d’excessos, es fan al carrer amb més de 300 comissions que impliquen més de 300 festes pertot arreu. Llavors és complicat, però també cal apel·lar a la responsabilitat, no és que no s’haja orinar en la Llotja en Falles, és que no s’ha de fer cap dia de l’any, ni en la Llotja ni en cap altre lloc de la via pública. De fet, el meu company Sergi Campillo redoblarà els urinaris que s’instal·laran als carrers amb uns models nous que cobreixen més demanda i es gastarà més diners que mai en neteja.

Hi haurà novetats o canvis en algun dels actes?

No, en el tema de l’Ofrena, com que la plaça de la Reina continua en obres, és impossible recuperar els itineraris habituals. Vam tindre la novetat de començar el calendari pirotècnic, un sector que ho ha passat molt malament, amb una cordà de Paterna. Però és cert que no són aquestes unes Falles per a inventar res. Crec que hi ha coses a canviar, però no m’he pogut asseure encara a veure-ho detingudament i en aquests moments, després de les Falles de setembre i de nombrosos problemes urgents que hem hagut d’afrontar, com les ajudes als sectors més afectats o la sagnia de 10.000 fallers menys del cens, no hi hem tingut el temps necessari. Per exemple, per la professió mateixa que té un, crec que caldria fer una volta a l’Exaltació, però aquest no era el moment de fer-ho, perquè bastant vam haver de lluitar perquè es poguera fer i perquè les falleres majors i la cort pogueren pujar sense màscara. Llavors ho analitzarem tot amb vista a les pròximes Falles, veure què es pot millorar, què ha funcionat i què no, i a partir d’ací prendre decisions.

I en els actes de la setmana fallera té ja algun possible canvi al cap?

És complicat, a mi m’hauria agradat el tema de la jornada matinal de l’Ofrena, crec que alleujava bastant els horaris, però també és cert que les falles del centre es veien bloquejades matí i vesprada. Al final jo sempre dic que l’assemblea de presidents és sobirana, però crec que era una bona idea. O l’avançament de l’hora de la cremà, que al final sí que s’ha acceptat. Al final els fallers han de decidir què volen per a la festa, i la setmana fallera en concret és molt difícil de canviar, perquè està tot molt encotillat.

Va eixir a la llum fa uns dies la petició d’una fallera que volia desfilar amb la seua núvia amb saragüells i jupetí), Podrà fer-ho, malgrat el reglament faller que, sobre el paper, ho impedeix?

En primer lloc és que no ha arribat cap petició oficial a la JCF. En segon, no serien ni les primeres ni les últimes que desfilen amb indumentària que s’associa als xics, ja n’hi ha hagut casos. Em consta que hi ha persones transsexuals que ixen amb la roba que consideren adient. De totes maneres, a vegades som molt donats a pensar que les xarxes socials són el mecanisme adequat per a preguntar al president de la JCF, i no és el cas, perquè moltes vegades no puc llegir-ho tot. D’aquest cas concret sabem el que s’ha publicat en els mitjans. De totes maneres, la base està en el reglament faller, que cal llegir-lo amb els ulls de l’any 2002, quan es va actualitzar. Per exemple, prohibeix a les dones portar indumentària masculina, però no als homes portar indumentària femenina. Ara estem en un procés en què la majoria dels presidents ha decidit canviar el reglament mitjançant un congrés faller, s’han aprovat les normes per a començar a canviar aquest reglament i s’haurà d’escriure un reglament amb els ulls del 2022 i amb més obertura a l’hora de fer modificacions. No pot ser que cada vegada que calga canviar alguna cosa s’haja de convocar un congrés. Però no solament això, tot el tema informàtic, xarxes socials, no està detallat, hi ha un munt de coses a canviar per fer un reglament amb ulls del 2022.

Quin consell donaria llavors a aquesta xica pel que ha de fer?

En primer lloc, que les comunicacions amb la JCF vagen per les vies adequades, perquè, si vol que li conteste, necessite saber la seua realitat. Jo no puc sobre la base d’un tuit que ha posat la realitat del que està passant. De fet, la falla no ho sabia tampoc, perquè vaig parlar amb els seus representants perquè m’ho explicaren, per si havia de prendre una decisió, i ells tampoc ho sabien. Al final no em van presentar cap qüestió i així és difícil buscar solucions. Tot i així, si hi ha un problema real pel reglament, em consta que ja hi ha persones que s’identifiquen amb un altre gènere i han eixit vestides amb saragüells. Ací no hi ha policies d’indumentària fallera, ningú se l’ha sancionat en els últims anys per la roba.

Com es redactarà aquest nou reglament?

Quan passen les Falles, es votarà la constitució de cadascuna de les tres taules de treball del Congrés. Una d’aquestes formada per 25 persones elegides per les comissions redactarà l’esborrany del reglament. Sobre aquesta base es podran fer al·legacions o esmenes. Una altra taula formada per 15 persones organitza el funcionament del congrés. I una tercera taula s’encarregarà de la logística perquè es puga celebrar el congrés.

A la taula que redactarà l’esborrany, se li ha donat cap consell sobre articles que hauria d’actualitzar, com el que comentàvem de la indumentària?

No, una de les condicions de la negociació per a fer el Congrés és que jo com a president no triaria ningú de la taula. No havíem de tindre presència política directa en les taules de treball. Jo no donaré directrius polítiques, perquè al final el món faller s’ha de regir pel món faller. A mi al capdavall això em preocupa més com a polític que com a faller. A mi, si decideixen, per posar un exemple, que la cremà ha de ser el tercer dilluns de març, doncs el món faller és qui ha de decidir-ho i aprovar-ho. Com a faller, jo preferisc el 19 de març, com a polític, doncs el que decidisquen els 100.000 fallers.

Quins aspectes estan damunt la taula que podrien incloure’s en el Congrés?

Doncs, està damunt la taula això del tercer dilluns de març, està damunt la taula que puga haver-hi un representant masculí a escala municipal, és a dir el tema del faller major. L’altre dia en l’assemblea infantil que vam fer els xiquets demanaven que volien tindre un representant masculí, siga faller major infantil, president infantil o el nom que se li vulga donar. Igual que si ara hi ha 12 xiques de la cort que hi haja sis xiques i sis xics. El que passa és que ací hi ha molt a parlar, perquè si mantenim les 12 xiques de la cort i posem 12 xics més, parlem de 24 xiquets i 24 xiquetes i altres tants en el cas dels majors, més els quatre representants, dos d’infantils i dos de majors. Al final serien 52 vestits i 52 persones a qui cal moure, amb el que això comporta en el terreny logístic. O si simplement volem un faller major infantil amb sis xics i sis xiques en la cort. Perquè tot això és el que aquest grup de treball ha d’ajuntar-se amb tothom i redactar. Potser eixirà o potser no i després qui vulga pot presentar esmenes.

Si tirara avant la creació d’aquesta figura de faller major en el reglament, seria també d’aplicació en totes les comissions falleres?

Sí, al final el reglament intern de cada comissió no hauria d’anar en contra del reglament faller.

Pel que fa al tema de la indumentària que hem comentat una mixa, eliminar aquesta cotilla de gènere també s’abordarà?

Sí, però de totes maneres, el reglament no és alié a la resta de lleis superiors que hi ha. No es pot redactar, per posar un exemple, un reglament si no hi ha un llenguatge inclusiu perquè l’utilitzem per norma a l’Ajuntament. No pots redactar un reglament que vaja en contra d’una llei d’igualtat que tenim en vigor. Tampoc pots anar contra una llei pressupostària, o contra una ordenança de domini públic. Per això dic que hi ha una part que és estrictament fallera, però no pots discriminar ningú en un reglament.

Després d’aquests dos anys tan durs de pandèmia, es plantegen augmentar les subvencions a les comissions falleres o als sectors més afectats?

Només pel que fa a falles, sense comptar el 2020, en què vam pujar les ajudes un 37,5%, en aquest últim any hem posat 5,4 milions d’euros. Veurem com funcionen aquestes Falles i després prendrem les decisions adients. Per al 2023 no està decidit encara, depén del pressupost municipal i de moltes variables si tornem al 30%. Cal fer una reflexió profunda i a partir d’ací prendre decisions. Jo sé que la cosa més populista és dir que donarem no sé quant, però és que això no funciona així. Nosaltres hem donat molt a les falles i, si veiem que cal ajudar més, jo crec que aquest Govern ha secundat molt les falles en aquests temps de pandèmia, però hi ha molts sectors més i moltes necessitats més.