L’estafa de Fraga pels 25 anys de pau de Franco: petroli a Burgos i altres mentides de la propaganda

“El dia que es digitalitze tota la premsa de l’època de la dictadura serà una autèntica revolució de la imatge que ens aporta el franquisme”. Juan Antonio Ríos Carratalá, el catedràtic de la Universitat d’Alacant denunciat per un descendent de l’alferes jurídic que va participar en el procés al poeta Miguel Hernández, torna a la càrrega amb Petróleo, monjas y poetas. Otras historias de 1964(Renacimiento, 2021), una crònica divertida dels pretesos 25 primers anys de pau del franquisme. 

Ríos Carratalá (Alacant, 1958) tanca així la seua trilogia sobre el franquisme rescatant patètiques i divertides històries que retraten a la dictadura, quan un ministre anomenat Manuel Fraga Iribarne va dissenyar l’estratègia dels XXV Anys de Pau per a passar pàgina de l’etapa aïllament i autarquia de la postguerra espanyola. “Els va vindre molt bé la data, coincideix amb una fase diferent del franquisme en què el desenvolupisme estava en marxa”, explica l’autor a elDiario.es. “Jo ho recordava de menut i és impressionant la quantitat de gent que hi va participar, va ser un èxit que va coincidir amb el fet que la gent estava contenta i li venia bé el relat de la pau, que substitueix el de la victòria”, afig l’historiador. 

La idea de Fraga ha calat en la percepció del franquisme: “Aquesta és la imatge del franquisme que s’ha quedat en l’imaginari col·lectiu, els que en tenim seixanta i tants recordem això de xavals”. L’autor rescata els ingredients tan desficaciats de la propaganda franquista de l’època, sempre sucosos. El “Texas espanyol”, un jaciment petrolífer localitzat a Burgos, és una de les històries estel·lars del llibre. “El No-Do i altres mitjans van traslladar el pretés protagonisme del país que acaba de descobrir petroli en el seu subsol a tots els espectadors. Ho van fer setmana rere setmana, amb la insistència de la propaganda. Després de la melodia apegalosa de la presentació del noticiari, els espanyols no sols creien que tenien el món al seu abast, sinó que també imaginaven ser el centre d’atenció universal”, escriu Ríos Carratalá. 

“Allò va vindre que ni pintat: 25 anys de pau i damunt descobrim petroli a Espanya, ni el millor guionista”, diu l’autor entre rialles. No cal dir que el jaciment burgalés no va alliberar Espanya de la seua dependència energètica. “La campanya de propaganda que es va fer va ser impressionant”, assegura l’autor, que ha repassat les hemeroteques de l’època en què es pintava Burgos com l’“Oklahoma espanyol”. “Els historiadors, a diferència dels periodistes, veiem el globus quan puja i quan cau al cap del temps”, afig.

Estafes, mentides i propaganda

“El franquisme es mantenia a base de propaganda, qualsevol que contraste el discurs de la propaganda amb la realitat de seguida s’adona fins a quin punt falsificava la realitat”, explica l’autor de Petróleo, monjas y poetas. Otras historias de 1964. Per descomptat, en el context de la dictadura, “no hi havia possibilitat de contrastar, era una propaganda bastant ben feta i espectacular quant a la dimensió”, postil·la Ríos Carratalá.

El desenvolupisme va propiciar el canvi de la percepció d’Espanya a l’estranger, amb les platges com a vaixell almirall. També dins del país. “Va trobar una població a qui li agradava creure’s aquesta propaganda, en aquella època la gent comença a tindre béns de consum i avança la situació econòmica”, afirma el catedràtic de la Universitat d’Alacant, que també adverteix: “Les mentides, si la gent no vol creure-se-les, no se les creu”. “Les estafes no es fan mai si l’estafat no es deixa estafar”, postil·la.

Juan Antonio Ríos Carratalá ha culminat la seua trilogia sobre la dictadura després de la publicació d’Un franquismo con franquistas i De mentiras y franquistas, tots publicats per l’editorial Renacimiento. Si alguna cosa caracteritza les obres d’aquest historiador és el rescat de gestes peculiars, a vegades fins i tot divertides, que donen una imatge ben diferent del règim franquista. El seu mètode de treball se centra més aïna en el repàs de les hemeroteques. “Em vaig adonar quan vaig publicar abans d’aquesta trilogia, una altra de dedicada a la II República. Hi havia dues repúbliques, la dels llibres i la dels periòdics”, explica. “Per desgràcia”, abunda l’autor, “només una part reduïda de la premsa del franquisme està digitalitzada”. “El dia que es digitalitze tota la premsa de l’època de la dictadura serà una autentica revolució de la imatge que ens aporta el franquisme”, adverteix.

“Continue treballant com sempre”

Després de guanyar la demanda que li va posar el fill de l’alferes jurídic que va participar en el procés al poeta comunista Miguel Hernández, Ríos Carratalá assegura que no s’ha vist condicionat pels vaivens judicials que ha patit en els últims anys. Un jutge d’Alacant va avalar, en una sentència contundent, la tasca d’investigació sobre la repressió franquista del catedràtic, encara que mentre es lliura una batalla amb Google en l’Audiència Nacional, el fill de l’alferes jurídic Antonio Luis Baena Tocón també va interposar una demanda contra Ríos Carratalá, altres historiadors, institucions acadèmiques i periodistes en què sol·licita 11,5 milions d’euros per la presumpta intromissió en l’honor de son pare mort. 

“Aquestes demandes en última instància el que persegueixen és que calles i, si l’objectiu era que callara, continue treballant com sempre”, conclou el catedràtic.