Missa per Franco el 20N a Simat: polèmica pel que permet la Llei de concòrdia del PP i Vox

Quan una persona mor, els seus familiars i pròxims solen celebrar en la seua parròquia una missa de sufragi, és a dir, una cerimònia per a ajudar la seua ànima. Aquestes misses se celebren després de la vigília de vetla, al cap de set dies dels funerals o fins i tot cada any, com passa en el cas del dictador Francisco Franco, malgrat que hagen passat 50 anys de la seua mort. Aquestes celebracions continuen sorgint en diferents punts del territori espanyol.

L’últim cas conegut al País Valencià és la missa que se celebrarà en la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Simat de la Valldigna dijous 20 de novembre, coincidint amb el 50 aniversari de la defunció del dictador. La missa, anunciada en el full parroquial, també inclou el nom del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, executat el mateix dia del mateix mes, però 39 anys abans. Al País Valencià, segons la Fundació Francisco Franco, també hi ha prevista una altra missa aquest dia a Alacant, encara que no s’ha especificat el lloc.

En el cas de Simat, sembla que una persona té com a costum sufragar una missa en aquesta data cada any, i enguany ha tornat a fer-ho. No obstant això, encara que siga una pràctica repetida, continua sent un acte que genera sensibilitat i rebuig entre les víctimes del franquisme.

El president del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica de la Comunitat Valenciana, Matías Alonso, ha assegurat que aquesta mena de misses vulnera la Llei de memòria democràtica, “que prohibeix expressament qualsevol acte públic que exalte i homenatge la dictadura i personatges que van participar en el colp o van defensar els seus valors”.

A més, Alonso adverteix que aquestes misses representen “un exemple dels conflictes que pot generar la hipòcrita Llei de concòrdia de PP i Vox, a què podrien acollir-se, perquè no especifica res, mentre que la llei estatal sí que prohibeix aquests actes amb claredat”. El portaveu memorialista afig que “aquests homenatges contraris a la Constitució estan emparats pel nacionalcatolicisme en espais que haurien de ser de tots, com les parròquies finançades amb diners públics”, i conclou que “la mal anomenada Llei de concòrdia s’ha creat precisament per al contrari: per a generar conflicte amb la llei estatal”.

Pel que fa a la posició de l’Església, Alonso afirma que “hauria d’evitar aquests actes anticristians, honrant genocides i persones que, després de guanyar la guerra que van provocar, no van portar pau, ni pietat, ni perdó a Espanya, sinó venjança, odi i exclusió”.

“Tots som iguals davant la mort”

Fonts de l’Església al País Valencià han negat que aquestes misses suposen un acte d’exaltació i han volgut diferenciar entre “actes espirituals, com és una missa, i actes públics, com qualsevol esdeveniment organitzat per a fer homenatges”.

Aquestes fonts també desvinculen l’Església de la promoció d’aquestes celebracions i assenyalen que sempre es duen a terme a petició de particulars, i que no poden ser rebutjades “perquè tots som iguals davant la mort, i ací no valen distincions sobre si es prega per l’ànima d’un dictador o d’una bellíssima persona”.

Conclouen subratllant que l’Església no considera cap missa un acte d’enaltiment, i menys encara referent a una dictadura.