Carmen Agulló, Josep Iborra (a títol pòstum) i l’Arxiu de la Democràcia, premis Vicent Ventura 2024

Els premis Vicent Ventura 2024, any del centenari del naixement del periodista i polític valencià, seran atorgats a la historiadora Carmen Agulló, l’assagista Josep Iborra (a títol pòstum) i l’Arxiu de la Democràcia d’Alacant. El premi consisteix en una ceràmica de Xavier Montsalvatje. Enguany, la concessió dels guardons coincideix amb un seguit d’iniciatives per a commemorar el centenari.

L’acte de lliurament es celebrarà el dia 26 d’abril, a les 19 hores, a l’Aula Magna del Centre Cultural la Nau de la Universitat de València.

El jurat del premi està format per representants de la Universitat de València, la Universitat Jaume I, CCOO, Intersindical Valenciana, UGT, la Unió Llauradora i Ramadera, la Unió de Periodistes Valencians i per persones que varen mantindre una estreta relació amb Ventura, com ara la seua neboda, Anna Aguilar Ventura, els professors Ramon Lapiedra i Àngel Llàcer, el filòleg Vicent Pitarch, l’escriptor Alfons Cervera, la periodista Rosa Solbes i l’assagista Francesc Pérez Moragón.

Carmen Agulló

Carmen Agulló Díaz (Xinzo de Limia, Ourense, 1957) és llicenciada en Psicologia i doctora en Ciències de l’Educació per la Universitat de València. En la actualitat és professora del Departament d’Educació Comparada i Història de l’Educació. Exerceix la docència en les facultats de Ciències de l’Educació i de Magisteri.

Les seues investigacions se centren en la història de l’educació de les dones; la història de l’educació al País Valencià, en especial durant la Segona República i el franquisme; la utilització de noves fonts en la investigació històrica, i la recuperació del patrimoni històric-educatiu.

Entre les seues publicacions destaquen les monografies ‘Las maestras de la República’ i ‘Mestres valencianes republicanes’, així com nombrosos articles en revistes especialitzades de prestigi.

Agulló ha estat membre de l’organització a Gandia de set edicions de les Jornades d’Història de l’Educació Valenciana, i de les XXII Jornades d’Història de l’Educació a València.

Fundadora i primera presidenta de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida, és, en l’actualitat, presidenta de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana (filial de l’Institut d’Estudis Catalans).

Ha participat en el documental ‘Las maestras de la República’, guardonat amb un Goya (2014), i ha rebut, entre altres, el premi de la Federació de Dones Progressistes per la seua contribució a la recuperació de la memòria històrica (2007), el Joan Baptista Basset d’ACPV (2010) i el premi a la trajectòria individual d’Escola Valenciana (2016).

Josep Iborra

En la figura de Josep Iborra, el jurat del premi també ha volgut posar en valor el treball de la viuda i els fills d’aquest intel·lectual valencià, que va morir en 2011. Des de llavors, han treballat en l'edició de textos inèdits d'ell, en curs per publicació per la Institució Alfons el Magnànim.

Nascut a Benissa el 1929, es va llicenciar en Filosofia i Lletres, i en Dret, a la Universitat de València. Va publicar, entre altres, ‘Fuster portàtil’ (premi Joan Fuster de 1982), ‘Inflexions’ (Bromera, 2004, premi d’Assaig de la Ribera Alta) i ‘Breviari d’un bizantí’ (Arola Editors, 2007).

A partir de la seua mort, la seua dona, Joana Posadas, i els seus fills (Enric –professor i escriptor–, Maria Eugènia –professora i música– i Joaquim –arquitecte i professor–), varen indexar i organitzar els seus manuscrits de molts anys, que tenen un gran valor cultural.

Iborra va ser vicedirector de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de València, dirigit per Manuel Sanchis Guarner. Igualment fou l’autor d’una tesi doctoral sobre Joan Fuster.

Arxiu de la Democràcia

L’Arxiu de la Democràcia d’Alacant té per objectiu recollir, organitzar i difondre la memòria documental de la lluita per la democràcia en Espanya. Es tracta d’una entitat creada per la Universitat d’Alacant ara fa vint anys, i s’ha convertit en un dels projectes més emblemàtics de la institució acadèmica.

En els nombrosos fons i col·leccions, en la base de dades, publicacions, exposicions, actes, portals temàtics... apareixen els testimonis documentals i gràfics relacionats amb l’activitat política, econòmica, social i cultural d’Alacant, o realitzats, sobretot per alacantins, en els anys de la Transició i de la consolidació democràtica.

Una de les darreres i més importants donacions ha estat la documentació fins ara desconeguda del polític republicà Juli Just, que després de dos anys ja es troba organitzada, digitalitzada i descrita.