El PP deixa morir el dret civil valencià per por de Vox: passa de recuperar lleis històriques de l'era Camps

El PP valencià, amb la complicitat de Vox, està deixant morir el corpus legislatiu que va impulsar el Consell de Francisco Camps i que van continuar defensant els seus presidents autonòmics. Fins a l’arribada de Carlos Mazón a l’Executiu valencià, gràcies a un pacte amb Vox que es renova periòdicament, els populars s’havien sumat a la mobilització per recuperar les lleis civils valencianes, que van ser derogades per tres sentències del Tribunal Constitucional en considerar que s’envaïen competències. Amb l’arribada de la ultradreta, el PP va començar a fer el buit als qui impulsen aquesta reivindicació.

L’associació Juristes Valencians, que encapçala José Ramón Chirivella amb un ampli equip del Col·legi d’Advocats de València, fa anys que busca la fórmula perquè les Corts Valencianes puguen legislar en matèria civil, una pràctica centenària que es remet als Furs i que constitueix un signe de l’autogovern valencià. Aprofitant el 750 aniversari de la mort de Jaume I, l’associació ha convocat una concentració amb el lema «Dret Civil Ara», un acte que pretén retre homenatge al llegat institucional i jurídic de Jaume I i reclamar la restitució de la competència en dret civil valencià, de la qual ja gaudeixen altres sis territoris espanyols amb dret civil propi.

Va ser durant l’etapa de Francisco Camps, amb Serafín Castellano com a conseller de Governació, quan es va posar en marxa la recuperació d’aquest corpus legislatiu amb el desenvolupament estatutari. Entre 2007 i 2011 es van aprovar tres lleis que desenvolupaven el dret foral: la Llei de règim econòmic matrimonial, la Llei d’unions de fet i la llei que regula la custòdia compartida. Tot sota governs del PP. El 2016 el Tribunal Constitucional va declarar nul·les les tres normes arran d’un recurs del Govern central, aleshores amb el PSOE al capdavant, que el PP va mantindre, encara que ara sembla renegar d’aquesta qüestió.

Els convocants de la concentració denuncien la falta d’iniciativa de les Corts Valencianes per complir els seus propis compromisos. El 2020 la Cambra, aleshores presidida per Compromís, va aprovar una proposta de reforma constitucional per blindar aquestes lleis. La mesura requereix que una delegació acudisca al Congrés a defensar-la i que s’incloga en un ple. Les successives convocatòries electorals han anat retardant el tràmit i el Parlament, ara governat per Vox, passa del tema.

A l’octubre, la presidenta del Congrés, Francina Armengol, va comunicar a les Corts que, si continuen interessades a tramitar la reforma, han d’enviar una delegació a defensar-la. Transcorreguts quasi nou mesos des de la petició, el Parlament no ha mogut un dit ni té intenció de fer-ho. Ni el PP ni Vox volen incloure-la en l’ordre del dia dels plens, i els ultres ja es refereixen al president de l’associació com un “traïdor” per reunir-se amb Compromís per a reclamar ajudes públiques. Vox va pressionar el PP de Mazón per retirar-los 30.000 euros en els últims pressupostos.

El problema és que el temps per defensar la reforma s’esgota. Les eleccions autonòmiques estan fixades per al maig del 2027, i les generals, previstes per a aquell mateix estiu. Sense voluntat política, amb prou faenes queda temps per a introduir la iniciativa en el que queda de legislatura al Congrés. El Grup Popular no ha respost a les preguntes d’elDiario.es sobre aquest assumpte.

Chirivella ja no sap com mirar de convéncer el PP. Al·ludeix a estudis de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, una de les entitats regades pels conservadors i la ultradreta, i també a la defensa de l’empresa familiar, que és, a priori, una de les banderes del PP. Però els populars no semblen sentir-se interpel·lats i continuen sense moure un dit davant d’aquesta reivindicació.

Juristes Valencians ha promogut un manifest adreçat al president de la Generalitat, Carlos Mazón, al síndic del Grup Popular, Juanfran Pérez Llorca, i a les Corts Valencianes, subscrit per quasi 600 persones, entre elles 50 càtedres, 80 professors universitaris, representants de col·legis professionals, organitzacions empresarials, sindicats, entitats socials i personalitats de l’àmbit cultural valencià.

El manifest considera que l’actual conjuntura constitueix una oportunitat històrica per recuperar una competència legislativa pròpia de la Comunitat Valenciana, reconeguda en l’Estatut d’Autonomia i avalada de manera àmpliament majoritària per institucions, universitats, organitzacions socials, empresarials i professionals, com també per la pràctica totalitat del municipalisme valencià.