El PP de València posarà en risc 20 milions de finançament europeu si no elimina el túnel de l’avinguda de Pérez Galdós

Els 20 milions d’euros que ha obtingut l’Ajuntament de València per a finançar quatre projectes que fomenten la mobilitat sostenible i la reducció d’emissions es podrien perdre si el PP, ara en el Govern municipal amb l’alcaldessa María José Catalá al capdavant, modifica algun d’aquests projectes en la direcció contrària per a la que es van adjudicar els fons. La portaveu adjunta de Compromís a l’Ajuntament de València, Papi Robles, i el regidor de Compromís Giuseppe Grezzi, ho van denunciar dilluns posant el focus en la intenció feta pública per Catalá de mantindre el túnel de l’avinguda de Pérez Galdós, tot i que el projecte que es va presentar per a obtindre el finançament europeu en prescindeix i implica un increment significatiu de l’arbratge i voreres més àmplies. La resta dels projectes que van obtindre el finançament europeu són els carrils bici de Gaspar Aguilar, Sant Vicent, Arxiduc Carles i Tres Forques, a més de la instal·lació de separadors en el carril bus de l’EMT de l’avinguda de Blasco Ibáñez.

En aquest sentit, Papi Robles es va preguntar si algú entendria que un gestor d’una empresa privada renunciara a 20 milions d’euros. Robles va comentar: “Des de Compromís demanem a la senyora Catalá que gestione amb responsabilitat i sense sectarismes, i també li demanem que siga fidel al projecte que va signar de la Capitalitat Verda Europea i de la reducció d’emissions”. Per tant, va exposar Papi Robles, “demanem a la senyora Catalá que porte avant aquest projecte. I no li ho demanem només des de Compromís, a través d’una moció que hem presentat per al pròxim ple, ho fan també els veïns i veïnes del barri, amb qui hem parlat i hem acordat els punts clau”.

L’alcaldessa, no obstant això, va insistir que els fons no estan en perill i va explicar que estan fent-se simulacions de trànsit amb diverses alternatives, mantenint l’opció del túnel, i que en cap cas s’incrementaran les emissions, requisit indispensable per a obtindre els fons europeus.

Tanmateix, està el problema afegit dels terminis, ja que entre les exigències que permeten disposar del finançament europeu està que els projectes han d’estar executats el 2025, per la qual cosa una modificació del projecte Arrels ja aprovat mitjançant concurs implicaria importants retards.

En aquesta línia, la regidora socialista María Pérez va recordar que van deixar “el projecte inicial seleccionat després d’un concurs guanyat, amb la redacció adjudicada i hauria de començar a redactar-se” i va advertir que és “materialment impossible no perdre els fons i començar de nou a replantejar el projecte perquè els terminis no donen”.

Els exemples d’Utrecht o Seül

En aquest sentit, Giuseppe Grezzi va dir que “el túnel representa una vertadera autopista urbana que des de fa dècades afecta la qualitat de vida dels milers de veïns i veïnes que viuen al voltant dels gairebé 2,5 quilòmetres que abracen les dues avingudes, creant una situació d’insalubritat pels alts nivells de contaminació acústica i atmosfèrica”. A més, va afegir Grezzi, “cal tindre en compte els problemes derivats d’aquesta anacrònica infraestructura, com la falta d’accessibilitat, de permeabilitat i la inseguretat viària”.

Des de Compromís consideren que “la pèrdua d’una subvenció per a un projecte tan important i tan costós per a la ciutat seria un error històric, un desaprofitament econòmic sense precedents i una traïció als veïns i veïnes afectats de la Raiosa, Patraix, Nou Moles, la Petxina i Arrancapins”.

A més, renunciar a aquest projecte “seria allunyar-se de les principals capitals europees i mundials i convertir-se en la capital provinciana de Madrid que Almeida vol”, va denunciar Robles.

Mentrestant, Grezzi va posar els exemples a les ciutats d’Utrecht (que ha transformat una autopista en un canal navegable i que ha rebut el Premi Europeu d’Espai Públic Urbà 2022) i de la ciutat de Seül (que ha dut a terme la transformació d’una autopista en què abans circulaven 170.00 cotxes, en un canal navegable on ara hi ha multitud de persones gaudint d’un parc lineal de 400 hectàrees).

Finalment, Grezzi va recordar que a València també s’ha anat treballant aquests últims anys en aquesta línia d’anar fent una ciutat més amable i amb espai de qualitat per a les persones en els projectes de la plaça de la Reina, la plaça de l’Ajuntament o del carrer de Colom.

El projecte de renaturalització de l’avinguda de Pérez Galdós-Giorgeta forma part d’un paquet de projectes que l’Ajuntament de València va presentar a la convocatòria dels Next Generation i que va ser concedida definitivament fa uns mesos. En el cas de Pérez Galdós, el projecte presentat és Arrels, el guanyador del concurs d’idees, que va ser la base de presentació de les ajudes, consensuat amb el veïnat, i que preveu una sèrie de condicionants que no es podrien complir si no s’elimina el túnel.