Catalá estudiarà reubicar els Mercats de l’Horta, malgrat l’aval de Competència i estar en zones que manquen de mercats municipals

L’alcaldessa de València, María José Catalá, manté la idea d’eliminar en un primer pas els Mercats de l’Horta que, amb l’aprovació de l’ordenança específica corresponent, va habilitar l’anterior Govern municipal de Compromís i el PSPV, i en segona instància estudiarà noves ubicacions per a les parades de fruites i verdures que s’instal·laven setmanalment a Castellar, Malilla, Benimaclet i al costat del Mercat de Colom de València.

I això, malgrat l’informe de Comissió de Defensa de la Competència, organisme de la Generalitat Valenciana, que, tal com va informar aquest diari, avala el funcionament d’aquests mercats de proximitat. Segons el document, “la seua creació, a més de la persecució dels fins i els objectius de sostenibilitat que inspiren la intervenció normativa, suposa un incentiu per a la competència tant per la banda de l’oferta, en augmentar el nombre d’operadors a què el consumidor pot dirigir-se per a l’adquisició dels productes agroalimentaris en general i, en la modalitat de venda directa, en particular, com per la banda de la demanda, a causa del potencial increment de la demanda que suposa la celebració periòdica de mercats de venda no sedentària, ara també respecte dels productes agroalimentaris de venda directa”.

El portaveu de l’equip de Govern municipal del PP i de Vox, Juan Carlos Caballero, va explicar divendres que, després de les eleccions passades, es va obrir un expedient per a eliminar els Mercats de l’Horta que s’ha de tancar i que posteriorment es buscaran altres solucions: “S’estudiarà en quins llocs es poden instal·lar on no hi haja mercats municipals, com per exemple és el cas de Castellar i al mateix temps hi haja demanda, de manera que es puga ajudar els productors locals alguns dels quals s’havien queixat perquè no podien accedir a vendre en aquests llocs”. Crida l’atenció que tampoc Benimaclet ni Malilla tenen mercats municipals i que el de Colom està majoritàriament dedicat a l’hostaleria.

Precisament, divendres diverses organitzacions agràries van signar un manifest de defensa dels Mercats de l’Horta en què demanen que es mantinguen. En una carta dirigida a l’alcaldessa Maria José Català, deu entitats demanen que establisca una via de diàleg amb l’associació de productors d’aquests mercats, les associacions veïnals i les organitzacions professionals agràries, per a garantir la continuïtat, obrint-se al trasllat d’algun dels mercats existents.

La missiva està signada per la majoria de les organitzacions agràries: Unió Llauradora i Ramadera, Coordinadora Camperola del País Valencià (CCPV-COAG) i la Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA-PV). També la signen grups agraris com l’Associació Per l’Horta, Mundubat, Justícia Alimentària, Fundació Assut o el Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional (CERAI) i els principals grups ecologistes valencians: Acció Ecologista-Agró, Ecologistes en Acció de València i Greenpeace.

Les entitats signants, “davant la controvèrsia suscitada per la posada en marxa d’iniciatives de mercats de productors a la ciutat de València” recorden que la preservació de l’horta de València ha de ser un objectiu prioritari per al Govern de la Generalitat, la Diputació de València i els ajuntaments, i en concret per a l’Ajuntament de València. La preservació de l’horta, segons les entitats signants, requereix “assegurar la viabilitat econòmica de les persones que la treballen i la mantenen”, però la continuïtat de les explotacions agràries està amenaçada “pels preus baixos que es paguen per la producció local i la falta consegüent de relleu generacional”.

Recorden que el paisatge de l’horta “és de parcel·les menudes que tenen més dificultats per a competir en un mercat globalitzat” i que la protecció de l’horta “ha d’estar compensada amb ajudes econòmiques a la producció i altres accions que garantisquen la seua viabilitat”.

Les entitats recorden que la creació de mercats de carrer de venda directa per l’anterior Govern municipal va ser una resposta a les demandes de part del sector agrari i de les associacions veïnals, especialment en els barris que no disposen de mercats municipals com és el cas de Malilla, Benimaclet i Castellar-l’Oliveral. Els mercats setmanals són una oportunitat perquè els productors i productores venguen els seus productes sense intermediaris, fet que els ajuda a donar-se a conéixer i a millorar la rendibilitat de les seues explotacions. Recorden que “el fet que aquests mercats siguen setmanals i no diaris els fa més apropiats per a poder combinar la faena en el camp amb aquesta activitat de venda puntual”.

A més, afirmen que no és admissible que aquesta tradició de venda directa “que Jaume I va fixar en els Costums, Privilegis i Furs de la Ciutat i el Regne de València puga ser acusada de competència deslleial”, com recentment ha confirmat l’informe de la Comissió de Defensa de la Competència de la Generalitat Valenciana.

Sindicats i associacions conclouen reivindicant “la importància i oportunitat de mantindre, i fins i tot incrementar, els Mercats de l’Horta de València que se celebren setmanalment a Malilla, Benimaclet, Castellar i al costat de l’antic Mercat de Colom”, a pesar que també consideren que l’actual disposició d’algun dels mercats i part dels condicionants dels permisos de venda són millorables, però en tot cas reclamen que s’aposte per corregir les deficiències des del diàleg amb els productors dels mercats. Respecte al possible canvi d’ubicació d’algun dels mercats, recorden que hi ha altres barris de la ciutat en què hi ha una demanda veïnal d’aquests mercats setmanals i que podrien estar interessats a acollir-los, com per exemple a Campanar.