Les set irregularitats de l’informe d’Intervenció de l’Estat que posen en escac l’ampliació del port de València i el seu president

El president de l’Autoritat Portuària de València (APV), Aurelio Martínez, va donar compte dimarts de l’aprovació de l’inici d’un procediment de lesivitat, l’objectiu del qual és anul·lar un acord del mateix consell d’administració que presideix adoptat el 2019.

Aquell any es va aprovar rescatar la concessió de les drassanes d’Unión Naval Valencia, propietat del navilier i president del lobby valencià AVE (Associació Valenciana d’Empresaris), Vicente Boluda, a canvi d’una altra concessió en uns terrenys de 4.700 metres quadrats a favor de Boluda Corporación Marítima per a construir-hi un edifici d’oficines de 13 altures. Una causa per la qual la Fiscalia del Tribunal de Comptes va apreciar possible responsabilitat comptable.

L’anul·lació d’aquesta permuta de concessions és a conseqüència de sengles informes de la Intervenció de l’Estat primerament i de l’Advocacia de l’Estat després, que posen en relleu presumptes irregularitats, tal com va avançar elDiario.es.

Malgrat tot, Martínez descarta dimitir i assegura que “totes les decisions que es prenen estan avalades per informes tècnics i jurídics”, encara que va assegurar que està a la disposició del que decidisca el president del Govern valencià, Ximo Puig, si hi haguera una pèrdua de confiança cap a la seua gestió. “El president Ximo Puig, des del primer dia que em va nomenar, ja li vaig dir que anara buscant un substitut i, per tant, té el meu nomenament a la seua disposició des del primer dia, com és raonable, perquè són nomenaments de confiança. Si ell pensa que cal substituir-me, cap problema”, va afirmar el responsable de l’APV.

Martínez no va ocultar la seua preocupació per “la duresa” de tots dos documents. En concret, el de la Intervenció de l’Estat posa en relleu fins a huit possibles irregularitats que deixen la terminal de creuers i, per tant, l’ampliació del port de València, a costa del que decidisca en primera instància el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana que dirigeix el socialista valencià José Luis Ábalos, que ha de decidir en un termini no superior a sis mesos si es pot adjudicar aquesta terminal a Baleària.

I en segon terme, del Tribunal Superior de Justícia, que ha de determinar si la permuta de concessions és lesiva per als interessos públics i si s’havia d’haver optat per la via de la caducitat de la concessió d’Unión Naval, sense cost per al patrimoni públic, com afirmen la Intervenció i l’Advocacia de l’Estat.

Aquestes són les principals objeccions que posa en relleu l’informe de la Intervenció a què ha tingut accés elDiario.es.

Conflicte d’interessos amb Vicente Boluda, membre del consell de l’APV. “El vocal en representació de l’Associació Valenciana d’Empresaris havia d’haver-se absentat en la junta de data 22 de juny de 2018 del punt per conflicte d’interessos, com ho va fer en altres ocasions, i si no ho va fer motu proprio, se li havia d’haver exigit”.

No es va estudiar degudament la caducitat de la concessió de la Unión Naval. “No es va explorar prou l’extinció per incompliment de la concessió, o si escau, el rescat parcial”.

Taxació indeguda. “Per aquesta via, l’edifici d’oficines rescatat amb un període ja relativament curt de concessió, s’han tornat a atorgar per un període molt més ampli de 35 anys”.

Valoració incorrecta. “L’operació no s’ha valorat correctament: les taxacions fetes no tenen en compte, per a valorar el rescat, el fet de la caducitat de la concessió el 2027”.

Nova concessió atorgada sense concurs públic. “La nova concessió es destina a oficines amb la possibilitat de cessió a empreses del grup o tercers, s’ha concedit sense concurrència pública, i podria vulnerar l’article 84.2 del text refós de la Llei de ports de l’estat i de la marina mercant (TRLPMM) pel fet de constituir una situació de domini que podria afectar la competència, per tal com és l’única en el recinte portuari”.

Incompleix les condicions tècniques exigides per la mateixa APV. “L’any 2011 es va formular un pla director de creuers amb l’objectiu de dimensionar adequadament les instal·lacions d’aquest trànsit. Es va decidir situar el moll de creuers en la zona de l’ampliació nord, les condicions tècniques de l’obra del moll de creuers de l’ampliació nord del 2012 exigien poder acollir fins a quatre vaixells amb eslores superiors a 300 metres i amb un calat de 14 metres. Aquestes condicions no es compleixen en la concessió que ocupa Unión Naval Valencia”.

Negociació en desigualtat de condicions, aparentment sense defensar degudament els interessos de l’APV. “En els acords de negociació del 3 de setembre i del 15 d’octubre de 2018, en què es fixen les condicions del rescat, els representants de les parts no han sigut paritaris. Per part de l’entitat a rescatar han assistit dos negociadors, mentre que per part de l’APV només el director general (...). Sembla que l’objectiu és l’acceptació i no la continuïtat de les negociacions en funció dels interessos de l’APV, en cap cas en aquestes negociacions es fa referència a cap valoració econòmica. L’endemà d’aquesta última negociació i dins del procediment de tramitació interna de l’APV, el departament econòmic financer d’aquesta emet un informe el 16 d’octubre de 2018 en què indica que no veu impediment perquè s’efectue el pagament del valor del rescat mitjançant l’atorgament d’una altra concessió”.

Protesta dels col·lectius veïnals i ecologistes

Dimarts, 29 de juny, va tindre lloc la reunió fundacional del Consell Ciutadà d’Administració del Port de València, òrgan impulsat per Fridays For Future, Extinction Rebellion i la Comissió Ciutat-Port, entitat formada per Per l’Horta, Acció Ecologista-Agró, Ecologistes en Acció, l’Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret, la plataforma El Litoral Per al Poble, València Saludable i altres col·lectius de la capital valenciana.

Fonts de la plataforma van informar que “la presa de possessió d’aquest òrgan, obert a tota la ciutadania i que té com a objectiu decidir quin port i quina ciutat volem, s’ha produït a les 10.00 h davant l’Edifici del Rellotge, coincidint amb el Consell d’Administració del Port de València”.

De fet, “la societat civil posa en marxa aquest òrgan per la manca de sostenibilitat, transparència i representativitat de l’actual consell d’administració de l’Autoritat Portuària de València”, van afirmar.