Montañez, regidor de Vox a València: “He sigut assetjat i humiliat, el partit és com una secta”

“Vox en l’àmbit intern no és que tinga disfuncions, Vox és una disfunció com a partit. En Vox es diu una cosa i es fa la contrària. Es parla del partit dels valors tot i que els seus dirigents aspiren als llocs perquè en manquen. Es diu que els partits polítics han de finançar-se amb les quotes dels afiliats, però s’intenta per tots els mitjans que els diners dels grups municipals revertisquen sobre el partit mateix. Vox diu que eliminarà les paradetes, però munta una fundació (Fundación Disenso) i un sindicat”.

El regidor de la formació d’extrema dreta a València, Vicente Montañez, s’ha expressat així en declaracions a elDiario.es amb motiu del final del mandat en què assegura haver viscut tota mena d’atacs i vexacions del seu propi partit, i al mateix temps anuncia que el deixarà després de les eleccions del pròxim 28 de maig: “He de dir que he sigut assetjat, humiliat i perseguit, tant internament com en les mateixes xarxes socials per comptes de persones afins al partit. Se’m va humiliar internament fins al punt de demanar-me sota pressió més d’una vegada que entregara la meua acta al partit perquè ‘allí es complia el que el partit decidia”.

Segons denúncia, tot això venia “des de la Sotssecretaria Nacional d’Organització, concretament de Tomás Fernández, persona que amb maneres de pinxo i sempre envoltat del seu seguici de col·laboradors, intentava acoquinar fins a la submissió els regidors que ens mostràvem díscols i que no accedíem a la voluntat dels seus designis, moltes vegades mancats d’ètica i en altres de dubtosa legalitat”. Montañez afig que “gravar converses, enviar falsos informes, amenaçar o destrossar la imatge pública eren pràctiques habituals en què ja s’han fet famosos com ‘els homes de negre’”.

Al començament, Montañez es va tractar amb la cúpula del partit com a especialista en matèria econòmica i, de fet, va participar en els programes polítics successius per a les eleccions generals de l’any 2019. El seu accés a les llistes municipals com a número dos, per darrere del portaveu José Gosálbez, va ser l’inici de tots els problemes: “En un primer moment el senyor Llanos (líder de Vox a València en aquell moment) em diu que aniré de número 1 per València al Congrés, però el dia d’abans de presentar-se les llistes a la Junta Electoral, em diuen que finalment hi anirà Ignacio Gil-Lázaro i m’ofereixen anar de número dos de l’Ajuntament de València. Quan em van dir que Gosálbez seria el candidat em vaig quedar amb els ulls com a taronges, encara que jo ja sabia que, després de les detencions del cas Azud, hi havia canvi de candidat i ja no seria Rita Corbín, la neboda de Rita Barberá, però Gosàlbez era un ou sense sal, mancat de lideratge”.

Segons explica, les diferències amb ell comencen a partir de la proposta que Montañez fora el portaveu del grup municipal en compte d’ell. A partir d’ací, ix “el vertader Gosálbez, una persona ressentida, plena de pors i complexos que pensava que com a portaveu podia fer el que volguera. Tant és així que va arribar a signar un contracte de rènting d’una càmera de fotos de més de 3.000 euros sense tindre capacitat legal per a subscriure’l”.

Per aquest motiu, assegura que va sol·licitar “el seu cessament” el mes de setembre del 2019 a la Secretaria General del partit, però segons diu, “és algú apadrinat, per la seua condició d’advocat amb experiència en urbanisme, per alguna d’aquestes persones amb interessos en el partit”.

Intent de passar-se’n als no adscrits

Montañez va comunicar tots els problemes que anava detectant al partit, però sense obtindre solucions: “Hi ha innombrables telefonades meues. Innombrables informes. Però jo formava part d’aquesta gent que calia passar per la picadora. Que no era submisa i que, per tant, era perillosa per a la secta. I clar que vaig pensar moltes vegades d’escapar. Fins a tres vegades em vaig reunir amb l’alcalde per buscar una eixida que em permetera continuar complint el meu compromís amb els votants des del grup de no adscrits. Però això, que acabava filtrant-se, només pujava la pressió que jo patia en la presó en què es va convertir per a mi Vox. Fins al punt d’emmalaltir greument. Potser, això va ser necessari perquè obrira els ulls i fora conscient que estava en una secta”.

Sobre el funcionament del partit que presideix Santiago Abascal, comenta que, quan va entrar en Vox esperava “un partit polític, no una secta, i crec que és important matisar les diferències”. I afig: “Un partit polític es tix des dels afiliats i des de la democràcia interna. És des de les bases des d’on sorgeixen els lideratges i són les bases mateixes les que els fan forts. En les sectes, els membres han de seguir el líder o els líders imposats i no fer-ho suposa l’expulsió. Les sectes estan mancades de democràcia interna, es basen en l’aïllament dels seus adeptes i en la submissió d’aquests a la voluntat del líder”.

Preguntat com qualificaria el funcionament de Vox, respon: “Com qualificaria vosté tot l’anterior? Com qualificaria que fins i tot es prengueren represàlies sobre el meu entorn? Només li diré que encara hui, després de traure això a la llum, continue tenint malsons, continue rebent missatges velats perquè desistisca de la meua actitud, continue sent assetjat en xarxes socials i se m’ha vetat en diferents mitjans de comunicació de ràdio i televisió. Pose-li vosté el nom que vulga”.

Crítiques a Gil-Lázaro, Flores i Badenas

Montañez es mostra també crític amb el president provincial de València, Ignacio Gil-Lázaro, històric diputat del PP, amb el candidat a la presidència de la Generalitat, Carlos Flores, i amb el candidat a l’alcaldia de València, Juan Manuel Badenas.

Sobre el primer assegura que considera que és “la persona equivocada i a qui tots els indicis apunten a ser la ment que ha articulat a la Comunitat Valenciana aquests pactes amb el PP que es neguen en altres comunitats”.

Quant a Carlos Flores, insisteix que “no pot ser el millor candidat algú condemnat per violència psíquica contra la seua dona”. En el cas de Badenas, més que amb ell, es mostra crític amb els seus actes: “Amb afirmacions com ‘follant es fa cultura’ sembla que, de política, en sap poc, tendint a nores. Per no parlar de xarlotades com eixir amb un martell pneumàtic al muscle dient coses que no es poden fer sense un cost milionari per als valencians, com llevar els carrils bici. Sobre la seua campanya, jo li faria una pregunta. Quina campanya?”.

Montañez té clar que les seues crítiques internes li han passat factura en el partit, però al mateix temps afirma que tampoc volia seguir-hi. Conta: “Encara que durant temps vaig pensar que la situació podria canviar, al final sabia que això era un partit sense llibertat, que no buscava res més que el benestar dels seus líders (com les sectes) instrumentalitzant-nos i usant-nos a la seua voluntat”.