Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El PSOE investigará una posible estafa de miles de euros por Ábalos y Koldo
Crónica - 'Las guerras culturales y la Navidad como arma para excomulgar al rival'
Opinión - 'Feliz año, a pesar de todo', por Neus Tomàs

Mazón s’esmena els seus pressupostos amb Vox al cap d’un mes d’aprovar-los amb la seua previsió de retallades de la “despesa supèrflua”

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, fa un gest en el seu escó per les hores en què es van aprovar els pressupostos autonòmics amb el suport de Vox. EFE/Manuel Bruque

Carlos Navarro Castelló

València —

0

El Govern valencià que presideix Carlos Mazón s’ha vist incapaç de complir els seus propis pressupostos tan sols un mes després d’aprovar-los amb el suport de Vox. Va ser el 28 de maig passat quan les Corts van aprovar uns comptes que ascendeixen a 32.291 milions d’euros, 2.364 dels quals dedicats a la reconstrucció per la DANA mitjançant un crèdit de l’Estat, i que ja incloïen retallades en educació, en emergències, al valencià, a patronal i sindicats o a la memòria històrica.

Tan sols unes poques setmanes després van començar els problemes per no poder assumir la factura de la despesa farmacèutica del mes de maig, cosa que ha generat un retard d’un mes en l’abonament. Però també s’han retardat els pagaments a altres proveïdors, per exemple del servei de neteja de centres escolars.

Encara que l’executiu valencià atribueix aquesta falta de recursos al retard del Govern per a abonar el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) extraordinari que aquest exercici li reportaria 1.900 milions d’euros, la realitat és que l’executiu central està dins del termini normal per a aprovar-lo. La raó és que, en els últims anys, sobretot en els huit anys del Govern del Botànic, sempre ha abonat el FLA extraordinari entre maig i juliol, i mai en els seus huit anys al capdavant del Consell va haver-hi impagaments en el sector farmacèutic.

Tota aquesta situació obliga el Govern de Mazón a començar a aplicar retallades en la despesa, tal com va avançar el president mateix, tan sols un mes després d’aprovar els comptes autonòmics. La vicepresidenta primera i portaveu del Consell, Susana Camarero, va comentar dimarts que des de “fa uns quants dies” la Generalitat treballa en un pla d’“optimització de la despesa pública”. Entre les mesures que plantegen les diferents conselleries està, ha precisat, la digitalització en Justícia, així com acords marc de compra de medicaments per a reduir-ne el preu i ajustar-se al fet que el 80% de la prescripció de fàrmacs siga genèric en Sanitat. “Hi ha marge de millora”, va reconéixer.

També es treballa en una eina per a unificar les dades relatives a l’absentisme de les diferents conselleries, “per a saber on estem i, a partir d’ací, poder prendre les mesures necessàries”. “Però això que fem ara mai pot anivellar la situació de no tindre amb l’extra FLA”, va insistir.

Encara que el dilluns 7 de juliol Mazón va anticipar que el ple del Consell aprovaria el pla d’ajust de “despesa supèrflua” prioritzant “el que no es toca, que és la despesa social”, la realitat és que després del ple de dimarts esmentat el que va presentar Camarero, acompanyada per la consellera d’Hisenda, Ruth Merino, va ser la petició de permís al Govern central per a demanar un crèdit de 1.816 euros en el mercat privat per a cobrir el dèficit d’aquest exercici i poder abonar totes les factures pendents al final de juliol. Merino va comentar que es tracta d’una solució alternativa davant el bloqueig del FLA i la necessitat d’afrontar els pagaments. Aquest permís, segons va explicar, haurà d’aprovar-se o denegar-se en el Consell de Ministres del pròxim dimarts 15 de juliol. Una maniobra que pretén afegir pressió al Govern perquè aprove l’extra FLA, o almenys perquè s’hi pronuncie, perquè, com la mateixa Merino va reconéixer, “el Govern tampoc ha dit que no haja d’haver-hi FLA”.

Per si no fora prou, els impagaments es produeixen després d’un informe de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) que xifra en 497 milions d’euros l’impacte de les rebaixes fiscals impulsades per Mazón, principalment en l’impost sobre successions i donacions que beneficien les rendes més altes. La factura de les farmàcies va ascendir l’any passat a 136 milions d’euros al mes. Mazón també va anunciar una rebaixa fiscal per a Iberdrola de 15 milions d’euros, com a ajuda per a mantindre la central nuclear de Cofrents.

En aquest sentit, la delegada del Govern, la socialista Pilar Bernabé, va criticar dimarts “el regal fiscal” aprovat per Mazón: “La Comunitat Valenciana és la que menys pressió fiscal té, és la que ha abaixat més impostos de tot el país; clar que no li ixen comptes, i, com que no li ixen comptes, han de retallar en això de sempre, en serveis públics bàsics. Quan s’ha deixat de pagar les farmàcies o les residències? Quan ha governat el PP. Això és tornar al passat”.

Sobre això, Camarero va acusar Bernabé de “mentir” i va considerar “molt #greu” que “s’atrevisca a parlar de retallades socials”. “No hi ha retallades, és una invenció i una mentida nova de la delegada del Govern”, va dir.

A parer seu, Bernabé va parlar “des del desconeixement, la ignorància i, sobretot, des de la seua política de mentida permanent”. “Només sap mentir quan parla d’aquest Consell” i la va reptar: “Vull que em diga una única retallada que haja fet aquest Consell respecte de la situació de què parlem”.

A més, va assegurar que la Comunitat Valenciana és la regió en què “més esforç fiscal fan els ciutadans”, per darrere de les Balears, mentre que Catalunya té “una situació excepcional perquè li fan un vestit a mida” en matèria de finançament des del Govern. “El dia 14 de juliol ho veurem”, va augurar.

Etiquetas
stats