La jutgessa estudia documents d’una reunió aliena a la dana a què la cúpula d’Emergències va anar en plena l’alerta roja

Una reunió amb huit punts, de caràcter merament burocràtic, esdevinguda el matí de la dana, en plena alerta roja. El 29 d’octubre de 2024, tràgica jornada que va deixar 230 morts, el secretari autonòmic d’Emergències llavors, Emilio Argüeso, havia convocat la cúpula del seu departament al consell d’administració de la Societat Valenciana de Gestió Integral dels Serveis d’Emergències (Sgise), tal com va revelar elDiario.es el 17 de setembre passat. La jutgessa instructora de la causa de la dana, en què Argüeso figura com a investigat juntament amb l’exconsellera Salomé Pradas, ha incorporat al procediment la convocatòria de la reunió, que va arribar als assistents quatre dies abans.

Ignacio Lleó de Nalda, lletrat de l’Advocacia de la Generalitat adscrit a la conselleria que dirigia Pradas, després de la seua declaració testifical de dimarts, va aportar el correu electrònic amb la convocatòria de la reunió, prevista a la Ciutat Administrativa Nou d’Octubre de València, seu de la conselleria.

L’ordre del dia, segons detalla el correu electrònic, a què ha tingut accés elDiario.es, incloïa la modificació dels poders solidaris i mancomunats atorgats en la sessió anterior a Argüeso i al gerent llavors, Raúl Quílez, o el procediment d’aprovació de les actes, entre altres decisions burocràtiques intranscendents en la gestió de l’emergència de la dana, que aquell dia mateix havia obligat Emergències a decretar l’alerta roja.

Al consell d’administració també va assistir un altre actor clau en la resposta a la dana: el director general d’Emergències, Alberto Martín Moratilla. L’acta de la reunió (publicada per aquest diari) ressenya l’aprovació dels acords del consell d’administració de la Sgise.

Emilio Argüeso va modificar la seua agenda prevista per al 29 d’octubre de 2024 després de la celebració d’aquella reunió. A partir de les 12.30, va assistir a una visita amb Pradas al Centre de Coordinació d’Emergències, en què se’ls va informar de la preocupació pel barranc de Poio, i posteriorment es van dirigir a Carlet i van tornar finalment al complex de la Generalitat a l’Eliana, on s’havia convocat la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) a les 17.00.

El grup de WhatsApp “Emergències”

D’altra banda, l’acusació popular que exerceix en la causa l’entitat Mai Més València, representada pels advocats Joan Bertomeu i Andreu Moreno, ha sol·licitat a la jutgessa instructora que “amplie la investigació” acordada en una provisió del 21 de gener passat amb els requeriments a l’empresa Meta per a recuperar els missatges de WhatsApp que José Manuel Cuenca, cap de gabinet de Carlos Mazón, va esborrar del seu telèfon mòbil corporatiu de la Generalitat.

L’escrit de l’acusació popular, a què ha tingut accés aquest diari, posa en el punt de mira un grup de WhatsApp, amb el títol Emergències, en què participaven Emilio Argüeso, Salomé Pradas i José Manuel Cuenca. El cap de gabinet de Mazón va explicar en una de les seues declaracions que es tractava d’un grup de WhatsApp creat en ocasió d’un incendi de l’estiu del 2024, pocs mesos abans de la dana.

Mai Més València considera “rellevant” saber la data de constitució i d’incorporació al grup de WhatsApp de José Manuel Cuenca, a més de “si estava format per més persones”. Fonts consultades per aquest diari confirmen que només Pradas, Argüeso i Cuenca formaven part del grup de WhatsApp.

“La rellevància de la diligència resulta evident, ja que, malgrat que no és una persona orgànica i legalment encarregada de la gestió d’emergències, compartia un canal de comunicació exclusiu per a aquesta matèria amb les persones que legalment tenien encomanat el comandament de les emergències en el Consell vigent en la data dels fets i que són les persones investigades”, conclou l’escrit.